José Epita Mbomo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 agost 1911  Corisco (Guinea Equatorial) | ||
| Mort | 19 desembre 1969 (58 anys) Bordeus (França) | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Residència | Merinhac (1945–1969) França (1939–) Merinhac (1939–1944) Los Alcázares (1927–1939) Corisco (1911–1927) Cartagena Los Alcázares Merinhac | ||
| Grup ètnic | Poble benga i Afroespanyol | ||
| Ideologia | Comunisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aircraft mechanic (en)  , militant de la resistència, electricista, mecànic | ||
| Ocupador | Forclum (en) (dècada del 1940–1969) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Parents | Raquel Ilonbé, filla de la germana | ||
| Premis | |||
José Epita Mbomo (Ibanamai, Corisco, 15 d'agost de 1911 - Bordeus, 19 de desembre de 1969) fou un electicista, mecànic i resistent contra el nazisme equatoguineà.[1]
Va arribar a Espanya a bord d'un dels hidroavions de la Patrulla Atlántica, del 1927.[1] S'establirà a la base militar de Los Alcázares, on treballarà com a mecànic i esdevindrà el primer negre d'Espanya casat amb una blanca.[1] En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, s'exilien a França, on s'hi estaria a diversos camps de concentració.[1] El 6 de desembre del 1939, i gràcies a la seua especialització, és contractat a una empresa de Bordeus.[1] El matrimoni d'instal·la a Merinhac, i el 1942 José s'uneix a la resistència.[1] El 1944 és capturat i deportat al camp de concentració de Neuengamme, on treballa d'obrer especialitzat i cambrer.[1] Al final de la guerra, va ser evacuat del camp a bord del vaixell-presó Cap Arcona, bombardejat per equivocació pels aliats, i aconsegueix ser un dels 350 supervivents.[1]
En finalitzar la guerra, torna a Merinhac amb la seua família, treballant per a Forclum.[1] Arran de la invasió de Praga, trenca el carnet del Partit Comunista i un any després torna per primera volta a Espanya.[1] En tornar a França li diagnostiquen un linfoma de Hodgkin, morint a finals d'any.[1] El 1975 rep honors pòstums de la República Francesa, en tant que resistent.[1]