Vés al contingut

Jaume Cardona Tur

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaime Cardona y Tur)
Plantilla:Infotaula personaJaume Cardona Tur
Biografia
Naixement26 febrer 1838 Modifica el valor a Wikidata
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid
  Bisbe titular de Sió
11 de juliol de 1892 – 4 de gener de 1923
  Vicari Castrense
11 de juliol de 1892 – 4 de gener de 1923
  Patriarca de les Índies Occidentals
9 de desembre de 1920 – 4 de gener de 1923
  Senador per l'Arquebisbat de València
1907-1908 – 1910-1911
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1892–), sacerdot catòlic (1862–), polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració30 de novembre de 1892
Premis
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Patriarca de les Índies Occidentals
9 desembre 1920 – 4 gener 1923
Bisbe titular
11 juliol 1892 –
Vicari castrense d'Espanya
11 juliol 1892 –
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata

Jaume Cardona Tur[1] (Eivissa, 26 de febrer de 1838 - Madrid, 4 de gener de 1923) fou un religiós eivissenc, bisbe castrense d'Espanya, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

[modifica]

Va estudiar al Seminari d'Eivissa i es traslladà a Madrid, on fou ordenat prevere a la catedral de l'Almudena en 1862. Fou destinat com a coadjutor del rector de Santa Gertrudis de Fruitera, després fou rector a Palma fins que el 1865 fou destinat a la Vicaria Castrense de Madrid. Durant el Sexenni Democràtic va guanyar fama de qualitat oratòria i va fer nombrosos sermons a parròquies de Madrid. Quan es va produir la restauració borbònica es mostrà lleial a la monarquia i fou nomenat canonge d'Osca, capellà honorari de la Reial Capella i rector de la parròquia del Buen Suceso de Madrid.[2]

En 1892 fou ordenat Bisbe titular de Sió i Vicari Castrense d'Espanya, la qual cosa li conferia la dignitat de Pro-Capellà del Rei i primera autoritat de la Capella Reial.[3] Gaudí de l'amistat de la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, va fer les exèquies fúnebres d'Alfons XII i donà la comunió al jove rei Alfons XIII d'Espanya.[4] El 3 de març de 1896 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5] Entre altres distincions, va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica i de l'Orde de Carles III, la Medalla del Mèrit Militar i la Medalla del Mèrit Naval.[6]

Fou nomenat Senat d'Espanya senador per l'Arquebisbat de València el 1907-1908 i el 1910-1911. Quan en 1920 fou ordenat Patriarca de les Índies Occidentals fou nomenat senador per dret propi.[7] Des del seu càrrec va lluitar pel restabliment de la diòcesi d'Eivissa, cosa que no s'aconseguí fins a 1927, quatre anys després de la seva mort.[2] Quan va morir el 3 de gener de 1923 va rebre funerals militars segons el previst a les Reials Ordenances i fou enterrat a l'Església de Santa Isabel de Madrid.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Jaume Cardona Tur
  2. ↑ 2,0 2,1 Jaume Cardona y Tur Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine., a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
  3. ↑ El darrer bisbe eivissenc, Diario de Ibiza, 23 d'agost de 2009
  4. ↑ «Personajes célebres de Ibiza». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 8 novembre 2015].
  5. ↑ Medalla 8 Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. de la RACMYP
  6. ↑ Beatriz Comella. Josemaría Escrivá de Balaguer en el Real Patronato de Santa Isabel de Madrid (1931-1945). Madrid: Ediciones Rialp, 2010, p. 64. [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Fitxa del Senat
  8. ↑ Entierro del Obispo de Sión, diari ABC, 6 de gener de 1923


Premis i fites
Precedit per:
José Salamero Martínez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 8
1896-1923 		Succeït per:
Rafael Altamira y Crevea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Cardona_Tur&oldid=29927109»