Vés al contingut

Llista de sobirans de Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.

Llista de sobirans de Bulgària

[modifica]

Primer Imperi Búlgar (681-1018)

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia Dulo (681-753)
Kan Asparukh Khan 681-700 fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1]
Khan Tervel 700-721 va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.[4]
Khan Kormissoix (Kormessi) 721-738 Data de la mort desconeguda.[5]
Khan Sevar 738-753 Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6]
clan Vokil (753-762)
Khan Kormissoix 753-756 Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7]
Khan Vinekh 753-760 Assassinat el 760.[8]
clan Ugain (762-765)
Khan Telets 760-763 Assassinat el 763.[9]
No dinàstic (765-766)
Khan Sabin 763-765 Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[10]
clan Vokil (766)
Khan Umor o Rumar 766 va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[11]
No dinàstic (766-803)
Khan Toktu 766-767 Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12]
Khan Pagan o Baian 767-768 Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13]
Telerig Khan Telerig 768-777 Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14]
Khan Kardam 777-803 Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15]
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
Krum Kan Krum 803-814 Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16]
Omurtag Gran Khan (Kanasubigi),[17]
Ruler of the many Bulgarians[18]		 Omurtag 814-831 conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19]
Khan Malamir 831-836 Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20]
Khan Presian I 836-852 Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21]
Boris I Khan/príncep (Knyaz) Boris I 852-889 Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant.
Príncep Vladímir Pacate 889-893 Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24]
Príncep/Emperador (Tsar)
Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25]
Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26]		 Simeó I 893-927 Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27]
Emperador
Emperador dels Búlgars[28]		 Pere I 927-969 Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant.
Boris II de Bulgària Emperador Boris II 970-971 Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30]
Romà de Bulgària Emperador Romà de Bulgària 977-991 (997) Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31]
Dinastia Cometopuli (997-1018)
Samuel Emperador
Emperador dels Búlgars[32]		 Samuel 997-1014 Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014,

quan tenia 69 o 70 anys.[33]

Emperador Gabriel Radomir 1014-1015 Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.[34]
Emperador Ivan Ladislau 1015-1018 Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.

Sobirans proclamats durant el domini romà d'Orient (1018-1185)

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia dels Cometòpuls
Pere II Delyan Emperador Pere II Delyan 1040-1041 Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.[36]
Pere III o Constantí Bodin Emperador Pere III o Constantí Bodin 1072 Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.[37] Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.

Segon Imperi Búlgar (1185–1396)

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia Assèn
Emperador Pere IV 1185-1190 De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.[38]
Emperador Ivan Assèn 1190-1196 Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.[39]
Emperador Pere IV 1196-1197 Assassinat el 1197.[38]
Emperador
Emperador dels Búlgars i Vlacs		 Kaloian Assèn 1197-1207 Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.[40]
Boril Emperador Boril 1207-1218 Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.[41]
Emperador
Emperador dels Búlgars i Grecs[42]		 Ivan Assen II 1218-1241 Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.[43]
Emperador Kaliman Assèn 1241-1246 Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.[44]
Miquel I Assèn Emperador Miquel I Assèn 1246-1256 Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.[45]
Emperador Kaliman Assèn II 1256 Assassinat el 1256.[46]
Emperador Mitso Assèn 1256-1257 Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.[47]
Constantí Tikh Assèn Emperador
En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars[48]		 Constantí Tikh Assèn 1257-1277 Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.[49]
Emperador Ivan Assèn III 1279-1280 Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresor[50]
No dinàstic
Emperador Ivailo 1277-1280 Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan.[36]
Dinastia Terter (1280–1292)
Emperador Jordi Terter 1280-1292 Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.[51]
No dinàstic (1292–1300)
Emperador Smilets 1292-1298 Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.[52]
Emperador Txaga l'Usurpador 1299-1300 fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.[53]
Dinastia Terter (1300–1322)
Teodor Svetoslav Emperador Teodor Svetoslav 1300-1321 Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.[54]
Emperador Jordi II Terter 1321-1322 Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.[55]
Dinastia Xixman (1323-1396)
Emperador Miquel Xixman 1323-1330 Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.[56]
Emperador Ivan Esteve 1330-1331 Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.[57] Hauria mort el 1373.
Ivan Alexandre Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars[58] i Grecs[59]		 Ivan Alexandre 1331-1371 Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.[56]
Ivan Xixman Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs[60]		 Ivan Xixman 1371-1395 Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.[61]
Ivan Stratsimir Emperador
Emperador dels Búlgars[62]		 Ivan Stratsimir 1356-1396 Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.[63]

