Vés al contingut

Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Alemanya

Estació membre ,
Final Nacional Unser Star/Song/Lied für... (ciutat seu/país/any)
Aparicions 69 (68 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1982, 2010
Semifinal 24è 1996
Pitjor resultat
Final 27è 2015
Semifinal 24è 1996
Enllaços externs
Pàgina d'Alemanya en Eurovision.tv

Alemanya és l'únic país que ha participat en tots els Festivals de la Cançó d'Eurovisió des dels seus inicis en 1956. Cal destacar que només en 1996 no va estar en la final, però sí en la ronda preclassificatòria (semifinal no televisada), amb Leon i la cançó Blauer Planet (24è i 24 punts). És l'Estat que ha tingut més representacions en tota la història del festival.

Tot i que els participants alemanys han tingut èxit limitat (Alemanya només ha guanyat el festival dues vegades), l'interès públic es manté alt i el festival és un dels esdeveniments més vistos de l'any. La semifinal del Festival de la Cançó d'Eurovisió és transmesa per la NDR i la final, per l'ARD. En els anys recents, Alemanya ha destacat per la seva adopció d'estils musicals no tan típics com els que s'associen normalment amb Eurovisió; com el country (2006), el swing (2007) o l'electropop (2011).

En 34 ocasions, Alemanya ha estat en el TOP-10 i només 6 vegades, ha estat última (sense tenir en compte la seva eliminació en la ronda de classificació en 1996).

Festivals destacats

[modifica]

Festival d'Eurovisió de 1982

[modifica]

La primera guanyadora alemanya del Festival fou l'estrella adolescent Nicole Hohloch, que va interpretar la cançó Ein bißchen Frieden, escrita per Ralph Siegel.[1] La cançó es va mantenir en el número 1 de la Llista de Popularitat alemanya cinc setmanes i va romandre entre les deu cançons més populars setze setmanes més. El festival se celebrà al Regne Unit i Nicole hi va guanyar amb 161 punts, un marge de 61 punts per damunt del segon participant, d'Avi Toledano (Israel). Siegel ha escrit 12 de les cançons interpretades per cantants alemanys.

Festival d'Eurovisió de 1996

[modifica]

El 1996 fou l'únic any en què Alemanya no va participar en la final del Festival (sí en la ronda preclassificatòria).[2] A causa de la gran quantitat de participants en 1996, s'hagué de realitzar una preselecció per part de l'organització sobre la qualitat dels temes de cada país. A pesar que no es tenen dades oficials sobre la seva realització, Alemanya quedà amb 24 punts, a 3 de l'última classificada (Finlàndia, de manera que no pogué participar en la Gran Final. El seu tema era «Blauer Planet», interpretat prr Leon.

Festival d'Eurovisió de 1998

[modifica]

El punt més elevat del festival a Alemanya pot haver estat l'edició de 1998. Guildo Horn va començar la seva campanya per ser nominat com un cantant controvertit pel seu estil. Va ser criticat per la seva falta de serietat i la seva imatge. No obstant això, l'opinió pública aviat va canviar i Horn va guanyar la preselecció alemanya amb més del 60% dels vots. Mentre s'apropava el moment d'actuar al Festival d'Eurovisió, la "Guido-mania" es va estendre encara més a través d'Alemanya i l'esdeveniment va ser material de primera pàgina fins a la data del festival. Horn es va fer destacar també en altres països i la controvèrsia que havia trobat a Alemanya va ressorgir a través d'Europa.

Horn va interpretar junt la seva formació, Orthopädischen Strümpfe, cantant «Guildo hat Euch lieb!», escrita per Stefan Raab. Encara que el setè lloc va ser decebedor per a molts a Alemanya, va ser un ressorgiment per Eurovisió al país i va ser el començament per a quatre finals consecutives entre els primers deu. Des de llavors, Raab ha participat en altres dos Festivals. Dos anys després d'escriure «Guildo Hat Euch Lieb!», hi va aparèixer amb «Wadde Hadde Dudde Dona?», tema humorístic que va interpretar ell mateix. Quatre anys més tard, va escriure la cançó de Max, «Can't Wait Until Tonight».

