Jordi Bonet i Godó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 maig 1932  Barcelona | ||
| Mort | 25 desembre 1979 (47 anys) Mont-Saint-Hilaire (Quebec) | ||
| Causa de mort | leucèmia | ||
| Formació | Escola de la Llotja | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | escultor, pintor | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Art públic | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Huguette Bouchard Bonet | ||
| Premis | |||
| Lloc web | jordibonet.info | ||
Jordi Bonet i Godó (Barcelona, 7 de maig de 1932 - Mont-real, 25 de desembre de 1979) fou un ceramista, escultor i pintor català establert al Quebec.
Biografia
[modifica]Jordi Bonet va néixer a Barcelona el 1932, en una família de vella tradició cultural. La seva infantesa va venir totalment marcada per la Guerra Civil Espanyola. Als 9 anys, per un accident, va haver de sofrir l'amputació d'un braç i això el va decantar a interessar-se per les activitats artístiques.[1] Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, després va aprendre dibuix amb Antoni Prats, a Roma, i va coincidir amb companys com ara Antoni Vila i Arrufat i Josep Gudiol i Ricart. El 1953 va obrir el seu taller al carrer Calvet.
El 1953, participà en una exposició col·lectiva al Cercle Maillol, a l'Institut Francès de Barcelona, conjuntament amb artistes de la talla de Tharrats, Tàpies o Cuixart.
El 1954 s'instal·là al Quebec.[1] El 1955 realitzà una exposició a Trois-Rivières. A partir d'aquest moment vindrà la seva consagració i començarà a rebre encàrrecs, tant al Canadà com en altres indrets de Nord-amèrica o, fins i tot, l'Aràbia Saudita. Acaba acumulant tanta feina que necessita una dotzena de col·laboradors per a fer front a les comandes que li arriben.
El 1966 és escollit membre associat de l'Acadèmia de les Arts del Canadà i membre de l'Associació d'Artistes Professionals del Quebec. Aquell mateix any, és nomenat professor d'art de l'Escola d'arquitectura de la Universitat de Mont-real. El 1969 rep l'encàrrec de dur a terme la decoració del vestíbul del Gran Teatre de Quebec.[1]
Aviat esdevingué l'artista de més renom del Quebec. Casat amb Huguette Bouchard, la felicitat es començà a tòrcer dramàticament quan, el 1971 perden un dels seus fills, Stephan,[2] quan només comptava 10 anys. Aquest sotrac serà impossible de superar. El 1973 li serà diagnosticada una leucèmia i una esperança de vida d'un mes. Jordi aconseguirà lluitar amb la malaltia durant sis anys i morirà el 25 de desembre de 1979 a Mont-real, a l'edat de 47 anys.
Molt considerat al seu país d'adopció, a moltes poblacions del Quebec hi té dedicats carrers, així com un pont a Mont-Saint-Hilaire.
Obra
[modifica]Després d'una primera època centrada en el dibuix i la pintura, fins a 1956, comença el seu domini i producció en el suport ceràmic anant des de petites peces fins a grans murals. Amb el temps va anar incorporant nous materials a la seva obra, com ara ciment i metall. A partir de 1969, instal·lat a Mont-Saint-Hilaire, comença una època de maduresa on demostra la seva destresa en el maneig dels materials i en la confecció de grans obres murals i vitralls.
Molt interessat per l'art religiós i litúrgic, té una considerable producció en aquest camp.
De part del seu oncle, l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, havia rebut una considerable formació en l'art religiós medieval. Amb una curiositat inesgotable, Bonet es considerava influenciat des de pel romànic de Taüll fins a Dalí, passant pel gòtic català, per Gaudí i per Picasso.[3]
Algunes obres importants
[modifica]
.jpg)
.jpg)
Jordi Bonet va tenir temps de produir una obra immensa. Algunes de les seves peces més cèlebres són:
- Plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, a Quebec.[3]
- Mural a la North American Tower, a Toronto.
- Mural de l'Hospital Metropolità de Filadèlfia.
