Manuel Blum
 Manuel Blum, amb la seva dona Lenore i el seu fill Avrim, a Berkeley el 1973. Tots tres són informàtics destacats | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1938  (86 anys)Caracas (Veneçuela) |
| Residència | Pittsburgh |
| Formació | MIT |
| Tesi acadèmica | A Machine-Independent Theory of the Complexity of Recursive Functions (1964) |
| Director de tesi | Marvin Minsky[1] |
| Es coneix per | Axiomes de complexitat de Blum Teorema de l'augment de la velocitat de Blum Blum Blum Shub Criptosistema de Blum-Goldwasser |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | Informàtica |
| Organització | Universitat de Califòrnia a Berkeley Carnegie Mellon |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Leonard Adleman Dana Angluin C. Eric Bach William Evans Peter Gemmell John Gill, III Shafi Goldwasser Mor Harchol-Balter Diane Hernek Nicholas Hopper Russell Impagliazzo Sampath Kannan Silvio Micali Gary Miller Moni Naor Rene Peralta Ronitt Rubinfeld Steven Rudich Troy Shahoumian Jeffrey Shallit Michael Sipser Elizabeth Sweedyk Umesh Vazirani Vijay Vazirani Hal Wasserman Luis von Ahn Ryan Williams Ivan da Costa Marques[1] |
| Família | |
| Cònjuge | Lenore Blum |
| Parella | Lenore Blum |
| Fills | Avrim Blum |
| Premis | |
Premi Turing (1995) | |
| Lloc web | cs.cmu.edu/~mblum |
Manuel Blum (Caracas, 26 d'abril de 1938) és un informàtic veneçolà que va rebre el Premi Turing de 1995 "en reconeixement de les seves contribucions als fonaments de la teoria de la complexitat computacional i la seva aplicació a la criptografia i a la comprovació de programes".[2][3][4][5][6][7][8]
Educació
[modifica]Blum es va educar al MIT, on es va llicenciar i va obtenir el màster en enginyeria electrònica i informàtica (EECS) els anys 1959 i 1961, respectivament. També s'hi va doctorar en matemàtiques el 1964, supervisat per Marvin Minsky.[1][7]
Carrera acadèmica
[modifica]Va treballar de professor d'informàtica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley fins al 1999. El 2002 fou escollit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
Actualment ocupa la càtedra d'informàtica Bruce Nelson a la Universitat Carnegie Mellon, on també ensenyen la seva dona, Lenore Blum,[9] i el seu fill, Avrim Blum.
Recerca
[modifica]Durant els anys 60, va desenvolupar una teoria de la complexitat axiomàtica que era independent de models concrets de màquina. La teoria està basada en el nombre de Gödel i els axiomes de Blum. Encara que la teoria no està basada en cap model de màquina, sí que dona resultats concrets com el teorema de compressió, el teorema de l'interval, el teorema de l'honestedat, i el teorema de l'augment de velocitat de Blum.
Altres obres seves inclouen un protocol per jugar-se una cosa a cara o creu per telèfon, l'algorisme de la mediana de les medianes (un algorisme de selecció de temps lineal), el generador de nombres pseudoaleatoris Blum Blum Shub, el criptosistema de Blum-Goldwasser, i, el més recent, els CAPTCHAs.[10]
Blum també és conegut per haver estat el director de tesi de molts investigadors destacats. Entre ells hi ha Leonard Adleman (la A de RSA), Shafi Goldwasser, Russell Impagliazzo, Silvio Micali, Gary Miller, Moni Naor, Steven Rudich, Michael Sipser, Ronitt Rubinfeld, Umesh Vazirani, Vijay Vazirani, Luis von Ahn, i Ryan Williams.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Manuel Blum al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ ACM Turing Award Citation Arxivat 2012-07-03 at Archive-It, retrieved 2010-01-24.
- ↑ Publicacions de Manuel Blum Arxivat 2016-06-11 a Wayback Machine. indexades pel servidor de bibliografia DBLP de la Universitat de Trier]
- ↑ Llista de publicacions[Enllaç no actiu] a Microsoft AcademicSearch
- ↑ Blum, Manuel; Micali, Silvio «How to Generate Cryptographically Strong Sequences of Pseudorandom Bits». SIAM Journal on Computing, 13, 4, 1984, pàg. 850. DOI: 10.1137/0213053.
- ↑ Blum, M.; Floyd, R. W.; Pratt, V. R.; Rivest, R. L.; Tarjan, R. E. «Time bounds for selection». Journal of Computer and System Sciences, 7, 4, 8-1973, pàg. 448–461. DOI: 10.1016/S0022-0000(73)80033-9.
- ↑ 7,0 7,1 Blum, Manuel «A Machine-Independent Theory of the Complexity of Recursive Functions». Journal of the ACM, 14, 2, 1967, pàg. 322–336. DOI: 10.1145/321386.321395.
- ↑ Blum, L.; Blum, M.; Shub, M. «A Simple Unpredictable Pseudo-Random Number Generator». SIAM Journal on Computing, 15, 2, 1986, pàg. 364. DOI: 10.1137/0215025.
- ↑ Blum, L.; Blum, M. «Toward a mathematical theory of inductive inference». Information and Control, 28, 2, 1975, pàg. 125. DOI: 10.1016/S0019-9958(75)90261-2.
- ↑ Von Ahn, Luis; Blum, Manuel; Hopper, Nicholas J.; Langford, John (May 2003). "CAPTCHA: Using Hard AI Problems for Security". Proceedings of the International Conference on the Theory and Applications of Cryptographic Techniques (EUROCRYPT 2003).
Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022) • Wigderson (2023) |