Festival d'Eurovisió de 2010: Lena Meyer-Landrut

[modifica]

Alemanya va aconseguir en aquesta edició la seva segona victòria al festival de la mà de la jove Lena Meyer-Landrut amb 246 punts, amb la cançó Satellite.[3]

Participacions

[modifica]
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1956 Lugano Walter Andreas Schwarz «Im Wartesaal zum großen Glück» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
Freddy Quinn «So geht das jede Nacht»
1957 Alemanya Frankfurt del Main Margot Hielscher «Telefon, Telefon» 4 8
1958 Països Baixos Hilversum Margot Hielscher «Für zwei Groschen Musik» 7 5
1959 França Canes Alice & Ellen Kessler «Heute Abend wollen wir tanzen geh'n» 8 5
1960 Regne Unit Londres Wyn Hoop «Bonne nuit ma chérie» 4 11
1961 França Canes Lale Andersen «Einmal sehen wir uns wieder» 13 3
1962 Luxemburg Luxemburg Conny Froboess «Zwei kleine Italiener» 6 9
1963 Regne Unit Londres Heidi Brühl «Marcel» 9 5
1964 Dinamarca Copenhaguen Nora Nova «Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne» 13 0
1965 Itàlia Nàpols Ulla Wiesner «Paradies, wo bist du?» 15 0
1966 Luxemburg Luxemburg Margot Eskens «Die Zeiger der Uhr» 10 7
1967 Àustria Viena Inge Brück «Anouschka» 8 7
1968 Regne Unit Londres Wencke Myhre «Ein Hoch der Liebe» 6 11
1969 Espanya Madrid Siw Malmkvist «Primaballerina» 9 8
1970 Països Baixos Amsterdam Katja Ebstein «Wunder gibt es immer wieder» 3 12
1971 Irlanda Dublín Katja Ebstein «Diese Welt» 3 100
1972 Regne Unit Edimburg Mary Roos «Nur die Liebe läßt uns leben» 3 107
1973 Luxemburg Luxemburg Gitte «Junger Tag» 8 85
1974 Regne Unit Brighton Cindy & Bert «Die Sommermelodie» 14 3
1975 Suècia Estocolm Joy Fleming «Ein Lied kann eine Brücke sein» 17 15
1976 Països Baixos La Haia Les Humphries Singers «Sing Sang Song» 15 12
1977 Regne Unit Londres Silver Convention «Telegram» 8 55
1978 França París Ireen Sheer «Feuer» 6 84
1979 Israel Jerusalem Dschinghis Khan «Dschinghis Khan» 4 86
1980 Països Baixos La Haia Katja Ebstein «Theater» 2 128
1981 Irlanda Dublín Lena Valaitis «Johnny Blue» 2 132
1982 Regne Unit Harrogate Nicole «Ein bißchen Frieden» 1 161
1983 Alemanya Múnic Hoffmann & Hoffmann «Rücksicht» 5 94
1984 Luxemburg Luxemburg Mary Roos «Aufrecht geh'n» 13 34
1985 Suècia Göteborg Wind «Für alle» 2 105
1986 Noruega Bergen Ingrid Peters «Über die Brücke geh'n» 8 62
1987 Bèlgica Brussel·les Wind «Laß die Sonne in dein Herz» 2 141
1988 Irlanda Dublín Maxi & Chris Garden «Lied für einen Freund» 14 48
1989 Lausana Nino de Angelo «Flieger» 14 46
1990 Iugoslàvia Zagreb Chris Kempers & Daniel Kovac «Frei zu leben» 9 60
1991 Itàlia Roma Atlantis 2000 «Dieser Traum darf niemals sterben» 18 10
1992 Suècia Malmö Wind «Träume sind für alle da» 16 27
1993 Irlanda Millstreet Münchener Freiheit «Viel zu weit» 18 18 Kvalifikacija za Millstreet
1994 Irlanda Dublín Mekado «Wir geben 'ne Party»' 3 128 No va haver-hi semifinals
