Vés al contingut

Joan Cervera i Batariu

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Cervera i Batariu
Biografia
Naixement20 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President del Club Excursionista de Gràcia
1957 – 1961 – Alexandre Marcet Reverté → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perPresident del Club Excursionista de Gràcia
Activitat
OcupacióExcursionista
Premis

Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 20 de maig de 1926 - Barcelona, 18 d'abril de 2024) fou un excursionista català,[1] activista cultural, promotor i renovador de l'excursionisme a Catalunya.[2]

Biografia

[modifica]

Joan Cervera i Batariu era fill d'un militant d'ERC que haver d'exiliar-se després de la guerra civil espanyola. Va estudiar màrqueting, publicitat i tècniques d'expressió i va treballar a l'empresa Myrurgia, on va arribar a ocupar un càrrec directiu.[3]

Va ser soci del Club Excursionista de Gràcia des de 1950, essent membre del Grup Especial d'Escalada (GEDE) d'aquest centre, que va presidir de 1953 a 1957.[4][5]Posteriorment va presidir el mateix Club Excursionista de Gràcia, de 1957 a 1961. Durant la seva presidència es va crear el Grup d'Investigacions Espeleològiques i l'Agrupament Escolta Pere Rosselló.[cal citació] Va presidir també el Grup de Socors a la Muntanya de la Delegació Catalana de la FEM (Federación Española de Montañismo, 1963-1965) i la Delegació Catalana del GAME[explicar sigles] (1963-1965) i vicepresident de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya(1992-1995).[2] Va ser cofundador de les Primeres Jornades de Medicina de Muntanya i va organitzar les operacions de recuperació del paisatge de l'alta muntanya (Pirineus) de Mountain Wilderness Catalunya. Va presidir Mountain Wilderness Catalunya entre 1991 i 1995 i en va ser un dels principals impulsors. El 1999 en va ser nomenat president d'honor.[6] Va ser Membre del Comitè Executiu de Mountain Wilderness International (1991) i Garant Internacional d'aquesta organització (1998).[cal citació] També fou membre del Grup Cavall Bernat.[1]

Mogut per les seves idees catalanistes, a partir de 1959 Cervera va formar part, en la clandestinitat, del Consell Nacional Català, i en va ser secretari sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca. També va ser membre de l'Assemblea Democràtica de Gràcia.[1] Va ser un actiu independentista català i va col·laborar en nombroses iniciatives de promoció de la llengua catalana com ara la Flama de la Llengua Catalana o l'Any Pompeu Fabra (1968).[7]

El teatre era una altra de les aficions de Joan Cervera i des de la dècada de 1950 va anar cercant obres teatrals que tinguessin relació amb la muntanya. En va crear un corpus i va definir el teatre de muntanya com un nou que consisteix en «peces teatrals que tenen per única o principal temàtica la muntanya i el seu entorn excursionista o alpinista».[3] El 2017 va cedir el seu fons especialitzat en teatre en relació a l’excursionisme i la muntanya al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.[8] El 2015 ja havia cedit una col·lecció documental de temàtica cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya.[7] Com a vicepresident del Club Excursionista de Gràcia, va voler organitzar un Festival de Teatre de Muntanya als volts de 1969, juntament a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG).[3]

El 1972 va ser un dels promotors de la Travessa Matagalls-Montserrat juntament amb Carles Albesa Riba que llavors presidia el Club Excursionista de Gràcia. Ell, Carles Albesa Riba i Jordi Ribot van ser els primers a intentar de repetir la gesta que havia fet Jaume Oliveras el 1904.[9]

Com a muntanyenc va pujar els principals cims catalans i espanyols, al Pirineu, a més dels Alps i diverses muntanyes de Grècia i va practicar tant l'excursionisme com l'alpinisme, l'escalada o l'esquí.[9] Hi ha una via a Montserrat que du el seu nom, la Via Joan Cervera i Batariu, oberta el 2011 en honor seu pels germans Òscar i Albert Masó. Es troba a la Cua del Bacallà o Agulla Joan Salvat-Papasseit.[10] Com a escalador, Joan Cervera i Batariu també havia obert noves vies a Montserrat com la via normal a l’Agulla de Santa Cecília.[11]

