Vés al contingut

Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAcadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització cinematogràfica
acadèmia de cinema Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 gener 1986
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFernando Méndez-Leite (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Part deFederation of Film Academies Europe Modifica el valor a Wikidata
Lloc webacademiadecine.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya és la institució espanyola que atorga de forma anual els premis del cinema espanyol, és a dir, els Premis Goya.

El germen: la reunió a l'O’Pazo

[modifica]

El 12 de novembre de 1985 es va reunir en el restaurant O’Pazo de Madrid una sèrie de pesos pesants del cinema espanyol. La reunió, convocada pel productor Alfredo Matas, tenia com a fi analitzar la situació del cinema espanyol en aquell moment. Entre els participants d'aquella reunió van estar els directors Luis García Berlanga i Carlos Saura, els directors de producció Tedy Villalba i Marisol Carnicero, els actors José Sacristán i Charo López, els muntadors Pablo González del Amo i José Luis Matesanz, el guionista i director Manolo Matji, el compositor José Nieto, el director de fotografia Carlos Suárez i el decorador Ramiro Gómez García de Guadiana.[1] Les conclusions a les quals es van arribar, avalades per vuitanta-set signatures de professionals, donarien lloc al naixement de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (AACCE) un any després.

L'Acadèmia

[modifica]
Enrique González Macho, president de l'Acadèmia entre 2011 i 2015.

L' AACCE va ser creada de forma oficial el 8 de gener de 1986, com una institució de dret privat i amb personalitat jurídica pròpia. El seu principal objectiu és impulsar el desenvolupament del cinema espanyol, tant dins d'Espanya com a nivell internacional. Com a primer president de l'acadèmia és nomenat José María González-Sinde.

Des de llavors l'Acadèmia ha tingut els següents presidents:

Objectius

[modifica]

Els objectius de l'Acadèmia, tal com apareixen a la seva pàgina web, són:[4]

  1. Fomentar el progrés de les arts i de les ciències relacionades directament o indirecta amb la cinematografia.
  2. Promoure l'assistència i l'intercanvi d'informació científica, artística i tècnica entre tots els seus membres.
  3. Realitzar estudis i treballs sobre qüestions relacionades amb la cinematografia i arts afins.
  4. Facilitar a l'Administració Pública els informes que sobre matèries relacionades amb la cinematografia li siguin sol·licitats, així com proposar-l'hi les iniciatives que l'Acadèmia consideri oportunes.
  5. Editar i difondre els estudis científics, artístics i tècnics que la Junta Directiva consideri convenients.
  6. Establir intercanvis científics, artístics i culturals amb entitats similars estrangeres.
  7. Procurar el desenvolupament i perfeccionament de les diferents especialitats relacionades amb la cinematografia, fomentar l'intercanvi d'experiències entre els seus membres, coordinar els diferents aspectes de la seva actuació i analitzar i resoldre problemes comuns.
  8. A més, l'Acadèmia concedirà premis anuals als millors treballs sobre temes de recerca científica i beques o pensions per a l'ampliació d'estudis relacionats amb la cinematografia a Espanya o a l'estranger.
  9. Qualsevol altra activitat tendent a elevar el nivell artístic, tècnic o científic dels seus membres i estimular la consciència dels ciutadans, donant a les arts cinematogràfiques el nivell artístic que mereixen, i la constructiva col·laboració entre l'Administració Pública i les persones relacionades amb les arts cinematogràfiques.

Membres de l'Acadèmia

[modifica]

Per a ser Membre de l'Acadèmia es requereix: ser espanyol i exercir qualsevol de les activitats professionals cinematogràfiques. Les sol·licituds d'ingrés han de ser aprovades per la Junta Directiva, sent necessaris entre altres mèrits el requisit de tenir tres pel·lícules signades com a cap d'especialitat (direcció, producció, muntatge, interpretació...).

També qualsevol estranger estretament vinculat amb la cinematografia espanyola pot ser membre, sempre que la Junta Directiva ho crea mereixedor d'aquesta prerrogativa o també es pot accedir si la junta directiva o un dels seus membres més alt ofereix una invitació.

