Josep Blanxart i Camps
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/josep-blanxart-i-camps Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Josep Blanxart i Camps|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/josep-blanxart-i-camps}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1815  Berga |
| Mort | 1885 (69/70 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg |
Josep Blanxart i Camps (Berga, 1815 - Barcelona, 1885) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.[1] Va ser alcalde de Berga.[2]
Es va llicenciar en dret a Osca (1841) i va ser advocat a Berga fins que, el 1863, va ser nomenat secretari de la Universitat de Barcelona. Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, va publicar, a Berga, Olot o Vic, un drama històric (Un trono y cuatro reyes, 1847), una novel·la de model i ambient walterscottià (El convento de Stirling, 1843) i poemes i reculls de poemes, la majoria d'evocació de la seva muller, morta jove, o d'amics també morts (Poesías, 1852; La tumba del valle, 1855; Suspiros del alma, 1856, i Armonías de la noche. La cruz de la alquería y el panteón de Balmes, 1860). Va traduir al castellà un poema (Teresa) de Francesc Camprodon (no recollit a les seves Poesies), musicat per Jaume Biscarri. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).
Les estades estiuenques a Sant Joan de les Abadesses el condueixen a escriure La Paz de San Juan de las Abadesas (1858)[3]. De fet els seus avantpassats, els Blanxart, eren originaris de Sant Joan de les Abadesses. Els Blanxart van venir a Berga al tombant dels segles xviii i xix. El primer que va arribar a Berga va ser Eduard Blanxart i Siqués, pare de Josep Blanxart i Camps.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Blanxart i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Felipó Oriol, Ramon «Notes per fer una primera bibliografia de Josep Blanxart i Camps, batlle de Berga i secretari de la Universitat de Barcelona» (en anglès britànic). CORE, 2015.
- ↑ «JOSEP BLANXART I CAMPS».
- ↑ «Antoni Ribera, un Blanxart QueraltÍ». [Consulta: 7 maig 2020].