Vés al contingut

Irlanda al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Irlanda

Estació membre
Final Nacional National Song Contest (1965-1986)
Eurosong (1987-2001, 2008)
You're a Star (2003-2005)
The Late Late Show (2006-2015/2022-)
Elecció interna (2016-2021)
Aparicions 56 (45 finals)
Primera aparició 1965
Millor resultat
Final 1r 1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994, 1996
Semifinal 2n 1996
Pitjor resultat
Final 26è 2013
Semifinal 18è 2019
Enllaços externs
Pàgina d'Irlanda en Eurovision.tv
Pàgina en RTÉ

Irlanda va participar per primera vegada en el Festival de la Cançó d'Eurovisió (gaèlic: Comórtas Amhrán Eorafíse) el 1965, a Nàpols. Des de llavors, ha participat en cada edició, excepte en dues: el 1983, a Múnic; i el 2002, a Tallinn. Radio Telefís Éireann (RTÉ) és l'emissora que representa Irlanda al Festival. La semifinal es transmet per RTÉ2 i la final, per RTÉ One.[1] Totes les seves cançons han estat interpretades en anglès, a excepció de l'any 1972, quan el tema en gaèlic «Ceol on ghrá» (Música de l'amor), va representar el país.

Irlanda, juntament amb Espanya, Suïssa, Israel i Luxemburg, són els únics països que han guanyat quan han sigut amfitrions. De fet, és el que més vegades ha guanyat, fins i tot tres vegades seguides.

Irlanda va guanyar per primera vegada el 1970 amb Dana i la cançó «All Kinds of Everything». En total, el país ha guanyat set vegades, més que qualsevol altre. Així mateix, ha organitzat el Festival tantes vegades; totes elles, excepte una, a Dublín. El 1993 va ser organitzat a Millstreet, un poble de 1.500 persones a l'oest del Comtat de Cork.[2]

Irlanda ha finit al top-10 de la gran final un total de trenta vegades.

Història

[modifica]

Irlanda ha competit al festival gairebé contínuament des del seu debut, ja que no ha participat en dues ocasions. El 1983, per una vaga a l'emissora RTÉ no es va poder enviar-hi un representant. En el seu lloc, RTÉ va transmetre el festival amb comentaris de la BBC. El 2002, Irlanda va ser relegada del festival a causa de la seva mala posició el 2001. Malgrat això, RTÉ va emetre el festival celebrat a Tallinn i va enviar-hi un comentarista.

De les 53 cançons que ha enviat a Eurovisió, set han guanyat i divuit han acabat entre els cinc primers llocs. A les últimes edicions[Quan?] ha obtingut baixes posicions.

Tres artistes han representat el país al festival en més d'una ocasió, tots ells guanyadors. Després de sengles triomfs, el 1980 i 1987, Johnny Logan va ser l'única persona que ha guanyat Eurovisió més d'una vegada. A més, Logan va escriure altres cançons per a Linda Martin, que també va guanyar el festival amb «Why Me?» el 1992. Niamh Kavanagh, guanyadora el 1993, hi tornaria el 2010, amb un agre vint-i-tresè lloc a la final.

En gairebé tots els festivals on va haver-hi orquestra (fins 1998) la cançó irlandesa era conduïda per Noel Kelehan. Les excepcions van ser el 1965 (va conduir Gianni Ferrio), 1970 (Dolf van der Limitin), 1972-1975 (Satisfan Pearce), 1979 (Proinnsias O'Duinn), 1994 (No va haver-hi conductor, encara que Kelehan va conduir l'orquestra per altres cançons) i 1997 (Frank McNamara).

