Josep Maria Razquin i Jené

Josep Maria Razquin i Jené

Biografia
Naixement	14 juny 1929 Cervera (Segarra)
Mort	24 març 1995 (65 anys)
Causa de mort	accident de trànsit
President de la Diputació de Lleida
1968 – 1974
← Francisco Rabasa i Reimat Juan Casimiro de Sangenís Corrià →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, historiador, advocat
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Llista Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 25 abril 1974 – Juan Casimiro de Sangenís Corrià → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 7 febrer 1969 – 12 novembre 1971 ← Antonio Aige Pascual Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes President de la Diputació de Lleida Paer en cap de Cervera

Josep Maria Razquin i Jené (Cervera, la Segarra, 14 de juny del 1929 – autopista Lleida-Saragossa 24 de març del 1995) fou un polític i erudit català, fill de l'historiador Ferran Razquin i Fabregat.

És llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa. Exercí d'advocat a Cervera, on seria alcalde. Fou president de la Diputació de Lleida entre 1968 i 1974, càrrec des del que, entre altres coses contribuí al restabliment dels estudis universitaris a Lleida. Promogué també, amb Ronald Reagan -aleshores governador de Califòrnia- una campanya internacional de reivindicació de la figura de Gaspar de Portolà. Home pragmàtic, amb l'adveniment de la democràcia no volgué reciclar-se políticament perquè entenia que, tot i que el seu franquisme havia estat purament conjuntural, havia fet una aposta que en la nova situació no acabava d'encaixar. Aleshores li foren encarregades missions delicades a Varsòvia, on temptejà l'actitud d'alguns exiliats de pes, com el general Enrique Líster, amb el que acabà fent una certa amistat. Va ser fins a la seva jubilació sots-director de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, on va aportar concòrdia i un alt nivell de relacions públiques. Com estudiós tenia un perfil d'il·lustrat conservador i es va centrar en temes i figures de la Segarra. Va ser un expert en història de les campanes. Exercí la docència a diversos centres oficials i fou un agut conferenciant.

De la seva obra sobresurten els llibres Universidad de Cervera (1976) i l'ampli diccionari pòstum Gent de la Segarra (1998), editat per la seva gran amiga Carmen Balcells, a part de diversos articles especialitzats. Publicà també, amb Montserrat Niubó i Rosa E. Biosca, el catàleg de la XXIV Exposició Bibliogràfica Cerverina (Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida 1973). El 1987 fou elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Rabasa i Reimat	President de la Diputació de Lleida 1968 - 1974	Succeït per: Juan Casimiro de Sangenís Corrià