Premi Carlemany per al foment de la lectura
(S'ha redirigit des de: Premi Carlemany de novel·la)
|
Per a altres significats, vegeu «Premi Carlemany». |
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Carlemany | ||
| Vigència | 1994 - | ||
| Estat | Andorra | ||
| Llengua original | català | ||
| Conferit per | Govern d'Andorra i Grup 62 | ||
| Lloc web | cultura.ad… | ||
El Premi Carlemany per al foment de la lectura és un premi literari en llengua catalana convocat i atorgat actualment pel Govern d'Andorra i el Grup 62.[1]
Al premi hi poden optar obres en prosa inèdites escrites en llengua catalana. La dotació era de 10.000 € fins a l'any 2017, i 8.500 € de llavors ençà, i l'obra es publica per l'editorial Columna. La principal particularitat del premi es troba en la constitució del jurat: després d'una preselecció de tres obres per part d'un jurat adult, les escollides són jutjades per nou estudiants andorrans d'entre 14 i 16 anys. La seva proclamació té lloc el mes de desembre.
Abans de 2011, la denominació era Premi Carlemany de novel·la i era convocat pel Govern d'Andorra i les editorials Fundació Enciclopèdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa. Al premi hi podien optar novel·les inèdites escrites en llengua catalana i tenia una dotació de 42.000 euros.[2] La seva proclamació es realitzava vora el mes de desembre, tot i que en alguna ocasió s'havia lliurat en setembre, com és el cas de l'any 2007.[3]
Guanyadors
[modifica]Premi Carlemany de novel·la
[modifica]- 1994 Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien[4]
- 1995 Maria de la Pau Janer, per Natura d'anguila
- 1996 Robert Saladrigas, per La mar no està mai sola
- 1997 Gabriel Janer, per Els jardins incendiats
- 1998 Lluís-Anton Baulenas, per El fil de plata
- 1999 Antoni Morell, per La neu adversa
- 2000 Lluís Racionero, per L'últim càtar
- 2001 Jordi Arbonès, per L'escala de Richter
- 2002 Albert Salvadó, per Els ulls d'Hannibal
- 2003 Joan Agut, per Pastís de noces
- 2004 Vicenç Villatoro, per La derrota de l'àngel[5]
- 2005 Francesc Puigpelat, per Els llops
- 2006 Albert Villaró, per Blau de Prússia
- 2007 Jordi Coca, per La noia del ball[3]
- 2008 Antoni Pladevall, per La papallona negra
- 2009 Julià de Jòdar, per La pastoral catalana[2]
- 2010 Bea Cabezas, per La ciutat vertical[6]
Premi Carlemany per al foment de la lectura
[modifica]- 2011 Salvador Macip, per Hipnofòbia[7]
- 2012 Núria Pradas i Andreu, per Sota el mateix cel[8]
- 2013 Antoni López Massó, per L'home dels ulls grisos[9]
- 2014 Verónica Sánchez, per L'escapista[10]
- 2015 Jordi Ortiz, per Vorejant els límits[11]
- 2016 Laia Aguilar, per Wolfgang[12]
- 2017 Muriel Villanueva, per Rut sense hac[13]
- 2018 Francesc Puigpelat i Valls, per La nedadora[14]
- 2019 Selena Soro i Gómez, per Misteris de la boira [15]
- 2020 Lluís Prats, per Archie, el nen que parlava amb elefants[16]
- 2021 Laura Gonzalvo, per La llista de les coses impossibles [17]
- 2022 Laura Casanovas Borrell, per Les estrelles de Lilith[18]
- 2023 Gisela Pou Valls, per Retorn a Douglas Row[19]
Referències
[modifica]- ↑ Premi Carlemany per al foment de la lectura Arxivat 2012-05-18 a Wayback Machine. Govern d'Andorra, (consulta: 26-01-13)
- ↑ 2,0 2,1 L'escriptor Julià de Jòdar guanya el XVI Premi Carlemany de novel·la, 3cat24.cat, 18 de desembre 2009 (consulta: 18-12-09).
- ↑ 3,0 3,1 Jordi Coca guanya el premi Carlemany amb la novel·la "La noia del ball", 3cat24.cat, 15 de setembre 2007 (consulta: 15-12-10).
- ↑ «La passió segons Renée Vivien». Lletra de dona - Centre Dona i Literatura, 2011. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Vicenç Villatoro guanya el Premi Carlemany de novel·la amb "La derrota de l'àngel", 3cat24.cat, 23 de desembre 2004 (consulta: 15-12-10).
- ↑ La periodista Bea Cabezas guanya el XVII Premi Carlemany de novel·la amb "La ciutat vertical", 3cat24.cat, 14 de desembre 2010 (consulta: 15-12-10).
- ↑ Salvador Macip guanya el primer Premi Carlemany al foment de la lectura amb 'Hipnofòbia', vilaweb.cat, 19 de gener 2012 (consulta: 26-01-13).
- ↑ 'Sota el mateix cel', de Núria Pradas, premi Carlemany 2012, ara.cat, 4 de desembre 2012 (consulta: 26-01-13).
- ↑ [1] Arxivat 2013-12-09 a Wayback Machine., LaVanguardia.com, 26 de novembre 2013 (consulta: 28-11-13).
- ↑ «Verónica Sánchez guanya el Premi Carlemany per al foment de la lectura». Ara.cat. [Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ «Jordi Ortiz guanya el cinquè premi Carlemany amb ‘Vorejant els límits'». El Periòdic d'Andorra, 18-11-2015. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Laia Aguilar, guardonada amb el VI Premi Carlemany per al foment de la lectura amb l'obra 'Wolfgang'», 29-11-2016. Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 3 desembre 2016].
- ↑ «Muriel Villanueva guanya el VII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb 'Rut, sense hac'». Ara.cat.
- ↑ RTVA, Andorra Difusió. «Francesc Puigpelat guanya el Premi Carlemany per l'obra “La nedadora” | Andorra Difusió». [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ «Selena Soro, IX Premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb el debut ‘Misteris de la boira’». vilaweb, 12-02-2020 [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Lluís Prats guanya el X Premi Carlemany per al Foment de la Lectura». El Punt Avui, 02-02-2021 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «L'obra 'La llista de les coses impossibles' de Laura Gonzalvo guanya el XI Premi Carlemany per al Foment de la Lectura». [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Laura Casanovas guanya el 12è premi Carlemany». Diari Andorra, 02-02-2023 [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Gisela Pou, guanyadora del XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb 'Retorn a Douglas Row'». Ara Andorra, 08-02-2024.