Els últims anys, el país no ha tingut el mateix èxit que als seus inicis. Jedward van ser els encarregats de portar la bandera irlandesa: el 2011 van aconseguir classificar-se en vuitè lloc seguit d'un gran èxit posterior al festival, la qual cosa els va portar a presentar-se de nou per representar Irlanda a Bakú (2012). En aquesta ocasió, malgrat aconseguir classificar-se, van acabar dinovens a la final. El 2013 van ser últims amb «Only Love Survives», la qual va ser la seva última aparició en la final fins al 2018. Després de 2013, Irlanda ni tan sols ha reeixit classificar-se amb Ca-Linn i Kasey Smith, el 2014; Molly Sterling, el 2015; l'exmembre de la banda Westlife, Nicky Byrne, el 2016; i Brendan Murray el 2017. El 2018, Irlanda va aconseguir passar a la final amb Ryan O'Shaughnessy i la cançó «Together», que va acabar en la posició 16 amb 136 punts i va obtenir, fins i tot, 12 punts d'Àustria, Bèlgica i Espanya (per part del televot) i Lituània (per part del jurat) a la semifinal. El2019, la sort va tornar a deixar d'estar de la mà d'Irlanda, ja que Sarah McTernan no va ser classificat amb la cançó «22» i es va quedar última (18a) amb només 16 punts.

Participacions

[modifica]
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1965 Nàpols Butch Moore «I'm walking the streets in the rain» 6 11 No va haver-hi semifinals
1966 Luxemburg Dickie Rock «Come back to stay» 4 14
1967 Viena Sean Dunphy «If I could choose» 2 22
1968 Londres Pat McGeegan «Chance of a lifetime» 4 18
1969 Madrid Muriel Day «The wages of love» 7 10
1970 Ámsterdam Dana «All kinds of everything» 1 32
1971 Dublín Angela Farrell «One day love» 11 79
1972 Edimburg Sandie Jones «Ceol on ghrá» 15 72
1973 Luxemburg Maxi «Do I dream?» 10 80
1974 Brighton Tina Reynolds «Cross your heart» 7 11
1975 Estocolm The Swarbriggs «That's what friends are for» 9 68
1976 La Haia Red Hurley «When» 10 54
1977 Londres The Swarbriggs «It's nice to be in love again» 3 119
1978 París Colm C. T. Wilkinson «Born to sing» 5 86
1979 Jerusalem Cathal Dunne «Happy man» 5 80
1980 La Haia Johnny Logan «What's another year» 1 143
1981 Dublín Sheeba «Horoscopes» 5 105
1982 Harrogate The Duskeys «Here today, gone tomorrow» 11 49
No hi va participar el 1983
1984 Luxemburg Linda Martin «Terminal 3» 2 137 No va haver-hi semifinals
1985 Göteborg Maria Christian «Wait until the weekend comes» 6 91
1986 Bergen Luv Bug «You can count on me» 4 96
1987 Brussel·les Johnny Logan «Hold Me Now» 1 172
1988 Dublín Jump the Gun «Take him home» 8 79
1989 Lausana Kíev Connolly & The Missing passengers «The real me» 18 21
1990 Zagreb Liam Reilly «Somewhere in Europe» 2 132
1991 Roma Kim Jackson «Could it be that I'm in love» 10 47
1992 Malmö Linda Martin «Why Me?» 1 155
1993 Millstreet Niamh Kavanagh «In Your Eyes» 1 187 País amfitrió
1994 Dublín Paul Harrington & Charlie McGettigan «Rock 'n' Roll Kids» 1 226 No va haver-hi semifinals
1995 Dublín Eddie Friel «Dreamin'» 14 44
1996 Oslo Eimear Quinn «The Voice» 1 162 2 198
1997 Dublín Marc Roberts «Mysterious woman» 2 157 No va haver-hi semifinals
1998 Birmingham Dawn Martin «Is always over now?» 9 64
1999 Jerusalem The Mullans «When you need me» 17 18
2000 Estocolm Eamonn Toal «Millennium of love» 6 92
2001 Copenhaguen Gary O'Shaughnessy «Without your love» 21 6
No hi va participar al 2002
2003 Riga Mickey Harte «We've got the world» 11 53 No va haver-hi semifinals
2004 Istanbul Chris Dauren «If the world stops turning» 22 7 Top 11 de l'any anterior
2005 Kíev Donna & Joseph McCaul «Love?» No es va classificar 14 51
2006 Atenes Brian Kennedy «Every song is a cry for love» 10 93 9 79
2007 Hèlsinki Dervish «They can't stop the spring» 24 5 Top 10 de l'any anterior
2008 Belgrad Dustin the Turkey «Irlande douze points» No es va classificar 15 22
2009 Moscou Sinéad Mulvey & Black Daisy «Et cetera» 11 52
2010 Oslo Niamh Kavanagh «It's for you» 23 25 9 67
2011 Düsseldorf Jedward «Lipstick» 8 119 8 68
2012 Bakú «Waterline» 19 46 6 92
2013 Malmö Ryan Dolan «Only love survives» 26 5 8 54
2014 Copenhaguen Ca-Linn feat. Kasey Smith «Heartbeat» No es va classificar 12 35
2015 Viena Molly Sterling «Playing with numbers» 12 35
2016 Estocolm Nicky Byrne «Sunlight» 15 46
2017 Kíev Brendan Murray «Dying to try» 13 86
2018 Lisboa Ryan O'Shaughnessy «Together» 16 136 6 179
2019 Tel-Aviv Sarah McTernan «22» No es va classificar 18 16
2020 Rotterdam Lesley Roy «Story Of My Life» Festival cancel·lat
2021 Rotterdam Lesley Roy «Maps» No es va classificar 16 20
2022 Torí Brooke Scullion «That's Rich» 15 47
2023 Liverpool Wild Youth «We Are One» 12 10
2024 Malmö Bambie Thug «Doomsday Blue» 6 278 3 124

