Vés al contingut

Joseph Barthélémy François Carrère

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Barthélémy François Carrère
Biografia
Naixement24 agost 1740 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1803 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joseph Barthélémy François Carrère (Perpinyà, 24 d'agost del 1740 - Barcelona, 20 de desembre del 1803) va ser [1] un metge i escriptor rossellonès, probablement [2] el metge perpinyanenc amb més anomenada europea de la seva època.

Biografia

[modifica]

Fill del metge Tomàs Carrera, Josep Bartomeu Francesc Carrère/Carrera descendia d'una família amb un gran nombre de vocacions mèdiques (besavis -un fou el conegut Cyr Amanrich-, avi -Josep Carrera-, oncles...). Es diu [3] que als dotze anys ja començà a estudiar anatomia, coneixement que més endavant pogué aprofundir gràcies als cadàvers de l'hospital militar de Perpinyà on exercia de metge el seu pare. Estudià filosofia a la universitat de Perpinyà i anatomia (1755-1756) a la de Montpeller, on obtingué el títol de Mestre en Arts. Estudià un temps a l'escola de medecina de Perpinyà i, de tornada a Montpeller el novembre del 1758, s'hi doctorà en medecina el 26 de novembre del 1759. Obtingué el títol d'agregat a la Facultat de medecina de Perpinyà el 5 de febrer del 1760, esdevingué viceprofessor (1761) i professor (20.12.1762) d'anatomia i cirurgia, i el 8 d'octubre del 1770 fou nomenat primer director del nounat Gabinet d'Història Natural de la universitat de Perpinyà. El 1772 (o 1771), Lluís XV l'infeudà les aigües minerals de les Escaldes a l'Alta Cerdanya (actual municipi d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes), i poc després (18 d'abril del 1773) el mateix rei el feu Inspector General de les Aigües Minerals de la província del Rosselló i del Comtat de Foix.

Dimití dels seus càrrecs universitaris l'octubre del 1774, i la universitat li manifestà el seu reconeixement el 2 de març següent fent-lo professor emèrit (encara que no tingués els anys de servei necessaris per a la distinció). S'establí a París, i el 26 de juny del 1775 fou nomenat Censor Reial per al camp mèdic. Va ser promogut al primer grau de la Facultat de Medecina de París (30 de març del 1776) i a l'abril del 1776 obtingué el càrrec de metge del Guarda-mobles reial. El maig del 1779 va ser elegit membre de la breu (1778-1793) Societat Reial de Medecina de París, on obtingué la confiança de Felix Vicq d'Azyr, secretari perpetu de la institució, i a qui posà en contacte amb Raymond de Saint-Sauveur, aleshores intendent del Rosselló. La protecció d'aquest darrer fou especialment útil perquè Carrère pogués redactar i completar el 1780 un força exhaustiu estudi[4] de les aigües minerals de França. Va ser metge consultiu del rei Lluís XVI (que regnà de 1774 a 1792).

S'exilià a Espanya el 1789 o el gener del 1790, sembla[5] que a causa de les tensions provocades per la Revolució Francesa, i hi passà uns quants anys (el juny del 1790 signava una carta a Barcelona). En un període indeterminat, possiblement entre 1795 i 1796, visqué clandestinament a Portugal un mínim de sis mesos fins que la policia l'expulsà a Gènova, segons que digué Carrère[5] mateix, abans de traslladar-se a Venècia el 1797; l'estada portuguesa el serví d'inspiració per a publicar el crític Tableau de Lisbonne.... En un moment indeterminat, fou metge principal de Lluís XVIII durant l'exili regi (entre els anys 1795 i 1803, el monarca visqué a Brussel·les, Coblença i Hamm -Westfàlia-); i també sense més precisió cronològica, Carrère va ser metge de cambra del rei Carles IV d'Espanya. Establert a Barcelona, on polemitzà amb l'estament mèdic de la ciutat, el metge rossellonès hi morí el 1803.

