Poble benga
 Mulata benga (1910 | |
| Tipus | pobles indígenes  |
|---|---|
| Població total |  Guinea Equatorial 4.300 (2010)[1] Gabon 2.000 (2010)[2] |
| Llengua | benga, castellà equatoguineà |
| Religió | Cristianisme (Catolicisme) i religions tradicionals africanes. |
| Geografia | |
| Estat | Guinea Equatorial, Camerun i Gabon |
El poble benga constitueix una ètnia africana, inclosa en el grup bantú. Són originaris de Guinea Equatorial i Gabon. El seu idioma original és el benga, no gaire allunyat del bubi.
Actualment els benga habiten una petita zona costanera del riu Muni, el cap de Sant Joan, enclavaments suburbans del riu Benito i Bata, les illes de Corisco, i ambdues Elobey (Grande i Chico).[3] Formen part dels ndowe o «playeros», un dels pobles de la Costa del Riu Muni.
Història i personatges
[modifica]Apareixen en la Història escrita d'Occident després dels seus contactes i col·laboració amb els portuguesos des del segle xvii en els seus assentaments esclavistes de l'Àfrica occidental, atès que els benga també posseïen un sistema econòmic esclavista propi, i generalment els seus servidors particulars són fangs i nvikos.
Entre els escassos personatges d'aquest grup dels quals es té referència destaca el rei de l'illa de Corisco Bonkoro I, que va morir en 1846 i va ser succeït pel seu fill Bonkoro II, que va establir acords amb Espanya en 1843, com a resultat d'un arranjament amb Juan José Lerena y Barry. Bonkoro II va acabar destronat i va ser bandejat pel govern colonial espanyol a l'illa de Sao Tomé i Munga I va regnar a Corisco entre 1848 i 1858, i fou succeït pel seu fill Munga II.
Referències
[modifica]- ↑ Benga people a Joshua Project
- ↑ Benga People a Joshua Project
- ↑ Olson, James Stuart. «Benga». A: The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 1996, p.89.
Bibliografia
[modifica]- Ambouroue, Odette. Éléments de description de l'orungu, langue bantu du Gabon (B11b) (pdf). Université libre de Bruxelles, 2006-2007, p. 409 [Consulta: 9 febrer 2016]. Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine.
- Deschamps, Hubert. «Shaké et Danbomo». A: Traditions orales et archives au Gabon. Contribution à l'ethno-histoire (pdf). París: Berger-Levrault, 1962, p. 124-125.
- Dy'Ikèngue, Ibía; Rabat Makambo, Práxedes. Costumbre bengas y de los pueblos vecinos. Madrid: SIAL, 2004, p. 181. ISBN 8495498898.
- Gardinier, David E.. Historical dictionary of Gabon. XXXVII. Metuchen (N.J.) - Londres: Scarecrow press, 1994, p. 466. ISBN 0810827689.
- Liniger-Goumaz, Max «Guinée équatoriale. Populations. Bibliographie». Journal de la Société des africanistes, 2, 1972, pàg. 195-224.
- Liniger-Goumaz, Max. Connaître la Guinée équatoriale. Rouen: Éd. des peuples noirs, 1986, p. 23-28.
- Muakuku Rondo Igambo, Fernando. Conflictos étnicos y gobernabilidad (en castellà). Barcelone: Ediciones Carena, 2006, p. 195. ISBN 9788496357266.
