Josep Font i Solsona
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 agost 1908  Lleida (Segrià) | ||
| Mort | 16 gener 1993 (84 anys) Calella (Maresme) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador, periodista, publicista | ||
Josep Font i Solsona (Lleida, 3 d'agost de 1908 – Calella, 16 de gener de 1993) fou un historiador, periodista i publicista català. Director de l'Arxiu municipal de Pineda de Mar i sotspresident de la Secció de Ciències i Arts i servador del Patrimoni Històric i Artístic del Centre Excursionista de Catalunya.[1]
Va fer estudis de tècnic administratiu al col·legi Montserrat dels germans Maristes de Lleida. L'any 1922 va començar a participar en revistes d'entitats culturals de Lleida i els diaris El País i El Ideal, de Lleida. Fou redactor i corresponsal de la revista Vida Lleidatana entre 1926 i 1930. Va ser redactor dels diaris barcelonins La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Matí i L'Instant. També va ser redactor del setmanari infantil En Patufet i de la revista Barcelona Atracción (abans del 1936 i entre 1945 i 1950). Va ser redactor de reportatges a la revista Semana, de Madrid, entre 1943 i 1945; de la revista Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona (1955-1958), del setmanari Páginas Vividas, de Barcelona (1943-1947), de Destino, de Barcelona (1943-1944), de la revista Momento, de Barcelona, editada per Antonio Pérez de Olaguer (1950-1954), de El propagador de la devoción a San José (1943-1948), de Bona gent, de València (1955) i de Trabajo Social (1948-1963). A més a més, des de 1946 va ser corresponsal a Pineda de Mar de la premsa de Barcelona.[1]
Alternava el periodisme amb conferència sobre temes històrics, artístics i econòmics. Des de 1942 feia conferències anuals i cursos al Centre Excursionista de Catalunya. Allà també va organitzar una exposició de documents mercantils feta a la llotja de Barcelona l'any 1932. Va participar a l'Associació de Comptables de Catalunya els anys 30. Va col·laborar amb l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat de Barcelona i fou membre de la Societat Catalana d'Història i de l'Associació de Premsa de Barcelona.[1]
L'any 1946 va ser un dels promotors de la fundació de l'Arxiu Històric Municipal de Pineda de Mar, del qual va ser director. A Pineda de Mar, també va ser president de la Comissió Local d'Informació i Iniciatives de Pineda (fundada el 1956) per fomentar-hi el turisme.[1]
Es casà amb Concepció Pavia i Alemany i tingué dos fills: Josep Oriol i Joan.
Va tenir una biblioteca privada anomenada Biblioteca Josep Font Solsona i, posteriorment, Politeca Concepció Pavia de Font i Solsona o Politeca Copadefis.[2]
Quant a les seves publicacions, destaquen Notes històriques sobre el Decret de Nova Planta (1933), amb un facsímil de la primera edició del decret, i La Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (1984) i diversos catàlegs de documents de Pineda de Mar. També va publicar articles com “Nomenclàtor sepulturari de catalans notables” al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1952, núm. 1).[3]
Està enterrat al cementiri del Poblenou.
El fons documental de Josep Font i Solsona es troba a l'Arxiu Municipal del Masnou i inclou documents de Joan Baptista Batlle i Martínez, Ramon Roig Masvidal i la can Vilumara.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 BONASTRE I SANTOLARIA, Francesc. "Josep Font i Solsona: l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar i la difusió de la història (1946 - 1975)". Identitat local i gestió de la memòria. Actes del VII Congrés d'Història Local de Catalunya. Barcelona: L'Avenç, 2004
- ↑ VALLS, Francesca. "Visita a la Politeca Concepció Pavia de Font i Solsona, a Pineda de Mar". Muntanya. Barcelona: editorial RM, abril de 1979.
- ↑ Bertran, Pau. «Semblances: Josep Font i Solsona». Societat Catalana de Geografia.
- ↑ Arxiu Municipal del Masnou. «Catàleg del fons Josep Font i Solsona». Ajuntament del Masnou, 01-02-2020.