Vés al contingut

Isabel Ordaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsabel Ordaz
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementIsabel Ordaz Luengo
11 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0649495 TMDB.org: 1165486 Modifica el valor a Wikidata

Isabel Ordaz Luengo (Madrid, 1 de gener de 1957) és una actriu de televisió, teatre i cinema madrilenya, coneguda per la seva actuació en les sèrie Aquí no hay quien viva i en La que se avecina.

Biografia

[modifica]

Molt aviat va sentir vocació per la interpretació, i va decidir fer alguns cursos de teatre, alguns dels quals li van ser impartits per John Strasberg. El seu primer treball va ser l'any 1982, en què va participar en dos curtmetratges, Eres mi guía, i Salida de misa de doce del Pilar. Des de llavors, Ordaz ha realitzat una infinitat de curtmetratges, entre els quals podem destacar alguns com Una tarde, Disparen sobre el cineasta, En el bar de un hotel de Tokio, Historias oscuras, Ausencias o Terapia de choque, entre molts altres.

L'any 1986 va debutar a la pantalla gran, en la pel·lícula de Fernando Trueba El año de las luces. Abans d'acabar la dècada havia realitzat diversos llargmetratges, com La noche de la ira, a les ordres de Javier Elorrieta, o Bajarse al moro, del director Fernando Colomo. A la dècada dels 90 Ordaz va seguir rodant diverses pel·lícules, amb títols com Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, Todos los hombres sois iguales, ambdues de Manuel Gómez Pereira, Una casa en las afueras de Pedro Costa o Chevrolet de Javier Maqua. A partir del 2000, podem citar pel·lícules com Yoyes, Carne de gallina, La mirada violeta, Escuela de seducción o Una hora más en Canarias.

Quant a la pantalla petita, l'actriu es va fer molt popular amb la sèrie Aquí no hay quien viva, en què interpretava el personatge conegut com "la hierbas". No obstant això, ja abans havia participat en altres programes, com l'infantil Los mundos de Yupi, així com en moltes sèries, moltes d'elles com un dels personatges principals, com Pepa y Pepe, Como la vida misma i Todos los hombres sois iguales. També va col·laborar amb intervencions puntuals en capítols de sèries com A su servicio, El comisario o El pantano.

Des de l'any 2007, encara que amb interrupcions, participa en la sèrie La que se avecina, en què dona vida a "Araceli Madariaga". L'actriu té també una gran experiència teatral, havent representat sobre dels escenaris un gran nombre d'obres dels millors autors, i fins i tot ha portat a escena espectacles produïts per ella mateixa, com Nonadas, Partitura teatral, Los días felices o Aliento de equilibrista. Ordaz és també molt aficionada a l'escriptura, i ha escrit diversos llibres de poemes, amb títols com Poemas de Palestina, No sé o Flor de alientos.[1]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Llargmetratges
  • El año de las luces (1986)
  • La noche de la ira (1986)
  • Bajarse al moro(1989)
  • Loco veneno (1989)
  • ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993)
  • Todos los hombres sois iguales (1994)
  • Una casa en las afueras (1995)
  • Animia de cariño (1996)
  • Chevrolet (1997)
  • La reina Isabel en persona (2000)
  • Yoyes (2000)
  • Carne de gallina (2002)
  • Teresa Teresa (2003)
  • La mirada violeta (2004)
  • Escuela de seducción (2004)
  • El Calentito (2005)
  • El sueño de una noche de San Juan (2005) (doblatge)
  • Over the Hedge (2006) (doblatge, versió espanyola)
  • Una hora más en Canarias (2010)
Curtmetratges
  • Eres mi gula (1982)
  • Salida de misa de doce del Pilar (1982)
  • Cualquier tiempo pasará (cualquier tiempo pasado) (1983)
  • El vividor II (1983)
  • Rita y su conjunto (1984)
  • Una tarde (1984)
  • Convivencia (1984)
  • El vividor cero (1984)
  • Disparen sobre el cineasta(1984)
  • Ni siquiera es tu casa, Carlitos (1985)
  • Quasimodo va al fanático (1985)
  • En el bar de un hotel de Tokio (1986)
  • Historias oscuras (1991)
  • Ochenta y siete cartas de amor (1992)
  • Su primer amor (1992)
  • Esa es tu parte (1992)
  • Solo amor (1994)
  • Alsasua 1936 (1994)
  • El derecho de las patatas (2000)
  • Agüela (2001)
  • Ausencias (2001)
  • El corazón de la memoria(2001)
  • Terapia de choque (2010)
  • El aprovechamiento industrial de los cadáveres (2012)

