Josep Azuara i González
En el moment de prendre possessió com a alcalde del Masnou (1979) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 juliol 1939 (85 anys) Montalban (França) |
Diputat provincial de Barcelona | |
19 juliol 1999 – 30 juny 2003 | |
Diputat provincial de Barcelona | |
6 juliol 1995 – 18 juliol 1999 | |
Diputat provincial de Barcelona | |
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995 | |
Diputat provincial de Barcelona | |
30 juliol 1987 – 17 juliol 1991 | |
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques | |
1984 – 1987 ← Arcadi Calzada i Salavedra – Juli Sanclimens i Genescà → | |
Alcalde del Masnou | |
19 març 1979 – 14 juny 2003 ← Miquel Humet Argemí – Eduard Gisbert i Amat → | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Convergència i Unió |
Josep Azuara i González (Montalban, França, 7 de juliol de 1939) és un polític català, alcalde del Masnou de 1979 a 2003.[1]
Va néixer a Montalban, a França, on la seva mare estava exiliada per la Guerra Civil Espanyola. Enginyer de professió, amb 39 anys guanyà les eleccions Eleccions municipals espanyoles de 1979 al Masnou, i fou investit alcalde del Masnou. Va ser el primer alcalde del període democràtic després de la transició democràtica espanyola. Fou alcalde del Masnou entre 1979 i 2003. Té el rècord d'haver estat més temps en el càrrec, que va mantenir ininterrompudament durant vint-i-quatre anys, en sis mandats consecutius, sempre amb el partit de Convergència i Unió (CiU). Dels sis mandats, el primer fou en coalició amb PSC, PSUC i ERC, els tres següents amb majoria absoluta, i els dos darrers amb el suport d'ERC, PSC i PP.[2]
Durant el seu mandat com a alcalde del Masnou va construir l'ambulatori, el nou complex esportiu, el nou mercat municipal, la nova biblioteca i el camp de futbol d'Ocata, entre d'altres. Va urbanitzar carrers, places i passejos, canalitzar rieres i torrents i arranjar el passeig marítim. Va impulsar la construcció de la depuradora d'aigües residuals del Maresme sud, la deixalleria mancomunada amb Alella i Teià i la planta de compostatge i incineració de residus del Maresme. Va modernitzar l'Ajuntament i va estrenar les noves dependències de la policia municipal a Ca n'Orfila. En l'àmbit cultural va impulsar el Festival de Teatre Còmic Ple de Riure, va instaurar els Premis Literaris Goleta i Bergantí i es va fomentar l'Arxiu Municipal i el Museu de Nàutica. Va crear la Ràdio El Masnou, el butlletí d'informació municipal i els casals d'avis de Can Mandri, Can Malet i Cal Ros de les Cabres.[2]
També va exercir de diputat provincial de la Diputació de Barcelona i va presidir l'Associació Catalana de Municipis.[2]
El 14 de juny de 2003, amb 62 anys, va abandonar el càrrec per decisió pròpia.[2]
Referències
[modifica]
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Miquel Humet Argemí |
Alcalde del Masnou 1979-2003 |
Succeït per: Eduard Gisbert i Amat |
- Persones vives
- Polítics masnovins
- Alcaldes del Masnou
- Persones de Montalban
- Alcaldes francesos
- Polítics de la regió d'Occitània
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1987-1991
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1991-1995
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1995-1999
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1999-2003