Vés al contingut

José Luis de Vilallonga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Luis de Vilallonga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Luis de Vilallonga Cabeza de Vaca Modifica el valor a Wikidata
29 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Andratx (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, actor de cinema, periodista, voluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralferes provisional Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBegoña Aranguren (1999–2007)
Priscilla Scott Ellis (1945–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMichèle Girardon Modifica el valor a Wikidata
FillsJuan Alphonso de Vilallonga y Ellis
 () Priscilla Scott Ellis
Susanna Carmen Margherita Beatriz de Vilallonga y Ellis
 () Priscilla Scott Ellis Modifica el valor a Wikidata
PareSalvador de Vilallonga i de Càrcer Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0897808 Allocine: 5993 Allmovie: p18052 TMDB.org: 1942
Discogs: 4102101 Find a Grave: 21267503 Modifica el valor a Wikidata

José Luis de Vilallonga i Cabeza de Vaca (Madrid, 29 de gener de 1920 - Port d'Andratx, 30 d'agost de 2007) fou un escriptor en llengües francesa i castellana, periodista, actor i aristòcrata espanyol.

Antecedents familiars

[modifica]

José Luis de Vilallonga era fill de Salvador de Vilallonga i de Càrcer, marquès de Castellbell, Gran d'Espanya, descendent del baró de Maldà, un dels escassos escriptors en llengua catalana de la seva època. Del seu pare heretà el marquesat de Castellbell i la Grandesa d'Espanya. La seva mare era filla del marquès de Portago.

Guerra civil espanyola

[modifica]

Va participar en la Guerra Civil espanyola com a voluntari en el bàndol revoltat, segons ell per imposició del seu pare. Es va negar a seguir la carrera diplomàtica i a principis dels anys quaranta va començar a col·laborar a "Destino", al "Diari de Barcelona" i a "El Noticiero Universal". El 1953 va publicar la seva primera novel·la, Les Ramblas finissent à la mer.

Matrimonis

[modifica]

Es va casar quatre vegades, la primera amb l'aristòcrata anglesa Priscilla Scott-Ellis, filla del 8è baró de Howard de Walden, de qui es va divorciar el 1956; la segona amb Ursula Dietrich, amb la que va durar unes setmanes; la tercera, Syliane Stella Morell (entre 1974 i 1995); i, després d'una relació sentimental d'un any amb María Vidaurreta, es va casar l'octubre de 1999 amb la periodista Begoña Aranguren, de la qual es va divorciar poc temps després. Vilallonga era pare de dos fills del seu primer matrimoni, John i Carmen, i va reconèixer com a fill seu Fabrizio Pastor de la unió amb la seva segona muller, Syliane Stella.

Guardons

[modifica]

Fou guardonat a París amb el premi 'The Best 1991' i el 18 de setembre de 1994 distingit pel president gal François Mitterrand amb el títol d'oficial de la Legió d'Honor. Parlava a la perfecció italià, castellà, anglès i francès. Residí des de 1950 fins a 1976 a París (França). Després de l'amnistia política de 1976 tornà a Espanya fins al 1988, que decidí traslladar-se de nou a París.

Mort

[modifica]

Morí el 30 d'agost del 2007 als 87 anys a Andratx, Mallorca. Fou enterrat a Barcelona. El va succeir en el títol de marquès el seu fill Juan Alfonso Stephen de Vilallonga i Scott-Ellis.

Llibres publicats

[modifica]

Les seves dues primeres obres editades a Espanya foren 'Allegro bárbaro' i 'Solo'. És autor del llibre de memòries titulat 'La nostalgia es un error'. Com a periodista, va entrevistar les personalitats més variades per a la premsa francesa, alemanya i espanyola, a més de realitzar treballs per a les revistes 'Paris-Match', 'Marie-Claire' o 'Vogue'. Assidu col·laborador d''Interviú', també va dirigir la revista 'Play Boy' Espanya.

En francès

[modifica]
  • Les Ramblas finissent à la mer, 1953
  • Les gens de bien, 1955
  • L'heure dangereuse du petit matin, 1957
  • L'homme de sang, 1959
  • L'homme de plaisir, 1961
  • Allegro barbaro, 1967
  • Fiesta, 1971
  • Gold Gotha, 1972
  • A pleines dents: entretiens avec Guy Monréal, 1973
  • Furia, 1974
  • Femmes, 1975
  • Solo, 1976
  • L'image de marque, 1976
  • Españas. La chute, 1977
  • Les gangrènes de l'honneur, 1977
  • Ma vie est une fête. Les cahiers noirs, 1988
  • Altesse, 1986
  • Le roi, 1993. La traducció castellana fou publicada abans, el 1991
  • Le gentilhomme européen, 1992
  • Fellini , 1994

En castellà

[modifica]
  • Mujeres al descubierto, 1976
  • Allegro barbaro, 1978
  • La nostalgia es un error, 1980
  • Los sables, la corona y la rosa, 1984
  • La imprudente memoria, 1985
  • Encuentros y encontronazos 1995
  • El sable del caudillo, 1997
  • Cartas desde París a mis paisanos los íberos, 1998
  • Franco y el Rey, 1998
  • Inolvidables mujeres, 1999
  • La cruda y tierna verdad, 2000, Otros mundos, otra vida, 2001, La flor y nata, 2002, La rosa, la corona y el marqués rojo, 2004, de la sèrie "Memorias no autorizadas".
  • Hojas al viento: cartas a mi nieta, 2003
  • Políticamente incorrecto, 2006

Cinema

[modifica]

Els amants, de Louis Malle, fou la seva primera pel·lícula. Després va intervenir en més de 70 peces, algunes de tan rellevants com Esmorzar amb diamants, al costat d'Audrey Hepburn, o Giulietta dels esperits, de Federico Fellini. També apareix a Patrimonio Nacional i Nacional III, de Luis García Berlanga, en el paper d'Álvaro, nebot del Marquès de Leguineche.

Filmografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]