Josep Maria Terricabras i Nogueras
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1946  Calella (Maresme) | ||
| Mort | 16 abril 2024 (77 anys) Begur (Baix Empordà) | ||
 Diputat al Parlament Europeu | |||
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 (dissolució parlamentària) Legislatura: VIII legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2014 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Münster | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia contemporània | ||
| Lloc de treball | Girona Estrasburg Brussel·les | ||
| Ocupació | polític, escriptor, filòsof, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Girona | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Participà en | |||
| 26 gener 2020 | Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya |
||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946 - Begur, 16 d'abril de 2024)[1] va ser un filòsof, docent, traductor, intel·lectual[2] i polític català.[3] Va ser eurodiputat del 2014 al 2019 per la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, etapa en què va ser nomenat president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.[4]
Membre del PEN Català, va ser president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional (2008-2014), des d'on va dirigir la redacció del Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics (2011), que va ser traduït a més de 70 idiomes.[5]
Com a divulgador de la filosofia va participar molts anys a Catalunya Ràdio i en programes televisius, i va escriure llibres com Atreveix-te a pensar, publicat el 1998 i que va superar la desena d'edicions, els quals van servir per a introduir els estudiants preuniversitaris al pensament crític.[6]
Biografia
[modifica]Fill d'una família de botiguers i el tercer de tres germans,[7] Josep Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB), després es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB i per la Universitat de Münster, i va fer estades d'investigació a la Universitat de Münster, on va romandre sis anys, al Saint John's College de Cambridge i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
El 1978 esdevingué catedràtic de filosofia a l'Institut d'Educació Secundària de Sant Feliu de Guíxols. Poc després es casà amb la professora Montserrat Martínez Targa.
El 1981 publicava la traducció del Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein amb una introducció seva. El 1982 guanyà el Premi Carles Rahola amb la seva obra Assaig d'ètica que Curial publicà amb el títol d'Ètica i llibertat.
El 1987 era nomenat professor titular del Col·legi Universitari de Girona vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1989 organitzà un simposi per commemorar el centenari de Wittgenstein a Girona. Fou un dels promotors de la transformació del col·legi universitari en la Universitat de Girona.[8]
L'any 1995 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Terricabras fou catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, hi va fundar la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani, que va dirigir durant 25 anys fins al 2014. La seva especialitat era la filosofia contemporània i, sobretot, l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein (1889-1951). Fou també l'introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 i va dirigir l'actualització del Diccionario de filosofía de Josep Ferrater Mora (1912-1991).
Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions són dedicades a qüestions de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda, va ser assessor de la Revista de Catalunya, president del comitè de seguiment de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i membre de l'Assemblea Nacional Catalana. El 2 d'octubre de 2011 va tenir un greu accident de trànsit del qual es va recuperar.[9]
Políticament, va tancar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la demarcació de Girona com a independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[10] Així mateix, va ser el candidat de la llista d'ERC a les eleccions al Parlament Europeu de 2014,[11] que va ser la més votada a Catalunya.[12] En ser escollit eurodiputat, va deixar la direcció de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.[13]
Després de quatre anys d'haver-se retirat de la política, acceptà anar a la candidatura d'Esquerra Republicana al Senat en les eleccions de 2023, però no sortí elegit.