1995 Irlanda Dublín Stone & Stone «Verliebt in Dich» 23 1
1996 Noruega Oslo Leon «Blauer Planet» No es va classificar 24 24
1997 Irlanda Dublín Bianca Shomburg «Zeit» 19 22 No va haver-hi semifinals
1998 Regne Unit Birmingham Guildo Horn «Guildo hat Euch lieb!» 8 74
1999 Israel Jerusalem Sürpriz «Reise nach Jerusalem - Kudüs'e seyahat» 3 140
2000 Suècia Estocolm Stefan Raab «Wadde hadde dudde da?» 5 96
2001 Dinamarca Copenhaguen Michelle «Wer Liebe lebt» 8 66
2002 Estònia Tallinn Corinna May «I Can't Live without Music» 21 17
2003 Letònia Riga Lou «Let's Get Happy» 12 53
2004 Turquia Istanbul Max «Can't Wait Until Tonight» 8 93 Membre del Big 4
2005 Ucraïna Kíev Gracia «Run & Hide» 24 4
2006 Grècia Atenes Texas Lightning «No No Never» 15 36
2007 Finlàndia Hèlsinki Roger Cicero «Frauen regier'n die Welt» 19 49
2008 Sèrbia Belgrad No Angels «Disappear» 23 14
2009 Rússia Moscou Alex Christensen i Oscar Loya «Miss Kiss Kiss Bang» 20 35
2010 Noruega Oslo Lena Meyer-Landrut «Satellite» 1 246
2011 Alemanya Düsseldorf Lena Meyer-Landrut «Taken By a Stranger» 10 107 País amfitrió
2012 Azerbaidjan Bakú Roman Lob «Standing Still» 8 110 Membre del Big 5
2013 Suècia Malmö Cascada «Glorious» 21 18
2014 Dinamarca Copenhaguen Elaiza «Is it right» 18 39
2015 Àustria Viena Ann Sophie «Black Smoke» 27 0
2016 Suècia Estocolm Jamie-Lee Kriewitz «Ghost» 26 11
2017 Ucraïna Kíev Levina «Perfect life» 25 6
2018 Portugal Lisboa Michael Schulte «You Let Me Walk Alone» 4 340
2019 Israel Tel-Aviv S!sters «Sister» 25 24
2020 Països Baixos Rotterdam Ben Dolic «Violent Thing» Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Jendrik Sigwart «I Don't Feel Hate» 25 3
2022 Itàlia Torí Malik Harris «Rockstars» 25 6
2023 Regne Unit Liverpool Lord of the Lost «Blood & Glitter» 26 18
2024 Suècia Malmö Isaak «Always on the Run» 12 117
2025 Basilea

Festivals organitzats a Alemanya

[modifica]
Llegenda
  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior
Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 Frankfurt del Main Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks Anaid Iplicjian
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1983 Múnic Rudi-Sedlmayer-Halle Marlene Charell
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011 Düsseldorf ESPRIT arena Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rice, Jo. The Guinness Book of 500 Number One Hits. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1982, p. 224-5. ISBN 0-85112-250-7. 
  2. ↑ Raykoff, Ivan; Tobin, Robert Deam. A Song for Europe: Popular Music and Politics in the Eurovision Song Contest (en anglès). Ashgate Publishing, 2007, p. 140. ISBN 0754658791. 
  3. ↑ Schacht, Andreas. «Germany wins: See full results» (en anglès). eurovision.tv, 30-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2012].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alemanya_al_Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió&oldid=34263059»