Vés al contingut

Josep Maria Llovera i Tomàs

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Llovera i Tomàs
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, assagista, traductor Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Llovera i Tomàs (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 - Barcelona, 1949) fou un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.

Biografia

[modifica]

Estudià a Girona i a Roma. Fou ordenat sacerdot a Roma i el 1919 va ser nomenat canonge de la seu de Barcelona. Fou també professor de sociologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Formà part de l'anomenat "Grupo de Democracia Cristiana", del també sociòleg Severino Aznar[1] i del moviment catòlic "Acció Popular".[2] Amb motiu de la fundació del partit Unió Democràtica de Catalunya fou consultat sobre la seva conveniència, però no hi va tenir un paper actiu.[3] Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Va formar part de la Societat Catalana de Filosofia, de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual fou el primer president, el 1923, en una junta formada, a més d'ell, per Pere Màrtir Bordoy i Torrents (secretari), Pere Coromines (tresorer), Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep Maria Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras Artau, Ramon Turró i Bartomeu Xiberta.[4]

Obra

[modifica]
  • 1909 "Tratado de sociología cristiana", que és la seva obra més coneguda.
  • 1922 Obra integral del pontificat de Benet XV.
  • 1944 "Idea integral del sacrificio eucarístico".
  • 1945 "Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética"..

Traduccions

[modifica]

Va traduir al català:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vegeu article sobre Severino Aznar a la Gran Enciclopedia Aragonesa On Line Arxivat 2009-07-05 a Wayback Machine..
  2. ↑ Vegis: Hilari M. Raguer, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939), pàg. 261. Consultable en línia a Google Books
  3. ↑ Hilari Raguer, op. cit., pàg. 83.
  4. ↑ Vegis: Filosofia a Catalunya, 1900-1936, per Alexandre Galí, Pere Lluís Font, Josep Monserrat, Josep Monserrat i Molas. Disponible en línia a Google Books
  5. ↑ Traduccions publicades pòstumament el 1975 en el llibre: LLOVERA, Josep Ma. Versions de L'Obra Completa d'Horaci i de Quinze Rapsòdies de La Iliada d'Homer. Traducció directa en els metres originals. Acadèmia Catòlica, Sabadell, 1975.
  6. ↑ Inclòs en el llibre citat a la nota anterior.

Bibliografia

[modifica]
  • Jaume Medina, Una polèmica a la premsa vigatana entorn de la imitació dels ritmes clàssics en català: Josep Fonts, Joan Franquesa i Josep Maria Llovera; a AUSA· XXI · 151 (2003) p. 75-87, Patronat d'Estudis Osonencs Disponible en línia
  • Jaume Medina, Set articles de Josep Maria Llovera sobre la imitació dels ritmes clàssics, a Faventia 26/1, 2004 95-111 Disponible en línia
  • Jaume Medina, Les versions rítmiques de Josep Maria Llovera, a Faventia 27/1, 2005 125-138 Disponible en línia

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Llovera_i_Tomàs&oldid=32170723»