Va escriure diversos llibres de muntanya, com ara La màgia de la muntanya (1991), Soliloquis muntanyencs (1998), Clergues excursionistes (2004) o Frec a frec de la muntanya (2016).[5] Fruit d'un treball de camp de dialectologia va publicar Dietari de treball de Camp a la Segarra (2011).[5] Va viatjar amb Albert Manent per diversos indrets del territori a la recerca dels noms populars de núvols, boires i vents, per fer enquestes. Fruit de la recerca van ser els llibres que van publicar conjuntament, alguns amb altres col·laboradors: Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental (2000), Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell (2006),[12] Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental (2008), Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues (2008), Els noms populars de núvols, boires i vents de la Segarra (2009),[13] Els noms populars de núvols, boires i vents de la comarca de la Selva (2010)[14] i Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà (2014).[15] Fou també un impulsor del llibre de muntanya i sobre literatura de muntanya. El 2002, va ser un dels creadors de la Fira del Llibre de Muntanya de Collsacabra.[2] Va escriure nombrosos articles sobretot sobre país, la Vila de Gràcia i muntanya, especialment en revistes de muntanya però també a Serra d'Or, Revista de Catalunya, al diari Avui o a La Vanguardia.[7][9] Va dirigir també durant quatre anys (1974-1978) el butlletí Mai Enrere del Club Excursionista de Gràcia, butlletí del qual també seria membre del consell redactor conjuntament amb la seva dona, la també excursionista i filòloga Aurora Vila i Guàrdia.[16] L'any 2013 va recopilar, juntament amb la seva filla, tot un seguit d'articles de la seva dona, Aurora Vila i Guàrdia, per publicar-los amb el títol Que n’hem fet, de les nostres muntanyes?[17]

Joan Cervera i Batariu va morir als noranta-set anys el 18 d'abril de 2024 en una residència de Barcelona.[7]

Reconeixements[2]

[modifica]

Fons

[modifica]
  • El 2015 va dipositar una col·lecció documental de temàtica cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya.[7]
  • El 2017 diposita la seva col·lecció de teatre de muntanya al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.[8]
  • L’any 2002 va dipositar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el seu fons personal, Joan Cervera Batariu-Aurora Vila i Guàrdia.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Medalles d'Honor de Barcelona 2005». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 gener 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor Joan Cervera, muntanyenc renaixentista». FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 18-04-2024. [Consulta: 18 abril 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fons Joan Cervera». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 08-03-2019. [Consulta: 18 abril 2024].
  4. ↑ «Mor Joan Cervera, muntanyenc renaixentista - FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya». [Consulta: 29 abril 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Manent (*), Jordi. «Mor Joan Cervera i Batariu, gran cronista, amant de la muntanya i promotor cultural». [Consulta: 29 abril 2024].
  6. ↑ «Notícies - Mountain Wilderness Catalunya». [Consulta: 18 abril 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Manent, Jordi. «Mor Joan Cervera i Batariu, gran cronista, amant de la muntanya i promotor cultural». ElPuntAvui, 20-04-2024. [Consulta: 20 abril 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Fons Joan Cervera de Teatre de Muntanya - Fitxa». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2017. [Consulta: 25 abril 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Joan Cervera i Batariu». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya - Revista Vèrtex (241). [Consulta: 18 abril 2024].
  10. ↑ Amorós, Ventu. «Centre Excursionista Àliga: Cua del Bacallà, via Joan Cervera i Batariu», dimarts, 29 juny 2021. [Consulta: 20 abril 2024].
  11. ↑ «Santacana-Cervera a Agulla de Santa Cecília (Montserrat) – Roca Calenta», 10-11-2022. [Consulta: 20 abril 2024].
  12. ↑ «Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell | Pagès Editors». [Consulta: 18 abril 2024].
  13. ↑ «Els Noms Populars dels Núvols, Boires i Vents de la Segarra». [Consulta: 18 abril 2024].
  14. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 18 abril 2024].
  15. ↑ «Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà». [Consulta: 18 abril 2024].
  16. ↑ Gràcia, Club Excursionista de. «Historia del CEG», 08-10-2012. [Consulta: 19 abril 2024].
  17. ↑ «Crònica de llibres: Què n’hem fet, de les nostres muntanyes?». Mai Enrera - Butlletí social. Club Excursionista de Gràcia, 131, abril-juny 2014, pàg. 6.
  18. ↑ Gràcia, Club Excursionista de. «XVII EDICIÓ DE LA NIT DE L’ESPORT A GRÀCIA», 02-11-2014. [Consulta: 19 abril 2024].
  19. ↑ El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Qui som» (en catalan). [Consulta: 18 abril 2024].
  21. ↑ «Joan Cervera, premi d’honor Vila de Gràcia 2015», 21-04-2016. [Consulta: 19 abril 2024].
  22. ↑ «Ingressos». Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Maig 2007.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Cervera_i_Batariu&oldid=34013179»