Estiuejava a la seva casa de Begur, on va morir el 16 d'abril de 2024.[14] Dos mesos després, el ple de l'Ajuntament de Calella el va nomenar fill Predilecte de la ciutat a títol pòstum, amb motiu de "la seva trajectòria lligada a la divulgació del coneixement".[15]
Obra publicada
[modifica]Assaig
[modifica]- Ètica i llibertat: un assaig, Curial, 1983. ISBN 8472562107. Premi Carles Rahola d'assaig 1982
- Fer filosofia avui, Edicions 62, 1988. ISBN 8429727698
- La comunicació: tòpics i mites de filosofia social, Proa, 1996. ISBN 848256269X
- Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós a la vida quotidiana, La Campana, 1998. ISBN 9788488791566
- Raons i tòpics: catalanisme i anticatalanisme, La Campana, 2001. ISBN 8495616041
- I a tu, què t'importa? Els valors, la tria personal i l'interès col·lectiu, La Campana, 2002. ISBN 9788495616173
- Pensem-hi un minut: reflexions sobre política i cultura, lúcides, iròniques, sorprenents, Pòrtic, 2004. ISBN 847306481X
- Qüestió de criteri, Mina, 2005. ISBN 8496499006
- Idees de combat: dietari inconvenient, Accent, 2007. ISBN 9788493609504
- Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor, 2013. ISBN 9788415224334
- Allò que som, Edicions de 1984, 2018. ISBN 9788416987252[16]
- Pensar diferent, Comanegra, 2021. ISBN 9788418857058[17]
Traduccions
[modifica]- Ludwig Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus, Laia, 1981. ISBN 8472225933
- Ludwig Wittgenstein, Investigacions filosòfiques, Laia, 1983. ISBN 84-7222-583-6
- Matthew Lipman, Pimi, Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 8474884705
- Matthew Lipman, Recerca filosòfica: manual d'instruccions per acompanyar La descoberta de l'Aristòtil Mas, Universitat Autònoma de Barcelona 1989. ISBN 8474886201
- Friedrich Nietzsche, Ecce homo, Accent, 2007. ISBN 978-8493609528[18]
- Sigmund Freud, El malestar en la civilització, Accent, 2008. ISBN 978-84-936095-8-0[19]
Obres col·lectives
[modifica]- Introducción a la lógica borrosa (amb Enric Trillas), Ariel, 1995. ISBN 8434404826
- Història del pensament filosòfic i científic, Universitat Oberta de Catalunya, 1997. ISBN 8483187280
- Teoria del coneixement, Universitat Oberta de Catalunya, 2000. ISBN 8484290050
- El pensament filosòfic i científic II: el segle XX, Pòrtic, 2001. ISBN 8473066022
- Què ens expliquen? Com interpretar la informació, Mina, 2006. ISBN 9788496499423
Bibliografia
[modifica]- Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora. Universitat de Girona-Documenta Universitària, 2024,
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Maria Terricabras serà nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Calella, a títol pòstum». Ajuntament de Calella, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Partal, Vicent. «Terricabras, un home gran entre els més grans». Vilaweb, 16-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-16. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras». Ara, 16-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Terricabras, escollit president de l'Aliança Lliure Europea». VilaWeb, 10-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «Dol per la mort de Josep-Maria Terricabras, referent intel·lectual i polític». Ràdio Calella Televisió, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Lillo, Manuel. «Terricabras, el llenguatge i el país com a obsessions». El Temps, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Bonet, Joana. «El filósofo inquieto» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora-Documenta Universitària, 2024, p. 23-30.
- ↑ «Josep Maria Terricabras, greu després d'un accident de trànsit». El Punt Avui, 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-05. [Consulta: 15 novembre 2011].
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya proposa Josep Maria Terricabras com a candidat a les eleccions europees». 324.cat, 30-11-2013. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 30 novembre 2013].
- ↑ Colomer, Marc. «Josep Maria Terricabras, candidat d'ERC a les europees». Ara. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Roger, Maiol «No me preocuparía que Cataluña quedara fuera de la Unión Europea» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2024-04-17. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Costa-Pau, Marta «A Europa creix el respecte pel projecte independentista, tot i que esperen fets». Ara Comarques Gironines, 02-10-2015, p. 8.
- ↑ Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora-Documenta Universitària, 2024, p. 53-54.
- ↑ «Calella dedica l’espai de Can Saleta a Josep Maria Terricabras». Ràdio Marina, 21-10-2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ Guzman, David. «Terrícoles: Josep Maria Terricabras, filòsof». Betevé, 06-04-2018. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Més 324 - Josep-Maria Terricabras ens presenta l'assaig "Pensar diferent" - 3Cat». CCMA, 17-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Terricabras desgrana el significat dels mots de Nietzsche a Ecce Homo». dBalears, 24-02-2008. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «El malestar pertot». El Món, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 17 abril 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Filòsofs catalans del sud contemporanis
- Filòsofs catalans en català
- Estudiants de filosofia i lletres de la UB
- Professors de filosofia
- Professors de la Universitat de Girona
- Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
- Premis Narcís Monturiol
- Independentistes catalans
- Diputats catalans del sud al Parlament Europeu
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (2014-2019)
- Alumnes de la Universitat de Münster
- Membres de Plataforma per la Llengua
- Traductors maresmencs
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Escriptors maresmencs
- Polítics calellencs
- Activistes pel català
- Naixements del 1946
- Filòsofs de l'edat contemporània
- Membres de l'Assemblea Nacional Catalana
- Traductors de l'alemany al català
- Traductors de l'anglès al català
- Defensors dels drets humans