Jaume de Borbó i de Battenberg
 S.A.R. l'infant Jaume, duc de Segòvia (1935)  | |
| Nom original | Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Víctor Acaci Pere Pau Maria de Borbó i de Battenberg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Jaime Leopoldo Isabelino Enrique Alejandro Alberto Alfonso Víctor Acacio Pedro Pablo María de Borbón y Battenberg 23 juny 1908 La Granja de San Ildefonso (província de Segòvia) |
| Mort | 20 març 1975 (66 anys) Sankt Gallen (Suïssa) |
| Causa de mort | mort per caiguda |
| Sepultura | Panteó d'Infants del Monestir de San Lorenzo d'El Escorial |
| Religió | Catòlica |
| Altres | |
| Títol | Infant d'Espanya Duc de Segòvia Duc d'Anjou |
| Família | Casa de Borbó |
| Cònjuge |
|
| Fills | Alfons de Borbó i Dampierre (  ) Jaume de Borbó i de BattembergEmmanuelle de DampierreGonçal de Borbó i Dampierre ( ) Jaume de Borbó i de BattembergEmmanuelle de Dampierre |
| Pares | Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg |
| Germans | Alfons de Borbó i de Battemberg Beatriu de Borbó i de Battenberg Maria Cristina de Borbó i de Battenberg Joan de Borbó i Battenberg Gonçal de Borbó i Battemberg |
| Premis | |
 | |
 | |
Jaume de Borbó i de Battenberg (En castellà: Jaime de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 23 de juny de 1908 - Sankt Gallen, Suïssa, 20 de març de 1975), infant d'Espanya i duc de Segòvia, era el segon fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Biografia
[modifica]Va néixer al Palau Reial del Real Sitio de San Ildefonso el 23 de juny de 1908 i des del seu naixement va ostentar la dignitat d'infant d'Espanya en ser fill del rei Alfons XIII.[1][2] Es va quedar sord a l'edat de quatre anys després de ser sotmès a una operació quirúrgica per una doble mastoïditis.[3][4]
L'any 1931 va abandonar Espanya al proclamar-se la Segona República Espanyola.[3][4]
Quan el seu germà Alfons, el príncep d'Astúries, va renunciar l'11 de juny de 1933 els seus drets dinàstics sobre la Corona espanyola a l'exili per poder contraure matrimoni morganàtic, va ser cridat a ser l'hereu de la Casa Reial espanyola exiliada.[5] El 23 de juny del mateix any, el seu pare el va obligar a renunciar també els seus drets a causa de la seva sordesa, atès que no el considerava capacitat per poder ser el titular de la Corona d'Espanya en cas de restauració de la monarquia. Durant només uns dies va ser l'hereu de la Corona, però són poques les fonts que el van considerar oficialment príncep d'Astúries.[6] Com que el seu germà petit Joan va ser el qui va tenir la condició de príncep d'Astúries a l'exili, amb motiu de la renúncia Alfons XIII va concedir a l'infant Jaume la facultat d'utilitzar el títol de duc de Segòvia.[3][4][7]
Es va casar a Roma (Regne d'Itàlia) el 4 de març de 1935 amb Emanuela de Dampierre (1913-2012), noble italiana d'origen francès amb qui va tenir dos fills: Alfons (1936-1989) i Gonçal (1937-2000).[3][4][7][8]
Els legitimistes francesos el van considerar l'any 1941 cap de la Casa de Borbó i va utilitzar el disputat títol de duc d'Anjou.[4]
El 1947 es va divorciar d'Emanuela de Dampierre i el 3 d'agost de 1949 es va casar en segones núpcies amb Charlotte Luise Auguste Teidmann (1919-1979), una cantant alemanya divorciada en dues ocasions i mare d'una filla amb qui va contraure matrimoni civil.[4][7]
Va intentar invalidar i deixar sense efectes la seva renúncia als drets dinàstics sobre la Corona espanyola el 6 de desembre de 1949 i es va oposar que el seu germà, Joan de Borbó, fos considerat cap de la Casa de Borbó. El 1969 va renunciar a continuar reclamant els seus drets dinàstics quan el príncep Joan Carles, fill del comte de Barcelona, va ser designat successor del dictador Francisco Franco a la Prefectura de l'Estat com a rei.[9] El seu fill primogènit, Alfons de Borbó i de Dampierre, -que es va casar l'any 1972 amb la neta del general Franco, Carmen Martínez-Bordiu- complia els requisits de la Llei de Successió franquista per ser el successor del dictador i es va especular sobre la seva possible designació com a possible rei d'Espanya en ser el net més gran d'Alfons XIII.[10][11][12][13]
Va morir a l'Hospital Cantonal de Sankt Gallen (Suïssa) el 20 de març de 1975.[14][15] Algunes fonts apunten que la mort va ser provocada per un cop d'ampolla que li va clavar al cap la seva segona dona gairebé un mes abans, el 25 de febrer.[16] Deu anys després el rei Joan Carles I d'Espanya va ordenar el trasllat de les seves restes al Panteó d'Intants del Monestir de San Lorenzo d'El Escorial.[17]
Ascendents
[modifica]Descendència
[modifica]Fruit del seu matrimoni amb Emanuela de Dampierre van néixer dos fills:
- S.A.R. Alfons de Borbó i de Dampierre, duc de Cadis (20 d'abril de 1936 - 30 de gener de 1989).[18]
- Gonçal de Borbó i de Dampierre (5 de juny de 1937 - 27 de maig de 2000).
