Vés al contingut

Ivan Sutherland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIvan Sutherland

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementIvan Edward Sutherland
16 maig 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Hastings (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenc
FormacióMIT (doctorat, 1963)
Caltech (màster, 1960)
Carnegie Institute of Technology (llicenciatura, 1959)
Tesi acadèmicaSketchpad, a Man–Machine Graphical Communication System (1963)
Director de tesiClaude Shannon
Es coneix perPare dels gràfics per ordinador
Sketchpad.
Activitat
Camp de treballComputació gràfica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica
Internet
Gràfics per ordinador
OrganitzacióHarvard University
Universitat de Utah
Evans and Sutherland
California Institute of Technology
Carnegie Mellon University
Sun Microsystems
Portland State University
Advanced Research Projects Agency (1964 - 1966)
Membre de
Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (1994–)
Acadèmia Nacional d'Enginyeria
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDanny Cohen, Henri Gouraud, James H. Clark, Bui Tuong Phong, Franklin C. Crow, John Warnock, Robert P. Burton, Michael K. Ullner, Christopher R. Carroll
Premis
Premi Turing 1988
Computer Pioneer Award (1985)
Medalla John von Neumann de l'IEEE (1998)
Association for Computing Machinery Fellow
Membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria
Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències
Premi Kyoto
Computer History Museum Fellow (2002)
Modifica el valor a Wikidata

Ivan Edward Sutherland (nascut el 16 de maig de 1938)[1] és un informàtic estatunidenc i pioner d'Internet. També se'l considera generalment com a "pare dels gràfics per ordinador".[2] La seva feina primerenca en gràfics per ordinador, així com la seva feina de professor amb David C. Evans sobre aquest tema a la Universitat de Utah a la dècada de 1970, fou pionera en aquest camp. Sutherland, Evans, i els seus estudiants d'aquella època van inventar molts dels fonaments dels gràfics per ordinadors moderns. Va rebre el premi Turing de l'ACM el 1988 per la invenció de l'Sketchpad, un predecessor del tipus d'interfície gràfica d'usuari que ara s'ha convertit en estàndard als ordinadors personals. És membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria i de l'Acadèmia Nacional de Ciències, entre molts altres honors. El 2012 va rebre el Premi Kyoto de Tecnologia Avançada per "pels assoliments pioners en el desenvolupament de gràfics per ordinadors i les interfícies interactives".[3] A més a més, Sutherland va introduir conceptes com ara el modelat tridimensional de l'ordinador, simulacions visuals, disseny automatitzat (CAD) i la realitat virtual.

Biografia

[modifica]

Ivan Sutherland es va endinsar en l'aprenentatge des que era molt petit. El seu pare, doctorat en enginyeria civil, i la seva mare, professora, van influir en que ell apreciés des de petit el procés d'aprendre. La seva assignatura preferida a batxillerat era geometria, i sempre pensava que "... si pogués pintar les solucions possibles, és més fàcil trobar la correcta." Ell s'ha descrit sempre com un pensador visual, i d'aquí el seu interès en gràfics d'ordinador.

La seva primera experiència amb ordinadors va ser amb un anomenat SIMON. Era un ordinador basat en la retransmissió de sis paraules amb dos bits de memòria. El primer gran programa d'ordinadors de Sutherland era fer que SIMON es dividís. Per a fer-ho possible, va afegir una parada condicional al conjunt d'instruccions de SIMON. Aquest programa era una gran obra ja que era el més llarg mai escrit per Simon, un total de cinc pàgines. Sutherland fou un dels pocs estudiants de batxillerat en haver escrit un programa de tals magnituds.

Va estudiar a la Universitat Carnegie Mellon (anteriorment "institut de Tecnologia Carnegie") amb un beca completa. Va aconseguir la seva diplomatura en enginyeria elèctrica i posteriorment va obtenir una llicenciatura a l'institut Tecnològic de California (Caltech). Pel seu doctorat va anar a l'institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) on va desenvolupar la seva tesi, " Sketchpad: A Man-machine Graphical Communications System" traduït com "un sistema de comunicacions gràfiques humano-mecàniques) i al 1962, va inventar Sketchpad, que fou la primera interfície gràfica d'usuari. El professor Claude Shannon, li va oferir supervisar-li la tesi doctoral sobre dibuix per ordinador. Altres membres del seu comitè de tesi eren Marvin Minsky i Steven Coons. Va ser un programa innovador ja que va influir en formes alternatives d'interacció amb els ordinadors. Sketchpad podia acceptar restriccions i relacions específiques entre segments i arcs, incloent el diàmetre dels arcs. Podia dibuixar línies horitzontals i verticals i combinar-les en figures i formes. Les figures es podien copiar, moure, rotar o canviar de mida, mantenint les propietats bàsiques. Sketchpad també tenia el primer programa de dibuix de finestres i algorisme de retallada, que permetia el zoom. Va ser un programa únic, desenvolupat per l'ordinador model Lincoln TX-2, un ordinador que també era únic, i va influir l'oN-Line System de Douglas Engelbart. Sketchpad, alhora, va rebre influències del concepte Memex que havia imaginat Vannevar Bush en el seu influent article "As We May Think".

