Jordi Arbonès i Freixas
(S'ha redirigit des de: Jordi Arbonès Freixas)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1956  (68 anys)Palafrugell (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, cuiner |
| Nom de ploma | Nif |
| Premis | |
Jordi Arbonès i Freixas, conegut amb el pseudònim «nif», (Calella de Palafrugell, 2 de setembre de 1956) és un escriptor català, cuiner de professió. Col·labora amb el setmanari El Temps, amb el diari El Punt i altres mitjans locals gironins. També treballa com a guionista en documentals de televisió. Ha conreat diversos gèneres i ha recollit importants premis literaris de la llengua catalana.[1]
Obra publicada
[modifica]Narrativa breu
[modifica]Novel·la
[modifica]- 1991 Carn a les bèsties
- 1994 Ruleta dolça
- 1997 L'agulla de plata
- 2001 L'escala de Richter
- 2002 Matèria fràgil
- 2006 Cavaller de fortuna
No ficció
[modifica]- 1997 L'Empordà, terra de pas
- 1999 La Catalunya residual: els ecologistes, els poderosos del segle XXI?
- 2003 Girona. El pes de la metròpoli
Teatre
[modifica]- 1998 Klaus i Mortimer
Premis literaris
[modifica]- 1990 Documenta per Carn a les bèsties
- 1998 Premi Joan Santamaria de teatre per Klaus i Mortimer
- 2001 Carlemany per L'escala de Richter
- 2002 Prudenci Bertrana per Matèria fràgil
Referències
[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Lluís Racionero i Grau L'últim càtar |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 2001 |
Succeït per: Albert Salvadó i Miras Els ulls d'Hannibal |
| Precedit per: Vicenç Villatoro i Lamolla La ciutat del fum |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2002 |
Succeït per: Julià de Jòdar i Muñoz L'home que va estimar Natàlia Vidal |