Vés al contingut

Fernando Trueba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Trueba
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando Rodriguez Trueba Modifica el valor a Wikidata
18 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya
1988 – 1988
← José María González-SindeAntonio Giménez-Rico → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor, realitzador, productor de cinema, guionista, animador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeCristina Huete Modifica el valor a Wikidata
FillsJonás Trueba Modifica el valor a Wikidata
GermansDavid Trueba
Máximo Trueba Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfernandotrueba.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0874096 FilmAffinity: 787675572 Allocine: 17526 Allmovie: p114619 TCM: 194440 TMDB.org: 37526
Discogs: 424773 Modifica el valor a Wikidata

Fernando Trueba (Madrid, 18 de gener de 1955) nom més conegut de Fernando Rodríguez Trueba, és un escriptor i director de cinema espanyol.[1] És germà del guionista i productor de cinema David Trueba.

Biografia

[modifica]

Segons ha dit ell mateix, ja als quinze anys volia matricular-se a l'Escola Oficial de Cinema. Tot i això, just abans que pogués entrar, les autoritats van tancar l'escola el 1976 i llavors va decidir matricular-se a la recentment creada Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense. Allí va coincidir amb altres aficionats al cinema, com l'actor Antonio Resines o el crític Carlos Boyero i aviat van arribar al convenciment que aquest no era el lloc ideal per aprendre a fer cinema.[2] S'inicià fent la crítica cinematogràfica al diari El País i la revista Guía del Ocio.

Trajectòria
[modifica]

Es va donar a conèixer amb la seva primera pel·lícula anomenada oportunament Ópera Prima (1980), una pel·lícula amb baix pressupost que va ser ben acceptada pel públic i es va convertir en un exponent de l'anomenada comèdia madrilenya,[3] i la posterior Sé infiel y no mires con quien (1985), una comèdia protagonitzada per Ana Belén, Carmen Maura i Antonio Resines, tingué un gran èxit.

La seva projecció internacional va fer un gran pas el 1987, en guanyar un Os de Plata per la seva destacada aportació al Festival Internacional de Cinema de Berlín amb la pel·lícula El año de las luces.[4] Amb La niña de tus ojos, Trueba va tornar a participar en la Berlinale 11 anys després, competint per l'Os d'Or del festival, que no va aconseguir guanyar.[5] A Espanya, en canvi, la pel·lícula va aconseguir un total de set premis Goya.

Entre els premis més destacats del cineasta espanyol hi ha l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa que va obtenir amb Belle Époque (1993), la qual també va ser guanyadora de tres premis Goya. S'ha posicionat en diverses ocasions en contra de la pràctica del doblatge en el cinema.[6][7]

Filmografia com a director

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fernando Trueba a IMDb» (en anglès). IMDb.com. [Consulta: 5 febrer 2011].
  2. «El ateo que reza por el cine». , 29-10-2015 [Consulta: 5 agost 2018].
  3. «¿QUIÉN ES FERNANDO TRUEBA?». revistafilm.com, 25-10-2017 [Consulta: 6 agost 2018].
  4. «Berlinale: 1987 Prize Winners» (en anglès). Berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 27 febrer 2011].
  5. «Berlinale: 1999 Programme» (en anglès). Berlinale.de. [Consulta: 2 febrer 2012].
  6. Fernando Trueba | Encuentros digitales, entrevista a El Mundo, 15/1/2013 (castellà)
  7. “Doblar películas al idioma oficial es una herencia fascista” Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine., entrevista a Fernando Trueba a Búsqueda núm. 1942 (2-8 novembre 2017) (castellà)


Premis i fites
Precedit per:
José María González-Sinde

President de l'Acadèmia de les Arts
i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya

1988
Succeït per:
Antonio Giménez-Rico