Vés al contingut

Joan d'Aragó i d'Anjou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan d'Aragó i d'Anjou
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan de Aragón y Anjou Modifica el valor a Wikidata
1301 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1334 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
El Pobo (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca llatí d'Alexandria
27 agost 1328 – 18 agost 1334
← Oddone della SalaGuillaume de Chanac →
Arquebisbe de Tarragona
17 agost 1328 – 18 agost 1334
← Ximeno Martínez de Luna i AragóArnau Sescomes →
Arquebisbe de Toledo
14 novembre 1319 – 17 agost 1328
← Gonzalo Díaz PalomequeXimeno Martínez de Luna i Aragó →
Abat de Montaragó
1317 – 1320
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióXimeno Martínez de Luna i Aragó Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJaume el Just Modifica el valor a Wikidata  i Blanca de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons el Benigne Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan d'Aragó i d'Anjou (1301el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa. Sisè –o tercer– fill[1] del rei d'Aragó Jaume el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Nàpols.[2]

Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria. Fou germà petit del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. Va rebre la tonsura de nen amb només nou anys, de mans del papa Climent V i va residir a la cort papal d'Avinyó.[3]

El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo i ipso facto canceller major de Castella pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa. Va perdre aquest càrrec el 1326 per desavinences amb el rei Alfons XI i es va retreure a la Cartoixa d'Escaladei.[1] En compensació, l'any 1328 Joan XXII el promou Patriarca Llatí d'Alexandria i poc després arquebisbe de Tarragona.[2] Ambdós càrrecs va mantenir fins morir el 1334 amb només trenta anys.

Va ser sebollit a la Catedral de Tarragona. El seu sepulcre en estil gòtic, fet de marbre blanc, és considerat un dels més bells monuments funeraris gòtics de Catalunya.[4] Probablement va ser esculpit per un seguidor de Tino de Camaino.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Manote Clivilles, Maria Rosa «El sepulcre de Joan d’Aragó». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 17, 2003, pàg. 11-20.
  2. 2,0 2,1 «Joan d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Manote Clivilles, 2003, p. 11.
  4. «El sepulcre de Joan d’Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Catedral de Tarragona. Sepulcre de Joan d'Aragó - Tarragona». Pobles de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2024].


Precedit per:
Ximeno Martínez de Luna
Arquebisbe de Tarragona
1327-1334
Succeït per:
Arnau Sescomes