Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, de la farmacèutica Carme Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux i de quatre fills més. Era fill de Domènec Coromines i Freixenet i de Maria Montanya i Mercader, naturals de Biure.

Biografia

El 1894 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Poc abans s'havia afiliat al partit Unión Republicana, de Nicolás Salmerón. Durant la seva joventut va mantenir contactes amb grups catalanistes, republicans, modernistes i fins i tot anarquistes gràcies al fet que formava part de l'equip de redacció de la revista L'Avenç des del 1895. També va mantenir contactes amb grups anarquistes a través del grup cultural Foc Nou, que va fundar amb Jaume Brossa i Roger, Alexandre Cortada i Serra i Ignasi Iglésias Pujadas, principalment.

El fet de mantenir contactes amb l'anarquisme el va fer suspecte a les autoritats. Per aquest motiu, quan es produí l'atemptat del carrer dels Canvis Nous durant la processó de Corpus el 1896, fou detingut i processat en el procés de Montjuïc, en el qual li fou demanada la pena de mort. Finalment, però, fou condemnat a 8 anys de presó. El 1897 fou exiliat a França per les autoritats espanyoles, fins que fou amnistiat pel govern de Sagasta el 1901.

Pere Coromines i Montanya

Retrat obra de Ramon Casas
Biografia
Naixement	6 maig 1870 Barcelona
Mort	30 novembre 1939 (69 anys) Buenos Aires (Argentina)
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
11 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Lleida
President de l'Institut d'Estudis Catalans
Diputat al Parlament de Catalunya
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Diputat al Congrés dels Diputats
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	escriptor, economista, polític, filòsof, advocat
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya Unió Federal Nacionalista Republicana Unió Republicana
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1907–) Ateneu Barcelonès
Família
Cònjuge	Celestina Vigneaux i Cibils
Fills	Joan Coromines i Vigneaux, Carme Coromines i Vigneaux, Ernest Corominas i Vigneaux, Júlia Coromines i Vigneaux i quatre fills més.

Poc després anà a doctorar-se en Dret i a estudiar Economia a la Universitat de Madrid. Aprofità l'estada per a engegar una campanya per a la revisió de les condemnes del procés de Montjuïc, que comptà amb el suport de personalitats com Miguel de Unamuno i Federico Urales.

El 1903 tornà a Barcelona per a ocupar el càrrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907 va redactar amb l'alcalde Ildefons Sunyol la Memoria y proyecto de contrato con el Banco Hispano Colonial (1907). Alhora, fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907 a la secció d'Història i Arqueologia, i des del 1911 de la Secció de Ciències.

El 1909 fou nomenat president de la Unió Federal Nacionalista Republicana i esdevingué director d'El Poble Català. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 1909 i diputat a Corts en les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 va inspirar el pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republicà Radical de Lerroux, i a causa del seu fracàs es va apartar de la política activa durant molts anys. El 1916 es dedicà a exercir d'advocat i a fer conferències a Madrid. També fou secretari del Banc de Catalunya i a partir de la fundació de Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1917, vocal del seu consell d'administració com a home de confiança del seu president, Emili Riu i Periquet i conseller jurídic i econòmic de l'empresa.

Cartes d'un Visionari, de Pere Coromines. Primera edició publicada a Barcelona l'any 1921

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va dedicar a la literatura, a col·laborar a diverses publicacions (com La Humanitat i Revista de Catalunya) i fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès del 1928 al 1930.

Amb l'arribada de la Segona República Espanyola tornà a la política activa. A causa de la seva experiència jurídica i política i al seu prestigi, Francesc Macià l'incorporà a la comissió redactora de l'Estatut de Núria i el 1933 el nomenà conseller de Justícia i Dret. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya (dins el Front d'Esquerres) i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb tota la seva família, on va morir d'una malaltia al cap de poc d'establir-s'hi.

Obres

• 

  Les Presons Imaginàries de Pere Coromines, en una edició de l'any 1934 publicada a Barcelona. Primer número de la col·lecció Quaderns Literaris

  Les presons imaginàries (1899)
• La vida austera (1908)
• Les hores d'amor serenes (1912)
• Les gràcies de l'Empordà (1919)
• Elogi de la civilització catalana (1921)
• Cartes d'un visionari (1921)
• A recés dels tamarius (1925)
• Les dites i facècies de l'estrenu filantrop en Tomàs de Bajalta, trilogia composta per Silèn (1925), Pigmalió (1928) i Prometeu (1934)
• Jardins de Sant Pol (1927)
• La mort de Joan Apòstol (1928)
• Les llàgrimes de sant Llorenç (1929)
• Pina, la italiana del dancing (1933)
• Interpretació del vuit-cents català (1933)
• Del meu comerç amb Joan Maragall (1935)
• El perfecte dandi i altres contes (1940)

Bibliografia

• Izquierdo, Santiago. Pere Coromines 1870-1939. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2009 [Consulta: 2 maig 2011].  Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine.
• Cortès Martí, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936. Pensament organitzatiu a Catalunya. Tarragona: Publicacions URV, 2013. ISBN 9788484242208.  (Capítol 11. Pere Coromines i Montanyà. Pàg. 183-188)

Enllaços externs

• Biografia de Pere Coromines Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
• Biografia de Pere Coromines
• Pere Coromines a memòriaesquerra.cat
• Fons personal de Pere Coromines a la Biblioteca de Catalunya.