Televisió

[modifica]
  • Teresa de Jesús (1984)
  • La bola de cristal (1984-1988)
  • Los mundos de yupi (1987)
  • Las chicas de hoy en día (1991)
  • Como la vida misma(1992)
  • No sé bailar (1992)
  • A su servicio (1994)
  • Vecinos (1994)
  • Pepa y Pepe (1995)
  • Todos los hombres sois iguales (1996-1998)
  • El comisario (2000)
  • Estudio 1 (2000)
  • El pantano (2003)
  • Aquí no hay quien viva (2004-2006)
  • La que se avecina (2007-2008, 2011-present)
  • El club de la comedia (2011)

Teatre

[modifica]
  • Absalón (1983)
  • Electra (1984)
  • Las tres gracias: La llamada es del todo inadecuada (1986)
  • Aquarium (1989)
  • Aliento de equilibrista (1993)
  • El huésped se divierte (2001)
  • La dama boba (2002)
  • Algún amor que no mate (2004)
  • Cuando era pequeña (2006)
  • El caso de la mujer asesinadita (2008-2009)
  • Luparella (2010)
  • Los días felices (2011)
  • La asamblea de mujeres (2011)
  • Luces de bohemia (2012)
  • Lúcido (2012-2013)

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Títol Resultat
1995 Festival de Cine de Alcalá de Henares i Comunitat de Madrid[2] Millor interpretació femenina Solo amor Guanyadora
1996 Premis de la Unió de Actors (Espanya)[2] Millor interpretació secundària de televisió Pepa y Pepe Nominada
1997 Miami Hispanic Film Festival[2] Millor actriu Chevrolet Guanyadora
1997 Festival Internacional de Cinema de Moscú[2] Millor actriu Chevrolet Guanyadora
1998 Premis de la Unió de Actors (Espanya)[2] Millor interpretació secundària de televisió Todos los hombres sois iguales Guanyadora
1998 Premis Goya[2] Millor actriu revelació Chevrolet Guanyadora
2000 Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa[2] Prix Cinespaña La reina Isabel en persona Guanyadora
2001 Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (Espanya)[2] Millor actriu La reina Isabel en persona Nominada
2004 Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (Espanya)[2] Millor actriu Teresa Teresa Nominada
2006 Premis de la Unió de Actors (Espanya)[2] Millor actriu secundària de televisió Aquí no hay quien viva Guanyadora
2008 Premi Meliá Recoletos de la temporada teatral en Valladolid[3] Cuando era pequeña Guanyadora
2011 Festival de Curts "Rodinia"[4] Millor actriu Terapia de Choque Guanyadora
2012 Shangay Express[5] Premi Shangay La que se avecina Guanyadora

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Isabel Ordaz» (en castellà). biografias. [Consulta: 3 febrer 2014].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Isabel Ordaz-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 3 febrer 2014].
  3. ↑ «Joaquín Kremel e Isabel Ordaz recogerán el domingo los premios 'Meliá Recoletos' de la temporada teatral en Valladolid» (en castellà). europapress. [Consulta: 3 febrer 2014].
  4. ↑ «'Vicenta' y 'Los Gritones' vencen en el III Festival de Cortos Rodinia de Valladolid» (en castellà). filmcommission-castillayleon. [Consulta: 3 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «'Alaska y Mario', Ana Pastor e Isabel Ordaz y María Casal, ganadores de los Premios Shangay» (en castellà). formulatv. [Consulta: 3 febrer 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_Ordaz&oldid=31409428»