José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg&lang=ca){kind=small}
José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta (Bilbao, 5 de juny de 1931 - Madrid, 20 d'abril de 2021) fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey.
Biografia
[modifica]Fill de pare català i mare basca.[1] El seu pare va ser un enginyer industrial originari de Banyoles. Era cosí germà del polític de la Lliga Regionalista, Lluís Puig de la Bellacasa i Deu, que va participar a "Les Bases d'Estoril" de 1946.
Va viure a Bilbao i Areeta, fins que, el 1947, la seva família es va traslladar a Madrid on va finalitzar els estudis de Batxillerat al Col·legi de Areneros de la Companyia de Jesús. Va ser alferes de Complement d'Infanteria el 1951, es va llicenciar en Dret[1] per la Universitat Complutense de Madrid el 1953, va ampliar estudis al Col·legi d'Europa a Brugge i el 17 de juliol de 1959 va ingressar en la carrera diplomàtica.[2] Va contreure matrimoni en 1960 amb la bilbaina Paz de Aznar y Ybarra, cunyada d'Emilio de Ybarra Churruca, i van tenir sis fills.[3]
El 1959 va ingressar a l'Escola Diplomàtica passant a ser Secretari d'Ambaixada de la Direcció general de Política Exterior el 1961 i Sotsdirector del Gabinet del Ministre d'Afers exteriors, Fernando María Castiella, entre 1962 i 1969.[4] Al llarg de 1970, va estar en la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers exteriors, per després ser destinat com a Conseller de l'Ambaixada d'Espanya a Londres de 1971 a 1974, amb Manuel Fraga d'ambaixador i Fernando Morán de cònsol.[4]
El 1974, passà a prestar els seus serveis a la Secretaria de la Casa del Príncep d'Espanya que va abandonar el febrer de 1976 després de ser nomenat director general de Cooperació Tècnica Internacional i com a conseqüència de les discrepàncies amb el llavors Secretari General de la Casa del Rei Alfonso Armada.[2] Se li atribueix la redacció del discurs del rei Joan Carles el 22 de novembre de 1975 amb motiu de la seva proclamació a les Corts.[5][2]
Va culminar la seva segona estada en el Palau de Santa Cruz com a Subsecretari d'Afers exteriors i cap de la carrera diplomàtica entre 1978 i 1980,[4] coincidint amb Marcelino Oreja Aguirre i José Pedro Pérez-Llorca com a Ministres. A la fi d'aquest any va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu[6] i la Sobirana Orde de Malta, per succeir al mort Ángel Sanz-Briz. El 1982 va organitzar la visita del Papa Joan Pau II a Espanya.
El 1983 va ser nomenat embaixador al Regne Unit, organitzant la primera visita d’Estat de Joan Carles i Sofia a la Gran Bretanya, el 1986. El 1988, va organitzar la visita d’Estat d’Elisabet II a Espanya.[1]
El gener de 1990 fou designat Secretari General de la Casa del Rey,[5] sota la prefectura de Sabino Fernández Campo i fins al gener de 1991 en que fou acomiadat, per un enfrontament amb el rei Joan Carles, a qui li va recriminar una aventura galant.[1][7][8]
El 15 de febrer de 1991 va ser anomenat ambaixador d'Espanya a Portugal fins al 1995.[3][9] Després del seu retorn de Lisboa es va jubilar del servei diplomàtic el 1996 com a President del Consell Superior d'Afers exteriors. A principis de 1997, va ser nomenat pel Consell de Ministres membre del Consell d'Estat, presidit per Íñigo Cavero.[10][4]
Va morir el 20 d'abril de 2021, per COVID-19, a l'edat de 89 anys.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcázar, Mariángel. «El millor conseller del rei Joan Carles» p. 25. La Vanguardia, 21-04-2021. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El segundo adiós a la Zarzuela por enfrentamientos personales» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 3,0 3,1 Oreja, Marcelino. «En la muerte del diplomático Puig de la Bellacasa: «Recuerdos de un servidor ejemplar de España y de la Corona»» (en castellà). ABC, 20-04-2021. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 E., S. «Fallece el diplomático Puig de la Bellacasa, ex secretario general de la Casa del Rey» (en castellà). ABC, 20-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Zarzalejos, José Antonio. «El hombre que se enfrentó a Juan Carlos I» (en castellà). El Confidencial, 20-04-2021. [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ Presentació de Cartes Credencials davant Joan Pau II en novembre de 1980
- ↑ Puig de la Bellacasa se incorpora a la Casa Real a El País, 27 de març de 1990
- ↑ Prades, Joaquina; Cembrero, Ignacio «Puig de la Bellacasa deja la Casa Real por discrepancias con el general Fernández Campo» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El Gobierno nombra a Puig de la Bellacasa embajador en Portugal» (en castellà). El País [Madrid], 16-02-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Discurs del President del Consell d'Estat, amb motiu de la presa de possessió com a Conseller d'Estat Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. 27/2/1997
- ↑ «Fallece Puig de la Bellacasa, el leal secretario del rey Juan Carlos que desaprobó su relación con Marta Gayá» (en castellà). Vanity Fair, 21-04-2021. [Consulta: 22 abril 2021].