Tractament i títols
[modifica]Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:
- Sa Altesa Reial l'infant Jaume d'Espanya (23 de juny 1908 - 23 de juny de 1933).[1]
- Sa Altesa Reial el príncep d'Astúries (11 de juny - 23 de juny de 1933).[6][19]
- Sa Altesa Reial l'infant Jaume, duc de Segòvia (23 de juny de 1933 - 20 de març de 1975).[4]
Pels legitimistes francesos aquest era el tractament que rebia:
- Sa Altesa Reial l'infant Jaume, duc de Segòvia i d'Anjou (1941 - 20 de març de 1975).[4]
Distincions
[modifica]Distincions honorífiques espanyoles
[modifica]
Cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or, collar (1921).[20]
Cavaller del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, collar (07/12/1925).[21]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (07/12/1925).[21]
Cavaller de l'Orde de Calatrava (27/03/1928).[22]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, collar (02/02/1931).[23]- Comanador major vacant de l'Orde de Calatrava (02/03/1931).[24][25]
Distincions honorífiques estrangeres
[modifica]
Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 6 de febrer de 1929).[26]
Cavaller del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran creu de justícia (Casa de Borbó-Dues Sicílies).[27]
Cavaller de l'Orde de l'Àliga de Georgia, gran collar (Casa de Bagrationi).[28]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Naixement d'un Infant a Madrid» (en castellà). ABC, 24-06-1908, pàg. 4.
- ↑ «De la Granja» (en castellà). La Vanguardia, 24-06-1908, pàg. 8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Borbón y Battenberg, Jaime de (1908-1975)» (en castellà). mcnbiografias.com. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Don Jaime de Borbón, el infante que pudo reinar» (en castellà). www.hola.com, 24-12-2015. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
- ↑ 6,0 6,1 «L'infant de la patriòtica i noble renúncia» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-03-1975, pàg. 16.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Emmanuella de Dampierre, una vida de desgracias» (en castellà). El País, 03-05-2012. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ «Imatges de la vida de l'infant Jaume de Borbó» (en castellà). ABC, 21-03-1975, pàg. 16.
- ↑ EFE. «Mor a Roma als 99 anys l'àvia de Luis Alfonso de Borbón.» (en castellà). El Mundo, 03-05-2012. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ «La boda de María del Carmen Martínez Bordiu i Sa Altesa Alfons de Borbó» (en castellà). La Vanguardia Española, 09-03-1972, pàg. 1.
- ↑ «S.A. Alfons de Borbó i María del Carmen Martínez-Bordiu Franco contragueren matrimoni» (en castellà). La Vanguardia Española, 09-03-1972, pàg. 4-5.
- ↑ Sedeño, Verónica. «Com arriba a regnar Joan Carles?» (en castellà). La Nueva España, 02-06-2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ Zavala, José María. «L'últim Borbó "guillotinat"» (en castellà). El Mundo, 25-01-2009. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ «Morí Jaume de Borbó» (en castellà). ABC, 21-03-1975, pàg. 1.
- ↑ EFE «Ha mort l'infant Jaume de Borbó» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-03-1975, pàg. 5.
- ↑ Zavala, José María. «Qui matà i com a l'infant Jaume de Borbó?» (en castellà). La Razón. [Consulta: 28 octubre 2016].
- ↑ «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal» (en castellà). ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
- ↑ «Decret 3226/1972, de 22 de novembre, pel qual es concedeix a S.A.R. Alfons de Borbó i de Dampierre la facultat d'utilitzar a Espanya el títol de Duc de Cadis, amb tractament d'Altesa Reial.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 283, 25-11-1972, pàg. 21.033.
- ↑ La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Durant la Segona República Espanyola (1931-1939) la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola va continuar considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que l'11 de juny 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola. L'infant Jaume era el següent a ser cridat a la successió, però el 23 de juny de 1933 va ser obligat a renunciar els seus drets sobre la monarquia espanyola a l'exili a causa de la seva sordesa. Durant uns dies va ser l'hereu de la Corona, però són poques les fonts que de forma oficial el van considerar príncep d'Astúries durant aquells dotze dies.
- ↑ «Carta del grefier de l'Orde del Toisó d'Or, Emilio de palacios, a l'Infant Jaume, on li comunica la decisió d'Alfons XIII de nomenar-lo cavaller de l'Orde i els tràmits que ha de seguir.» (en castellà). IBIS. Base de dades del patrimoni bibliogràfic de Patrimoni Nacional. [Consulta: 26 octubre 2016].
- ↑ 21,0 21,1 «El gran collar de Carles III i la gran creu d'Isabel la Catòlica a l'infant Jaume» (en castellà). ABC, 08-12-1925, pàg. 7.
- ↑ «Reial Decret núm. 600» (en castellà). Gaseta de Madrid, 88, 28-03-1928, pàg. 1.955.
- ↑ «Reial Decret núm. 590, de 2 de febrer de 1931» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
- ↑ «Galeria d'imatges» (en castellà). www.ordenesmilitares.es. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2014. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ «Reial Decret núm. 851» (en castellà). Gaseta de Madrid, 1.210, 03-03-1931, pàg. 62.
- ↑ Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345.
- ↑ «Necrologies (from 1969)» (en anglès). Sagrat, Militar i Constantinià Orde de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2013. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ «Història de l'Orde de l'Àliga de Georgia i la Túnica inconsútil de Jesucrist Senyor Nostre» (en castellà). Casa Reial de Georgia. Arxivat de l'original el 8 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
