Vés al contingut

Portugal al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portugal

Estació membre
Final Nacional Festival RTP da Canção
Aparicions 55 (45 finals)
Primera aparició 1964
Millor resultat
Final 1r 2017
Semifinal 1r 2017
Pitjor resultat
Final 26è 2018
Semifinal 19è 2006
Enllaços externs
Pàgina de Portugal en Eurovision.tv
Pàgina en RTP

Portugal ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió, després del seu debut el 1964. El Festival RTP da Canção és un concurs organitzat per la RTP, des de 1964, amb l'objectiu de seleccionar una cançó per al Festival de la Cançó d'Eurovisió.

Salvador Sobral, guanyador del Festival d'Eurovisió 2017 amb 758 punts, rècord de punts fins al moment en la història del concurs.

Malgrat tenir una llarga trajectòria al Festival de la Cançó d'Eurovisió, Portugal mai no ha tingut resultats particularment bons. De les 49 cançons que ha enviat, només 10 han acabat dins del TOP-10 en una gran final, mentre que la resta s'han quedat fora; de vegades, bastant lluny d'elles. No obstant això, en 2017 van aconseguir la seva primera victòria al festival, amb 758 punts.

La primera participació, el 1964, va ser bastant descoratjadora. El país hi va enviar António Calvário amb la cançó «Oração», la qual no va rebre punts i va quedar en últim lloc. Aquest mal començament va ser seguit per altres mals resultats. En cada ocasió, els portuguesos només havien obtingut alguns punts i cada any acabaven en els últims llocs de la graella de resultats.

1970 va ser la primera vegada en què Portugal no participava en Eurovisió, ja que, juntament amb Àustria i els països escandinaus es van retirar del Festival per no estar d'acord amb el resultat de l'any anterior, en el qual es van anunciar quatre guanyadors. Per tal motiu, Sérgio Borges amb la cançó «Onde Vais Rio Que Eu Canto?», que havien seleccionat per representar a Portugal, no s'hi va presentar.

El país hi va tornar el 1971 amb la cantant Tonicha i va acabar en 9è lloc amb 83 punts, fet que va marcar el primer èxit en Eurovisió per als portuguesos. L'any següent, el 1972, Carlos Mendes i la cançó «A Festa Da Vida» van quedar en 7è lloc amb 90 punts. En 1973, Portugal va tornar a quedar dins dels primers deu llocs amb Fernando Tordo i «Tourada».

Malgrat aquests resultats, Portugal no va trigar a tornar als mals resultats. En 1974 el país va tornar a acabar en últim lloc amb la cançó «E Depois do Adeus» de Paulo de Carvalho. Els anys següents van ser anys mediocres per a les participacions portugueses, ja que acabava sempre en la meitat de la graella. Només el 1979 i 1980 van aconseguir obtenir el 9è i el 7è lloc, respectivament, amb «Sobe, Sobe, Balão Sobe» (Manuela Bravo) i «Um Grande, Grande Amor» (José Cid). Després, va seguir una altra dècada de resultats discrets, encara que Maria Guinot va quedar en 11è lloc el 1984, qui va quedar molt prop dels primers deu llocs.

Començant els anys 1990, Portugal va tenir un nou període d'èxit en el Festival de la Cançó d'Eurovisió. En 1991, per primera vegada en 11 anys, Dulce Pontes va aconseguir col·locar-se en el 8è lloc amb la balada «Lusitana Paixão». Dos anys més tard, Anabela va acabar en 10è lloc amb «A Cidade (Até Ser Dia)». En 1994, els portuguesos van obtenir un altre 8è lloc amb «Chamar A Música» de Sara Tavares. El clímax d'aquest període va ocórrer en 1996 quan Lúcia Moniz va participar amb la cançó «O Meu Coração Não Tem Cor». Moniz va obtenir 92 punts i va aconseguir col·locar-se en 6è lloc, el millor resultat obtingut pels lusitans fins aquell moment.

Això significava per a Portugal un període de glòria pel qual podien prendre avantatge per obtenir millors resultats. No obstant això, aquest es va acabar abruptament en 1997, quan va tornar a quedar en últim lloc amb zero punts. Va ser la tercera vegada que el país acabava en l'últim lloc. Aquest resultat, conjuminat a una sèrie de resultats moderats als anys següents, van ocasionar que Portugal fos relegat en 2000, de manera que va ser la primera vegada, des de 1970, que el país no es presentava a participar-hi a pesar d'haver seleccionat la cançó «Sonhos Mágicos» cantada per Liana. Dos anys més tard, en 2002, també s'hi van retirar; aquesta vegada, voluntàriament. El lloc va ser pres per Letònia, que guanyaria l'edició d'aquest any. Quan hi van tornar en 2003, van enviar, per primera vegada en la seva història, una cançó amb part de la lletra en un idioma estranger. En aquest cas, anglès, juntament amb altres parts en portuguès. A pesar que en alguns períodes de la història de l'Eurovisió s'ha permès que els països emprin idiomes estrangers, Portugal sempre s'havia presentat amb cançons totalment en portuguès.

