Ivan Alexandre de Bulgària
Nom original | (bg) Иван Александър (cu) Іѡанъ Алєѯандръ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | valor desconegut |
Mort | 17 febrer 1371 Veliko Tàrnovo (Segon Imperi Búlgar) |
Tsar de Bulgària | |
1331 – 1371 ← Ivan Esteve de Bulgària – Ivan Sratsimir, Ivan Segimon → | |
Despot of Lovech (en) | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Camp de treball | Polític i política |
Ocupació | sobirà |
Família | |
Família | Sratsimir dynasty (en) |
Cònjuge | Theodora of Wallachia Sarah-Theodora |
Fills | Vasilisa of Bulgaria () Sarah-Theodora Ivan Asen V of Bulgaria () Sarah-Theodora Desislava of Bulgaria () Sarah-Theodora Kera Tamara () Sarah-Theodora Miquel IV Assèn de Bulgària () Theodora of Wallachia Ivan Sratsimir () Theodora of Wallachia Ivan Asen IV of Bulgaria () Theodora of Wallachia Maria Keratsa de Bulgària () Sarah-Theodora Ivan Segimon () Sarah-Theodora |
Pares | Sratsimir di Kran i Keratsa Petritsa |
Germans | Helena of Bulgaria John Komnenos Asen Teodora |
Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371. Fou precedit en el tron per Ivan Esteve de Bulgària, i fou succeït per Miquel IV Assèn.
El 1330 es va formar el despotat de Lòvetx després que Ivan Alexandre fos nomenat per governar Lovech i la zona propera al poble. El 1330 Esteve Uroš III de Dečani derrotà els búlgars a la batalla de Velbazhd, en la que Miquel Xixman va morir.[1] i els búlgars van ser incapaços d'aturar l'avenç serbi cap a Macedònia. La derrota, combinada amb l'empitjorament de les relacions amb l'Imperi Romà d'Orient, que s'havia estabilitzat després d'una guerra civil va precipitar una crisi interna, que es va veure agreujada per una invasió dels bizantins d'Andrònic III Paleòleg. Un cop d'estat va deposar Ivan Esteve el 1331, i els conspiradors van col·locar Ivan Alexandre al tron i Andrònic va abandonar la guerra amb Sèrbia aprofitant la debilitat búlgara, però el 1332 els búlgars van derrotar els bizantins a la batalla de Rusokastro i van recuperar molts territoris a Tràcia i Macedònia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Heath, Ian; McBride. Byzantine Armies 1118-1461 AD (en anglès). Osprey Publishing, 1995, p. 8.
- ↑ Joan VI Cantacuzè. Historia (en llatí). vol. Х. GIBI, p. 272.
Bibliografia
[modifica]- Андреев, Й. България през втората четвърт на XIV в. С., 1993.
- Андреев, Й., Лазаров, Ив. и Павлов, Пл. Кой кой е в средновековна България. 2 изд. С., 1999.
- Божилов, Ив. Фамилията на Асеневци (1186–1460). С., 1985.
- Fine Jr., J. V. A. The Late Medieval Balkans. Ann Arbor, 1987.
- Аладжов, Ж. Цар Иван Александър. С., 2003.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Mladjov, I. «BULGARIA (BĂLGARIJA)» (en anglès) p. 4 pàgs.. [Consulta: 12 febrer 2013].
- http://ald-bg.narod.ru/zarIoAl.html