José María Díez-Alegría
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) José María Díez-Alegría Gutiérrez  22 octubre 1911 Gijón (Astúries) | ||
| Mort | 25 juny 2010 (98 anys) Madrid | ||
| Ideologia | Marxisme-leninisme | ||
| Religió | Cristianisme | ||
| Formació | Universitat de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | religiós cristià, clergue regular | ||
| Membre de | |||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| Família | |||
| Germans | Luis Díez-Alegría Gutiérrez Manuel Díez-Alegría | ||
| Premis | |||
José María Díez-Alegría Gutiérrez (Gijón, 22 d'octubre de 1911 - Alcalá de Henares, 25 de juny de 2010) va ser un sacerdot i teòleg ex jesuïta espanyol, pertanyent a l'Associació de Teòlegs Joan XXIII.
Nascut a Gijón, al Principat d'Astúries, on el pare era director de la sucursal del Banc d'Espanya, era germà dels militars Luis Díez-Alegría Gutiérrez i Manuel Díez-Alegría. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gàndara.[1][2][3]
El 1930 va ingressar a la Companyia de Jesús i es va ordenar sacerdot el 1943. Es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en Filosofia i Dret. Va ser professor d'ètica a la Universitat de Madrid des del 1955 fins al 1961. Després va ser professor de Doctrina Social de l'Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma fins al 1972. Després de la publicació del llibre Yo creo en la esperanza, es va exclaustrar de la Companyia de Jesús, a causa del rebuig causat per la seva heterodòxia, i se'n va anar a viure a El Pozo del Tío Raimundo, juntament amb el Pare Llanos.[2][1][3]
Residia –per una disposició especial del Pare Arrupe– a l'escola dels jesuïtes d'Alcalá de Henares.[2]
Va morir a Alcalá de Henares la matinada del 25 de juny del 2010 a l'edat de 98 anys.[2]
- Condecorat amb la Medalla al Mèrit en el Treball (2007)
- Entrega del 'Urogallo Especial con mención Honorífica' (2005)
- Nomenament de Fill predilecte de Gijón (2005)
- Actitudes cristianas ante los problemas sociales (1967)
- Cristianismo y revolución (1968)
- Teología en broma y en serio (1977)
- Rebajas teológicas de otoño (1980)
- La cara oculta del cristianismo (1983)
- ¿Se puede ser cristiano en esta Iglesia? (1987)
- Cristianismo y propiedad privada (1988)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Miguel Lamet, Pedro. «José María Díez-Alegría Gutiérrez». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Muere José María Díez-Alegría, jesuita castigado por Roma y gran teólogo El español fue uno de los grandes teóricos del postconcilio y acompañó al padre Llanos en el Pozo del Tío Raimundo». El País, 25-06-2010 [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «José María Díez-Alegría Gutiérrez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ Delgado de la Rosa, Juan Antonio «Pozo, tierra, mundo, homenaje a José María Díez-Alegría». Las Torres de Lucca: revista internacional de filosofía política, Vol. 2, Núm. 3, 2013, pàgs. 141-159. ISSN: 2255-3827 [Consulta: 10 febrer 2023].