Pel que fa a la inserció de les semifinals al concurs en 2004 per millorar els seus resultats, Portugal ha buscat noves propostes. En les tres primeres edicions amb semifinals, Portugal va fracassar i mai va quedar entre els deu primers, que obtenen la passada a la final. En 2007, Portugal hi va presentar la cantant Sabrina, que va acabar en 11è lloc de la semifinal amb la cançó «Dança Comigo (Vem Ser Feliç)» en la qual predominava el portuguès (encara que hi havia petites frases en altres idiomes durant l'actuació en directe). Sabrina es va quedar a les portes de passar a la final en posicionar-se onzena, a 3 punts de l'última finalista, Moldàvia, a qui Portugal precisament va donar la seva màxima puntuació, 12 punts. De fet, Portugal va rebre només 7 punts d'aquest país, per la qual cosa el país lusità hauria passat de no haver votat aquests països.

En 2008, Portugal va aconseguir classificar-se per a la final per primera vegada des que existeixen les rondes prèvies. A més, es va posicionar segon en la semifinal, la millor posició de la seva història fins aquell moment. En la final van aconseguir el lloc 13è.

També va aconseguir passar a la final en 2009 i 2010, encara que va acabar en 15è i 18è lloc, respectivament. Tant en 2011 com en 2012, les seves cançons es van quedar en semifinals, concretament en 18a i 13a posició, respectivament. En 2013, Portugal no va participar en el Festival, al·legant problemes financers causats per la crisi econòmica.[1]

Portugal hi va retornar en 2014, però va quedar de nou descartat en la semifinal amb Suzy i la seva cançó «Quero Ser Tua», qui va quedar en l'11è lloc de la semifinal en què va participar, a només un punt de passar a la final.[2][3] Leonor Andrade va ser la representant en 2015. La seva cançó, molt arriscada, «Há Um Mar Que Nos Separa», no va passar a la final després d'obtenir la 14a posició en la semifinal.

En 2017, va aconseguir passar a la final després de set anys sense fer-ho. Finalment, Salvador Sobral va aconseguir el primer triomf per al país lusità en tota la seva història al festival amb «Amar Pelos Dois», cançó que va obtenir 758 punts i, per tant, la màxima puntuació de la història del festival. Un any després, com a amfitrions, Cláudia Pascual i Isaura, que van cantar «O Jardim», van quedar últimes (26a posició) amb 39 punts, de manera que van obtenir el pitjor resultat de Portugal en una final. Ja en 2019, Conan Osíris i el seu tema «Telemóveis» no van passar de la semifinal, on van quedar en 15a posició amb 51 punts.