- Escultura mural Citius, Altius, Fortius a l'estació Pie-IX del Metro de Mont-real.
- Plafó Composition sur cloison al Cégep del Vieux-Montréal a Mont-real.
- Escultura Godo al Museu de Belles Arts de Mont-real.
- Vuit escultures murals d'Homenatge a Gaudí a la Sala Wilfrid-Pelletier, Plaça de les Arts de Mont-real.[3]
- Escultura mural Obsession a la Sala Jordi-Bonet, Holiday Inn Montréal-Midtown a Ville-Marie, Mont-real.
- Escultura mural a l'École secondaire Antoine-de-Saint-Exupéry a Saint-Léonard, Mont-real.
- Escultura mural a l'École polytechnique de Montréal, Universitat de Mont-real.
- Escultura al Centre cultural de Pierrefonds a Pierrefonds-Roxboro, Mont-real.
- Escultures litúrgiques a l'Església de Saint-Jean-Marie-Vianney a Rosemont–La Petite-Patrie, Mont-real.
- Conséquences al Pavelló Charles-De Koninck de la Universitat Laval a Quebec.
- Escultura mural La création, le pouvoir de la pensée al Pavelló Le Caron del Col·legi Édouard-Montpetit a Longueuil.
- Plafons ceràmics L'homme devant les sciences al Pavelló Adrien-Pouliot de la Universitat Laval a Quebec.
- Illustration libre de Trois-Rivières a l'Ajuntament de Trois-Rivières.
- Monument a Dollard des Ormeaux al Parc municipal de Carillon a Saint-André-d'Argenteuil (Laurentides)
- Les Nations a la Universitat Laval a Quebec.
- Escultures murals al Convent de les Ursulines a Loretteville, a Quebec.
- Escultures murals a la Sala Louis-Fréchette al Grand Théâtre de Québec a Quebec.
- Escultures i aparells litúrgics a l'Església de la Précieux-Sang a Repentigny (Lanaudière).
- Mural a l'Ajuntament de Saint-Jean-sur-Richelieu.
- A mi padre Nedico a la Universitat Western Ontario, London (Ontario).
- L'Arbre de vie al Palau del príncep hereu Fahd, a Jiddah (Aràbia Saudita).
- Chemin de croix a la Catedral de l'Immaculée-Conception, Edmundston (Nova Brunswick).
- The Fathomless Richness of the Seabed a 1055 West Hastings, Vancouver.
- Resurgence a 1066 West Hastings, Vancouver.
- Mural a l'Escola ortogènica Sonia Shankman, Universitat de Chicago, Chicago.
- Nou plafons murals al Pavelló de l'associació d'estudiants, Universitat d'Alberta, Edmonton.
- Escultura a la Henry Lou Gehrig School de Nova York.
- Vitralls i escultures a la Capella Our Lady of the Sky a la Terminal 4 de l'Aeroport Internacional John F. Kennedy, Nova York.
- Escultura a la William A. Morris School de Nova York.
- Escultura mural al Canadian Environmental Health Laboratory, a Ottawa.
- Dues portes esculpides a la Sala de conferències del Centre Nacional de les Arts, a Ottawa.
- Escultura mural al Charles S. Curtis Memorial Hospital, a St. Anthony (Terranova i Labrador)
- Escultures murals sagrades a l'Església unida de St. Andrew's, a Sudbury (Ontario).
- Relleu a 845 Chilco Street, a Vancouver.
- Escultura Halifax Explosion Memorial, a Halifax (Nova Escòcia).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Robert, Guy. «Jordi Bonet» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. Institut Historica-Dominion, 21-05-2008. [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ «Bonet, Jordi - Répertoire du patrimoine culturel du Québec». [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Jordi Bonet i Godó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial de l'artista. Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. (francès) (anglès)
- Llista d'obres seves al web del Metro de Mont-real. (francès)
- Biografia a Bilan du Siècle de la Universitat de Sherbrooke. (francès)