Vés al contingut

Josep Maria Terricabras i Nogueras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Begur (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Espanya

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Girona
Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2544458
Facebook: terricabras X: jmterricabras Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946 - Begur, 16 d'abril de 2024)[1] va ser un filòsof, docent, traductor, intel·lectual[2] i polític català.[3] Va ser eurodiputat del 2014 al 2019 per la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, etapa en què va ser nomenat president del grup de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.[4]

Membre del PEN Català, va ser president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional (2008-2014), des d'on va dirigir la redacció del Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics (2011), que va ser traduït a més de 70 idiomes.[5]

Com a divulgador de la filosofia va participar molts anys a Catalunya Ràdio i en programes televisius, i va escriure llibres com Atreveix-te a pensar, publicat el 1998 i que va superar la desena d'edicions, els quals van servir per a introduir els estudiants preuniversitaris al pensament crític.[6]

Biografia

[modifica]

Fill d'una família de botiguers i el tercer de tres germans,[7] Josep Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB), després es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB i per la Universitat de Münster, i va fer estades d'investigació a la Universitat de Münster, on va romandre sis anys, al Saint John's College de Cambridge i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

El 1978 esdevingué catedràtic de filosofia a l'Institut d'Educació Secundària de Sant Feliu de Guíxols. Poc després es casà amb la professora Montserrat Martínez Targa.

El 1981 publicava la traducció del Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein amb una introducció seva. El 1982 guanyà el Premi Carles Rahola amb la seva obra Assaig d'ètica que Curial publicà amb el títol d'Ètica i llibertat.

El 1987 era nomenat professor titular del Col·legi Universitari de Girona vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1989 organitzà un simposi per commemorar el centenari de Wittgenstein a Girona. Fou un dels promotors de la transformació del col·legi universitari en la Universitat de Girona.[8]

L'any 1995 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Terricabras fou catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, hi va fundar la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani, que va dirigir durant 25 anys fins al 2014. La seva especialitat era la filosofia contemporània i, sobretot, l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein (1889-1951). Fou també l'introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 i va dirigir l'actualització del Diccionario de filosofía de Josep Ferrater Mora (1912-1991).

Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions són dedicades a qüestions de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda, va ser assessor de la Revista de Catalunya, president del comitè de seguiment de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i membre de l'Assemblea Nacional Catalana. El 2 d'octubre de 2011 va tenir un greu accident de trànsit del qual es va recuperar.[9]

Políticament, va tancar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la demarcació de Girona com a independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[10] Així mateix, va ser el candidat de la llista d'ERC a les eleccions al Parlament Europeu de 2014,[11] que va ser la més votada a Catalunya.[12] En ser escollit eurodiputat, va deixar la direcció de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.[13]

Després de quatre anys d'haver-se retirat de la política, acceptà anar a la candidatura d'Esquerra Republicana al Senat en les eleccions de 2023, però no sortí elegit.

Estiuejava a la seva casa de Begur, on va morir el 16 d'abril de 2024.[14] Dos mesos després, el ple de l'Ajuntament de Calella el va nomenar fill Predilecte de la ciutat a títol pòstum, amb motiu de "la seva trajectòria lligada a la divulgació del coneixement".[15]

Obra publicada

[modifica]

Assaig

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Obres col·lectives

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora. Universitat de Girona-Documenta Universitària, 2024,

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Josep Maria Terricabras serà nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Calella, a títol pòstum». Ajuntament de Calella, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  2. ↑ Partal, Vicent. «Terricabras, un home gran entre els més grans». Vilaweb, 16-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-16. [Consulta: 17 abril 2024].
  3. ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras». Ara, 16-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  4. ↑ «Terricabras, escollit president de l'Aliança Lliure Europea». VilaWeb, 10-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 desembre 2019].
  5. ↑ «Dol per la mort de Josep-Maria Terricabras, referent intel·lectual i polític». Ràdio Calella Televisió, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  6. ↑ Lillo, Manuel. «Terricabras, el llenguatge i el país com a obsessions». El Temps, 17-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 17 abril 2024].
  7. ↑ Bonet, Joana. «El filósofo inquieto» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  8. ↑ Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora-Documenta Universitària, 2024, p. 23-30. 
  9. ↑ «Josep Maria Terricabras, greu després d'un accident de trànsit». El Punt Avui, 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-05. [Consulta: 15 novembre 2011].
  10. ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya proposa Josep Maria Terricabras com a candidat a les eleccions europees». 324.cat, 30-11-2013. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 30 novembre 2013].
  11. ↑ Colomer, Marc. «Josep Maria Terricabras, candidat d'ERC a les europees». Ara. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
  12. ↑ Roger, Maiol «No me preocuparía que Cataluña quedara fuera de la Unión Europea» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2024-04-17. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 17 abril 2024].
  13. ↑ Costa-Pau, Marta «A Europa creix el respecte pel projecte independentista, tot i que esperen fets». Ara Comarques Gironines, 02-10-2015, p. 8.
  14. ↑ Serra, Xavier. El filòsof Josep-Maria Terricabras. Girona: Càtedra Ferrater Mora-Documenta Universitària, 2024, p. 53-54. 
  15. ↑ «Calella dedica l’espai de Can Saleta a Josep Maria Terricabras». Ràdio Marina, 21-10-2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  16. ↑ Guzman, David. «Terrícoles: Josep Maria Terricabras, filòsof». Betevé, 06-04-2018. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  17. ↑ «Més 324 - Josep-Maria Terricabras ens presenta l'assaig "Pensar diferent" - 3Cat». CCMA, 17-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  18. ↑ «Terricabras desgrana el significat dels mots de Nietzsche a Ecce Homo». dBalears, 24-02-2008. Arxivat de l'original el 2024-04-17. [Consulta: 17 abril 2024].
  19. ↑ «El malestar pertot». El Món, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 17 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Terricabras_i_Nogueras&oldid=34413475»