Festivals organitzats a Irlanda

[modifica]

Irlanda és l'únic país que ha organitzat el festival en múltiples ocasions consecutives; tres vegades entre 1993 i 1995. Sis de les set edicions que han tingut lloc a Irlanda, van ser a Dublín; tres al Point Theatre, dos al RDS i una al Gaiety Theatre. A més, el festival del 1993 va ser a Millstreet, Comtat de Cork. Durant el festival del 1994, Riverdance va fer el seu debut com el número d'intermedi.

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1971 Dublín Gaiety Theatre Bernadette Ní Ghallchóir
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1981 RDS Simmonscourt Doireann Ní Bhriain
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1988 Pat Kenny i Michelle Rocca
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1993 Millstreet Green Glens Arena Fionnuala Sweeney
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994 Dublín Point Theatre Gerry Ryan i Cynthia Ní Mhurchú
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1995 Mary Kennedy
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1997 Ronan Keating i Carrie Crowley

Guanyadors

[modifica]

Irlanda té el rècord del major nombre de victòries en l'Eurovisió, amb set edicions guanyades. D'elles, quatre van ser a la meitat de la dècada dels noranta, un període en el qual l'èxit irlandès va trencar rècords: el país es va convertir en el primer a guanyar tres vegades consecutives.

Any Cançó Artista Compositor Punts Segon lloc
1970 "All Kinds of Everything" Dana Derry Lindsay, Jackie Smith 32 Regne Unit
1980 "What's Another Year" Johnny Logan Shay Healy 143 Alemanya
1987 "Hold Me Now" Johnny Logan 172
1992 "Why Me?" Linda Martin 155 Regne Unit
1993 "In Your Eyes" Niamh Kavanagh Jimmy Walsh 187
1994 "Rock 'n' Roll Kids" Paul Harrington & Charlie McGettigan Brendan Graham 226 Polònia
1996 "The Voice" Eimear Quinn 162 Noruega

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ RTÉ:Eurovision. RTÉ.IE. Recuperat el 5 de setembre de 2007.
  2. ↑ Millstreet. Cork-guide.ie. Recuperat el 5 de setembre de 2007.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Irlanda_al_Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió&oldid=33899131»