John DeSoto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1947  (77 anys)Honolulu (Hawaii) |
| Altres noms | The Flyin' Hawaiian |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motocròs, constructor, regidor |
| Esport | motocròs |
| Premis | |
| |
John DeSoto (Honolulu, 21 de juliol de 1947) és un ex-pilot de motocròs estatunidenc, un dels pioners d'aquesta disciplina a Amèrica a finals de la dècada del 1960 i començaments de la de 1970.[1][2] Conegut popularment com a The Flyin' Hawaiian ("El hawaià volador"),[2][3] va ser dels primers americans a competir en el Campionat del Món de motocròs i a dedicar-se professionalment a aquest esport.
Resum biogràfic
[modifica]El seu pare, John DeSoto Sr., àlies "Cobra" (mort el 2006 a 81 anys),[4] era un gran aficionat al motociclisme que ja va ensenyar a portar una moto al seu fill quan aquest tenia vora cinc anys. John DeSoto Jr. va aprendre a pilotar per fora de carretera pels camins de muntanya de Hawaii, inicialment amb una Francis-Barnett de 200cc i després amb una Triumph.[1]
DeSoto, atleta destacat a l'institut, va obtenir una beca universitària per a jugar futbol americà al Snow Junior College de Utah, on aviat va esdevenir linebacker per a la lliga dels Estats Units. Estant-se a Utah, va assistir com a espectador a algunes curses locals de motociclisme i va decidir que volia dedicar-s'hi seriosament, de manera que el 1967 va deixar els estudis i es va traslladar al sud de Califòrnia per a competir. Va començar participant en curses de Dirt Track amb motos Harley-Davidson i Norton fins que, després de guanyar la primera prova d'european scrambles (nom amb què es coneixia el motocròs als EUA aleshores) que va córrer, va decidir de passar-se a aquesta aleshores incipient modalitat al país.[1]
Pilot professional de motocròs
[modifica]
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Temporades | 1967 - 1975 |
| Equips | Montesa, Husqvarna, ČZ, Suzuki, Kawasaki, OSSA, Maico |
| Victòries (AMA) | 1 |
Durant els seus primers mesos a Califòrnia, DeSoto vivia com a sensesostre i dormia en un cotxe abandonat al nord de Hollywood, prop del taller on li preparaven les motos. Feia servir de dutxa la mànega de darrere el taller.[1] Com que els seus progressos en motocròs eren evidents, el 1968 el distribuïdor de Montesa a la Costa Oest, Kim Kimball, li oferí motos i suport com a pilot oficial de la marca,[3][5] al costat de Ron Nelson.[6] Gràcies a això, va poder deixar el cotxe abandonat i tenir allotjament digne. Els seus ingressos, però, no donaven per a gaire i havia de fer servir un Volkswagen Escarabat que li deixaren per a transportar la seva Montesa Cappra[7] als circuits. L'equip de Montesa destacà durant les primeres edicions de la Inter-AM, organitzada des del 1967 per l'importador de Husqvarna al país, Edison Dye.[8] A l'edició de 1968, DeSoto fou el millor americà en la categoria dels 250cc i Nelson, en la dels 500cc,[9] la qual cosa equivalia llavors a guanyar de forma oficiosa un encara inexistent campionat nacional (el primer Campionat AMA de motocròs es va instaurar el 1972).[10]
Durant aquella època, DeSoto ja destacava pel seu estil de pilotatge i era conegut per ser un dels primers a fer dobles salts complets en curses de motocròs. En aquells temps, també competia en nombroses curses de desert, com ara la Baja 1000 i la Mint 400 (més endavant, el 1971, va arribar a guanyer el famós Gran Premi d'Elsinore, al sud de Califòrnia).[1][2]
El 1969, els seus amics Dan Gurney i Tommy Smothers, dels Smothers Brothers, varen patrocinar DeSoto per tal que pogués desplaçar-se a Europa i competir al campionat del món de motocròs de 250cc. Allà, DeSoto es va fer amic de Joël Robert i va comprovar que el nivell del pilots europeus era molt superior al dels americans. A meitat de temporada, DeSoto va patir un seriós accident al Gran Premi de França i se li clavà un estrep de la moto a l'aixella, de manera que el traslladaren a Espanya, on els cirurgians estaven acostumats a tractar aquesta mena de lesions als toreros.[1]
