Adolf von Baeyer

Adolf von Baeyer

Biografia
Naixement	(de) Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer 31 octubre 1835 Berlín (Alemanya)
Mort	20 agost 1917 (81 anys) Starnberg (Alemanya)
Sepultura	Waldfriedhof de Munic
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Gant Universitat de Heidelberg Universitat de Múnic Friedrich-Wilhelms-Gymnasium
Director de tesi	Robert Bunsen i Friedrich August Kekulé
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Múnic Universitat Humboldt de Berlín Universitat d'Estrasburg
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1898–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1885–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Göttingen Royal Society
Professors	Robert Bunsen i Friedrich August Kekulé
Alumnes	Heinrich Otto Wieland
Obra
Estudiant doctoral	Othmar Zeidler, Emil Hermann Fischer, John Ulric Nef, Victor Villiger, William Henry Perkin, Richard Willstätter, Christian Stolz (en) , Paul Friedländer, Arthur von Weinberg, Carl Theodore Liebermann i Rudolf Pummerer
Família
Cònjuge	Adelheid Bendemann
Fills	Hans Baeyer, Otto von Baeyer
Pare	Johann Jacob Baeyer
Premis
(1912)  Medalla Elliott Cresson (1905)  Premi Nobel de Química (1903)  Medalla Liebig (1891)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (10 desembre 1885)  Membre estranger de la Royal Society (1881)  Medalla Davy  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer (Berlín, Alemanya, 1835 - Starnberg, Imperi Austrohongarès, 1917) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1905.

Biografia

Va néixer el 31 d'octubre de 1835 a la ciutat alemanya de Berlín. Inicialment va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Berlín abans de traslladar-se a Heidelberg, on va estudiar química amb Robert Bunsen.

Va treballar en el laboratori de Friederich August Kekulé, el qual va exercir una gran influència en la seva formació com especialista en química orgànica, matèria amb la qual aconseguí el doctorat a Berlín l'any 1858. Fou becari a la Berlin Trade Academy l'any 1860 i professor a Estrasburg el 1871. L'any 1875 va succeir a Justus von Liebig com a professor de química a la Universitat de Múnic.

Baeyer morí el 20 d'agost de 1917 a la ciutat de Starnberg, en aquells moments situada a l'Imperi Austrohongarès i avui dia a Alemanya.

Recerca científica

Entre els seus molts assoliments científics destaquen el descobriment de la fenolftaleïna i la fluoresceïna, derivades de l'àcid úric i l'àcid barbitúric, així com un tipus nou de resina. El 1872 va experimentar amb el fenol, estant a punt de descobrir el que Leo Baekeland posteriorment anomenà bakelita.

Interessat en la química orgànica, i especialment en els colorants, a principis de l'any 1880, i després de més de disset anys de recerca, aconseguí la síntesi de l'indi. El 1883 va establir l'estructura molecular de l'indi però no va ser fins al 1928, onze anys després de la mort de Baeyer, quan es va determinar mitjançant l'ús de la cristal·lografia de raigs X que l'estereoquímica del doble enllaç era trans i no cis com proposava Baeyer.

L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química «pel desenvolupament de la química orgànica mitjançant els colorants químics».

Enllaços externs

• «Adolf von Baeyer» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.