A principis dels anys 60, els ordinadors van començar a funcionar de manera tancada i van deixar de ser interactius. El TX-2 fou un ordinador en xarxa utilitzat per a investigar l'ús dels transistors de la barrera superficial pels circuits digitals. Va incloure una CRT de nou polzades i un bolígraf-làser que foren el que donaren la primera idea a Sutherland, ja que va començar pensant que una persona havia de poder dibuixar a l'ordinador. El Sketchpad podia fer això, creant dibuixos altament preciosos i exactes. També introduí innovacions importants, algunes com estructures de memòria per a emmagatzemar objectes i la capacitat d'enfocar dintre i fora. Sutherland va substituir J. C. R. Licklider com a cap de l'Oficina de Tècniques de Processament de la Informació al DARPA del Departament de Defensa dels Estats Units, quan Licklider va tornar a l'MIT el 1964.[4][5]

Una vegada graduat, Sutherland es va allistar a l'exèrcit on va treballar a la National Security Agency (NSA) com a enginyer elèctric. L'any següent, Sutherland fou traspassat al Advanced Research Projects Agency (ARPA) del departament de defensa on va dirigir projectes d'investigació en conceptes de computació importants, tals com timesharing i intel·ligència artificial.

Entre 1965 i 1968, Sutherland fou professor associat d'Enginyeria Elèctrica a Harvard. La seva feina amb l'estudiant Danny Cohen el 1967, va tenir com a resultat el desenvolupament de l'algorisme de supressió de línies amagades de Cohen-Sutherland. El 1968, amb l'ajuda del seu estudiant Bob Sproull, va crear el primer sistema Head-Mounted display amb realitat virtual i realitat augmentada, anomenat L'espasa de Dàmocles. Al 1968 també va fundar Evans and Sutherland amb el seu amic i col·lega David C. Evans. L'empresa ha fet feina pionera en el camp de maquinari en temps real, gràfics 3D per ordinador i llenguatges per impressores. Entre els ex-empleats d'Evans and Sutherland hi ha els futurs fundadors d'Adobe (John Warnock) i Silicon Graphics (Jim Clark).

De 1968 a 1974, va ser professor a la universitat de Utah, creant una reputació de l'escola com a meca pels gràfics de l'ordinador. Alguns dels seus estudiants van ser Alan Kay, inventor del llenguatge Smalltalk, Henri Gouraud, que va idear la tècnica d'ombreig Gouraud, Frank Crow, que més endavant va desenvolupar mètodes d'antialiàsing i Edwin Catmull, científic expert en gràfics per ordinador, co-fundador de Pixar i ara president dels estudis d'animació de Walt Disney i Pixar.

Al 1976, Sutherland es va convertir en el cap del departament d'informàtica a Caltech. Allà va ajudar a fer el disseny de circuits integrats en una assignatura en l'acadèmia. Fins aleshores, el disseny de circuits era considerat massa mundà o massa difícil d'estudiar. Sutherland va ajudar a construir un camí per els avenços en el disseny de chips, que alternadament va propulsar l' "explosió" de chips a Sillicon Valley.

De 1974 a 1978 va tenir la càtedra Fletcher Jones d'Informàtica a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on va fundar-hi el departament d'Informàtica. Després va fundar una empresa de consultoria, Sutherland, Sproull and Associates, que fou adquirida per Sun Microsystems on va ser la llavor de la divisió de recerca, Sun Labs.

Sutherland va ser Fellow i vicepresident de Sun Microsystems. Sutherland va estar un temps de visiting scholar a la Divisió d'Informàtica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (tardor 2005–primavera 2008). El 28 de maig de 2006, Ivan Sutherland va casar-se amb Marly Roncken. Sutherland i Marly Roncken dirigeixen actualment la recerca en Sistemes Asíncrons a Portland State University.[6]

Una curiositat és que el seu germà gran, Bert Sutherland, també és un investigador destacat en informàtica.

Encara que Sutherland és més conegut en el camp de gràfics, segueix sent un investigador important. El seu interès actual es troba en la tecnologia de hardware avançada, els sistemes anacrònics. Al llarg de la seva vida ha escrit prop de 49 publicacions. També cal destacar que té moltes patents, incloent funcions importants com ara Display Windowing by Clipping y Computer Clipping for Polygons. El seu perfil personal es pot trobar al lloc web SUN.

Al llarg dels anys, Ivan Edward Sutherland ha rebut molts premis per les seves contribucions a la informàtica.

Patents

[modifica]

Sutherland té més de 60 patents, entre elles:

Publicacions i enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Elizabeth H. Oakes. Encyclopedia of World Scientists. Infobase Publishing, 2007, p. 701. ISBN 978-1-4381-1882-6 [Consulta: 16 agost 2012]. 
  2. ↑ «Ivan E. Sutherland Display Windowing by Clipping Patent No. 3,639,736». Arxivat de l'original el 19 de febrer 2016. [Consulta: 13 febrer 2016]. «Sutherland is widely regarded as the “father of computer graphics.”»
  3. ↑ «The 2012 Kyoto Prize Laureates». Inamori Foundation. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2013. [Consulta: 1r gener 2013].
  4. ↑ Moschovitis Group; Hilary W. Poole; Laura Lambert; Chris Woodford; Christos J. P. Moschovitis The Internet: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005. ISBN 1-85109-659-0. 
  5. ↑ «Looking Back at Start of a Revolution». UCLA Today. The Regents of the University of California (UC Regents) [Consulta: 3 novembre 2007]. Arxivat 2007-12-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-24. [Consulta: 22 juny 2016].
  6. ↑ «About ARC». Asynchronous Research Center web site. Portland State University. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 1r abril 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ivan_Sutherland&oldid=34012546»