Publicacions

[modifica]

Medalla d'Or de l'Acadèmia

[modifica]

La Medalla d'Or s'atorga, amb aquest nom, des del 1991, si bé l'any 1986 va tenir lloc la primera cerimònia d'aquestes característiques per homenatjar Vicente Casanova, a qui la institució considera el primer guardonat amb aquest premi. L'objectiu del premi és homenatjar a aquelles persones que han contribuït amb la seva trajectòria professional a millorar el Cinema Espanyol des de l'aspecte industrial o artístic. El lliurament d'aquesta medalla es realitza durant un sopar de gala, oferta en el mes d'octubre. A aquesta Cerimònia acudeixen, no només autoritats i professionals del nostre cinema, sinó companys i amics de l'homenatjat, que intervenen de forma activa, i l'acte és il·lustrat amb un muntatge audiovisual que recorre la seva vida i la seva obra. Fins al moment la Medalla d'Or de l'Acadèmia ha estat concedida a les següents personalitats:[5]

En 1996, i de manera excepcional per commemorar-se el centenari del cinema espanyol, la Junta Directiva va acordar el lliurament de 46 Medalles d'Or, 40 a diversos professionals de les diferents especialitats tècniques i artístiques, i 6 més a personalitats vinculades amb el cinema. La cerimònia va tenir lloc a Saragossa, ja que la primera pel·lícula, de 1896, va ser precisament "Salida de la misa de doce de la Iglesia del Pilar de Zaragoza".[6]

Casos polèmics

[modifica]
  • En 1999, va haver-hi acusacions de compra de vots per a la pel·lícula El abuelo de José Luis Garci.[10]
  • En 2004, Pedro Almodóvar i el seu germà van abandonar l'Acadèmia, al·legant el seu desacord amb el sistema de votacions dels Goya. En l'última edició dels premis, aquests havien anat en la seva major part al jove Alejandro Amenábar, deixant-ne sense cap la pel·lícula La mala educación.[11]
  • En els últims anys del govern Aznar, els membres de l'Acadèmia vanprendre partit en temes polítics com el No a la guerra de l'Iraq o el cas Prestige, sent un dels seus principals caps visibles l'actriu Pilar Bardem. Aquests fets van crear malestar ens alguns membres de l'Acadèmia, la qual cosa va portar a Luis García Berlanga, un dels seus fundadors i president d'honor, a afirmar sobre la pròpia Acadèmia:
« Cada vegada està degenerant més. Penso que no hauria de ser tan reivindicativa, funciona com si fos un sindicat, quan l'important és que entre gent nova i amb ganes »
— Luis García Berlanga.[12]
  • El gener de 2011, Álex de l'Església va anunciar que després de la gala de lliurament de premis dels Goya presentaria la seva dimissió com a director, per no estar d'acord en temes com la denominada Llei Sinde.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Academia. Historia Arxivat 2017-11-19 a Wayback Machine. al web de l'AACCE
  2. ↑ Rocío García. «La Academia de Cine elige como presidente a Álex de la Iglesia». El País, 21-06-2009. [Consulta: 21 juny 2009].
  3. ↑ Enrique González Macho abandona la Academia de Cine sin previo aviso El País
  4. ↑ «La Academia. Objetivos». Arxivat de l'original el 2015-06-20. [Consulta: 4 abril 2015].
  5. ↑ «Premios. Medalla de Oro» (en castellà). Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. [Consulta: 15 gener 2016].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 «1996 - Centenario de cine. Entrega de 46 Medallas de Oro» (en castellà). Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Arxivat de l'original el 14 de març 2016. [Consulta: 15 gener 2016].
  7. ↑ «Medalla de Oro para Rosa María Sardá» (en castellà). El País, 08-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].
  8. ↑ «Diego Galán, Medalla de Oro de la Academia 2018» (en castellà). [Consulta: 3 novembre 2018].
  9. ↑ «Esperanza Roy y Javier Aguirre, Medalla de Oro de la Academia de Cine». La Vanguardia, 14-10-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
  10. ↑ José Luis Garci no asistirá hoy a los Goya y anuncia su baja en la Academia de Cine a El País, 23 de gener de 1999
  11. ↑ Almodóvar deja la Academia de Cine en protesta por el sistema de votación de los Goya a El País, 7 de febrer de 2005
  12. ↑ Redacción. «García Berlanga cree que la Academia del Cine de España cada vez degenera más» (en castellà). Desolmedina, 10-04-2005. [Consulta: 28 agost 2010].
  13. ↑ Álex de la Iglesia dimite por la Ley Sinde

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acadèmia_de_les_Arts_i_les_Ciències_Cinematogràfiques_d%27Espanya&oldid=34372459»