Participacions

[modifica]
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1964 Copenhaguen António Calvário «Oração» 13 0 No va haver-hi semifinals
1965 Nàpols Simone d'Oliveira «Sol d'hivern» 13 1
1966 Luxemburg Madalena Iglésias «Ela e ela» 13 6
1967 Viena Eduardo Nascimento «O vento mudou» 12 3
1968 Londres Carlos Mendes «Verão» 11 5
1969 Madrid Simone d'Oliveira «Desfolhada portuguesa» 15 4
No hi va participar el 1970
1971 Dublín Tonicha «Menina do Alto da Serra» 9 83 No va haver-hi semifinals
1972 Edimburg Carlos Mendes «A festa da vida» 7 90
1973 Luxemburg Fernando Tordo «Tourada» 10 80
1974 Brighton Paulo de Carvalho «E depois do adeus» 14 3
1975 Estocolm Duarte Mendes «Madrugada» 16 16
1976 La Haia Carlos do Carmo «Uma flor de verde pinho» 12 24
1977 Londres Os Amigos «Portugal no coração» 15 18
1978 París Gemini «Dai-li-dou» 17 5
1979 Jerusalem Manuela Bravo «Sobe, sobe, balão sobe» 9 64
1980 La Haia José Cid «Um grande, grande amor» 7 71
1981 Dublín Carlos Paião «Play-back» 18 9
1982 Harrogate Doce «Bem-bom» 13 32
1983 Múnic Armant Gamma «Aquesta balada que et dou» 13 33
1984 Luxemburg Maria Guinot «Silêncio e tanta gente» 11 38
1985 Göteborg Adelaide Ferreira «Penso em ti, eu sei» 18 9
1986 Oslo Daura «Não sejas mau p'ra mim» 14 28
1987 Brussel·les Nevada «Neste barco à vela» 18 15
1988 Dublín Dora «Voltarei» 19 5
1989 Lausana Da Vinci «Conquistador» 16 39
1990 Zagreb Nucha «Há sempre alguém» 20 9
1991 Roma Dulce Pontes «Lusitana paixão» 8 62
1992 Malmö Dina «Amor d'água fresca» 17 26
1993 Millstreet Anabela «A cidade até ser dia» 10 60
1994 Dublín Sara Tavares «Chamar a música» 8 73
1995 Dublín Tó Cruz «Baunilha e chocolate» 21 5
1996 Oslo Lúcia Moniz «O meu coração não tem cor» 6 92
1997 Dublín Célia Lawson «Antes do adeus» 24 0
1998 Birmingham Alma Lusa «Se eu te pudesse abraçar» 12 37
1999 Jerusalem Rui Bandeira «Como tudo começou» 21 12
No hi va participar en 2000
2001 Copenhaguen MTM «Só sei ser feliç assim» 17 18 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 2002
2003 Riga Rita Guerra «Deixa-me sonhar» 22 13 No va haver-hi semifinals
2004 Istanbul Sofia Vitória «Foi magia» No es va classificar 15 38
2005 Kíev 2B «Amar» 17 51
2006 Atenes Nonstop «Coisas de nada» 19 26
2007 Hèlsinki Sabrina «Dança comigo» 11 88
2008 Belgrad Vânia Fernandes «Senhora do mar» 13 69 2 120
2009 Moscou Flor-de-Lis «Totes as ruas do amor» 15 57 8 70
2010 Oslo Filipa Azevedo «Há dias assim» 18 43 4 89
2011 Düsseldorf Homens da luta «A luta é alegria» No es va classificar 18 22
2012 Bakú Filipa Sousa «Vida minha» 13 39
No hi va participar en 2013
2014 Copenhaguen Suzy «Quero Ser Tua» No es va classificar 11 39
2015 Viena Leonor Andrade «Há um mar que nos separa» 14 19
No hi va participar en 2016
2017 Kíev Salvador Sobral «Amar pelos dois» 1 758 1 370
2018 Lisboa Cláudia Pascoal «O jardim» 26 39 País amfitrió
2019 Tel-Aviv Conan Osíris «Telemóveis» No es va classificar 15 51
2020 Rotterdam Elisa Silva «Medo de Sentir» Festival cancel·lat
2021 Rotterdam The Black Mamba «Love is on my Side» 12 153 4 239
2022 Torí Maro «Saudade, saudade» 9 207 4 208
2023 Liverpool Mimicat «Ai Coração» 23 59 9 74
2024 Suècia Malmö Iolanda «Grito» 10 152 8 58
2025 Basilea

Festivals organitzats a Portugal

[modifica]
Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018 Lisboa Altice Arena Daniela Ruah, Catarina Furtado, Filomena Cautela i Sílvia Alberto[4]

Votació de Portugal

[modifica]

Fins a 2019, la votació de Portugal ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Espanya 221
2 Itàlia 218
3 Alemanya 185
4 Regne Unit 176
5 França 144
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Espanya 221
2 Itàlia 218
3 Suècia 205
4 Alemanya 185
5 Bèlgica 178
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 França 188
2 Espanya 178
3 Suïssa 122
4 Països Baixos 93
5 Alemanya 78
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 França 262
2 Espanya 261
3 Suïssa 188
4 Bèlgica 129
5 Alemanya 118

12 punts

[modifica]
  • Portugal ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)

[modifica]
Any País Any País Any País Any País Any País
1975   França 1981   Alemanya 1987   Itàlia 1993   França 1999   Alemanya
1976   Regne Unit 1982 1988   Suïssa 1994   Irlanda No hi va participar en 2000
1977 1983   Luxemburg 1989   Regne Unit 1995   Noruega 2001 França França
1978   Luxemburg 1984   Espanya 1990   Islàndia 1996 Regne Unit Regne Unit No hi va participar en 2002
1979   Israel 1985   Itàlia 1991   Itàlia 1997   Itàlia 2003 Espanya Espanya
1980   Itàlia 1986   Bèlgica 1992   Malta 1998   Israel

Semifinal (2004 - 2015)

[modifica]
Any País Any País
2004  Ucraïna 2010  Bèlgica
2005  Bèlgica 2011  Grècia
2006  Suècia 2012  Estònia
2007 Moldàvia No hi va participar en 2013
2008  Ucraïna 2014  Països Baixos
2009  Islàndia 2015  Suècia

Semifinal (2016 -)

[modifica]
Any Jurat Televot
No hi va participar en 2016
2017 República Txeca Moldàvia
2018 Lituània Estònia
2019 República Txeca
2021 Bulgària Bulgària Moldàvia Moldàvia

Final (2004 - 2015)

[modifica]
Any País Any País
2004 Espanya 2010 Espanya
2005  Romania 2011
2006  Ucraïna 2012
2007 No hi va participar en 2013
2008 2014 Àustria Àustria
2009 Moldàvia 2015 Itàlia Itàlia

Final (2016 -)

[modifica]
Any Jurat Televot
No hi va participar en 2016
2017 Azerbaidjan Moldàvia
2018 Estònia Espanya
2019 Països Baixos
2021 Bulgària Bulgària França França
2022 Espanya Espanya Ucraïna Ucraïna

Galeria d'imatges

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Portugal al Festival de la OTI

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]