Principat de Bulgària i Regne de Bulgària (1878–1946)

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Casa de Battenberg
Príncep Alexandre I 29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886 Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz.
Casa de Saxònia-Coburg-Gotha
Ferran de Bulgària Príncep/rei (tsar) Ferran de Bulgària 7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918 va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya).
Boris III Rei (Tsar) Boris III 3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943 Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares.
Simeó II Rei (Tsar) Simeó II 28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946 Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.

Llista alternativa abreujada

[modifica]

Primer Imperi Búlgar

A l'Imperi Romà d'Orient

Segon Imperi Búlgar

A l'Imperi Otomà
A l'Àustria 1683-1690
A l'Imperi Otomà 1690-1908

'; Regne de Bulgària

Referències

[modifica]
  1. ↑ Andreev i Lalkov, 1996, p. 19.
  2. ↑ Andreev i Lalkov, 1996, p. 23.
  3. ↑ Whittow, p. 273
  4. ↑ Andreev i Lalkov, 1996, p. 27.
  5. ↑ Andreev, p. 29
  6. ↑ Andreev i Lalkov, 1996, p. 30.
  7. ↑ Andreev, p. 32
  8. ↑ Andreev, p. 33
  9. ↑ Andreev, p. 35
  10. ↑ Andreev, p. 36
  11. ↑ Andreev, p. 38
  12. ↑ Andreev, p. 39
  13. ↑ Andreev, p. 40
  14. ↑ Andreev, p. 42
  15. ↑ Andreev, p. 44
  16. ↑ Andreev, pp. 53-54
  17. ↑ Tarnovo Inscription of Khan Omurtag (en rus) [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2011-10-04 a Wayback Machine.
  18. ↑ Andreev, p. 62
  19. ↑ Andreev, pp. 61-62
  20. ↑ Andreev, pp. 67-68
  21. ↑ Andreev, p. 70
  22. ↑ Whittow, p. 284
  23. ↑ Andreev, pp. 85-86
  24. ↑ Andreev, p. 89
  25. ↑ Stephenson, p. 23
  26. ↑ Stephenson, p. 22
  27. ↑ Andreev, pp. 103-104
  28. ↑ Whittow, p. 292
  29. ↑ Andreev, p. 112
  30. ↑ Andreev, p. 118
  31. ↑ Andreev, p. 121-122
  32. ↑ Whittow, p. 297
  33. ↑ Andreev, p. 127
  34. ↑ Andreev, pp. 129-130
  35. ↑ Andreev, p. 133
  36. ↑ 36,0 36,1 Andreev, p. 136
  37. ↑ Andreev, p. 142-143
  38. ↑ 38,0 38,1 Andreev, pp. 146-147
  39. ↑ Andreev, pp. 157-158
  40. ↑ Andreev, p. 173
  41. ↑ Andreev, p. 184
  42. ↑ Laskaris, p. 5
  43. ↑ Andreev, p. 193
  44. ↑ Andreev, p. 197
  45. ↑ Andreev, p. 205
  46. ↑ Andreev, p. 208
  47. ↑ Andreev, p. 211
  48. ↑ Ivanov, pp. 578-579
  49. ↑ Andreev, p. 229
  50. ↑ Andreev, p. 233
  51. ↑ Andreev, p. 239
  52. ↑ Andreev, p. 240
  53. ↑ Andreev, p. 244
  54. ↑ Andreev i Lalkov, 1996, p. 251.
  55. ↑ Andreev, p. 254
  56. ↑ 56,0 56,1 Andreev, p. 263
  57. ↑ Andreev, p. 267
  58. ↑ Ivanov, p. 584
  59. ↑ Ivanov, pp. 590-591
  60. ↑ Ivanov, pp. 602-608
  61. ↑ Andreev, p. 286
  62. ↑ Miletich, L. Daco-Romanians and their Slavic Literacy. Part II (en búlgar), p. 47. 
  63. ↑ Andreev, p. 298

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de sobirans de Bulgària
  • Llista detalla de governants de Bulgària  PDF (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_sobirans_de_Bulgària&oldid=34353109»