De tornada als EUA, Edison Dye el va fitxar per una temporada i la següent, DeSoto va signar amb ČZ. Fou amb la marca txecoslovaca que DeSoto va obtenir els seus majors èxits durant els 70, quan va ser un dels principals competidors a la Inter-AMA i la Trans-AMA. El 1973, va guanyar una prova del Campionat AMA de motocròs de 250cc a Toledo (Ohio) i va representar els EUA al Motocross des Nations juntament amb Jim Pomeroy i Mike Hartwig. DeSoto va continuar en actiu fins a mitjan anys 70, pilotant després de CZ per a Suzuki, Kawasaki (de la qual fou pilot provador i ajudà a desenvolupar els seus prototips de motocròs), OSSA i Maico.[2] El 1975, es va retirar de les curses de motocròs professionals.[1]
Retirada
[modifica]Un cop retirat de la competició, John DeSoto se'n va tornar a Hawaii. Allà, va rebutjar ofertes per a incorporar-se al negoci de la motocicleta i es va dedicar al de la construcció. A començaments de la dècada del 1980, va crear un club de piragüisme per ajudar nens conflictius i sovint feia xerrades a grups per a orientar sobre el treball amb els joves. El 1986, atenent diverses peticions, es presentà a les eleccions municipals i fou escollit com a regidor de Honolulu, càrrec que va renovar durant el màxim legal de quatre mandats.[1]
A començaments del segle xxi, DeSoto continuava pilotant motocicletes de tant en tant en curses vintage i ajudava a organitzar diversos esdeveniments motociclistes, entre ells una cursa anomenada "The Cobra" en honor del seu pare.[1]
Distincions
[modifica]John DeSoto va ser introduït al Motorcycle Hall of Fame de l'AMA el 1999 i al Hawaiian Sports Hall of Fame el 2004.[2] El novembre del 2013 li fou concedit el premi Edison Dye Lifetime Motocross Achievement Award.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «AMA Motorcycle Museum Hall of Fame - John DeSoto» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Stanton and DeSoto on MX-Files today» (en anglès). racerxonline.com, 10-03-2009. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rousseau, Scott. «John DeSoto to Receive Edison Dye Award - Dirt Bikes» (en anglès). dirtbikes.com, 12-08-2013. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ «John DeSoto, Sr., RIP» (en anglès). racerxonline.com, 10-07-2006. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ Pi, Pere. «Principals pilots oficials que Montesa va tenir». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 172. ISBN 9788461590353.
- ↑ «Classic motocross iron: 1967 Montesa 250 Lacrosse» (en anglès). motocrossactionmag.com, 15-01-2019. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ «Montesa 360cc Capra GP (1969) – Early Years of Motocross» (en anglès). earlyyearsofmx.com, 13-07-2018. [Consulta: 17 febrer 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fotos clásicas de Motocross: El primer giro en 1967» (en castellà). motocrossactionmag.com, 09-04-2018. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Finalización de noticias del fin de semana de Motocross Action: Dungey vence al Cairoli en la raza española en su tour europeo de vacaciones» (en anglès). motocrossactionmag.com, 06-10-2013. [Consulta: 27 juliol 2020]. «The #1 American riders in the INTER-AM Motocross series were John Desoto (250 cc) and Ron Nelson (500 cc). Congratulations.»
- ↑ «Interview with lifelong Montesa trial mechanic Paco Mateo» (en anglès). retrotrials.com, 2015. [Consulta: 27 juliol 2020]. «This was the American Championship and we win both championships with 2 riders[...]the Montesa team that won the U.S 250 and 360 MX championships with Ron Nelson and John (the Flyin' Hawaiian) DeSoto. Best of days, I think that was 1968.»