A més de ser membre[6] de la Societat Reial de Medicina de París, de l'Acadèmia Imperial dels Curiosos de la Natura (1775) i el 1790 [7] de l'Acadèmia de Medicina Pràctica de Barcelona (antecessora de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya), també ho fou com a corresponent de la Societat Reial de les Ciències de Montpeller (1764) i de l'Acadèmia Reial de Ciències, Inscripcions i Belles Lletres de Tolosa (1772).

Producció literària
Portada del llibre Tableau de Lisbonne en 1796, de 1797

Antic inspector general de les Aigües de la Catalunya Nord, va ser autor[4] d'un extens repertori bibliogràfic i descriptiu sobre les aigües minerals franceses, i també de la Bibliothèque littéraire historique et critique de la médicine ancienne et moderne (1776), un diccionari de biografies mèdiques previst en vuit volums, però del qual només se'n publicaren dos, potser[3] per les crítiques adverses que rebé. Entre les moltes altres obres que publicà de tema mèdic, es pot destacar igualment el Manuel pour le service des malades... (1786), un dels primers tractats sobre el tema de l'atenció als malalts, i que immediatament es traduí a diversos idiomes europeus (castellà, alemany, italià, neederlandès). Finalment, i fora del camp de la bibliografia mèdica, hom li deu el volum del Rosselló [8] del Voyage pittoresque de la France, del 1787, i el Tableau de Lisbonne..., del 1797. En morir, treballava[3] en una extensa obra sobre Espanya, prevista en sis volums i que havia de portar informacions interessants sobre la geografia natural, l'agricultura, la indústria, el comerç, l'estat de la ciència, de la literatura i de les arts... Alguns dels materials aplegats pel metge rossellonès foren posteriorment usats per Alexandre de Laborde en l'Itinéraire descriptif de l'Espagne, publicat el 1808.

Hom li atribueix diverses obres publicades anònimament. Sense més concrecions, una biografia seva[9] li atribueix (però no identifica) dos volums de poesia, dues novel·les, un volum d'obres de teatre, resums històrics del ducat de Valois, del comtat de Senlis i del Delfinat, i una història de les revolucions de la monarquia francesa.

Obres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. S'atribueix -incorrectament- a Carrère l'obra següent, que és una tesi de batxillerat la lectura de la qual presidí: Dissertatio physiologica de sanguinis motu et circulation quam tueri conabitur Bernardus Soulère. Praeside Josepho Carrère. Perpiniani: Simon Le Comte, 1764. 
  2. S'atribueix -incorrectament- a Carrère l'obra següent, que és una tesi de batxillerat la lectura de la qual presidí: Dissertatio physiologica de alimentorum digestionis mechanismo ... : quam Deo duce & auspice Dei-parä, die 10a mensis Septembris anni 1765 ... tueri conabitur Ioannes-Alexander Becheau. Perpigniani: typis Guillelmi-Simon Le Comte, 1765. 
  3. S'atribueix -incorrectament- a Carrère l'obra següent, que és una tesi de batxillerat la lectura de la qual presidí: Dissertatio medica de Retrogrado sanguinis motu, quam in Ludovicei Perpinianensis fano die mensis anno 1772, hora post meridiem pro baccalaureatus gradu consequendo tueri conabitur Franciscus Gaudericus Puyte, e loco Sancti Laurentiidiocesis Perpinianensis, apud Ruscinonenses, Artium liberarium Magister et jam dudum medicinæ alumnuse. Perpiniani: Claudium Le Comte, 1772. 
  4. Algunes fonts atribueixen a Carrère la redacció (principal? única?) d'una memòria sobre el tètanus sol·licitada pel Ministeri de marina a la "Société Royale de Médecine". Tot i això, l'imprès està signat per un col·lectiu de socis (Poissonnier, Geoffroy, Desperrières, Andry, Carrere, Thouret), amb el vist-i-plau del secretari Vicq d'Azyr: Projet d'instruction sur une maladie convulsive fréquente dans les colonies de l'Amérique connue sous le nom de tétanos. París: Imprimerie Royale, 1786. . Es va traduir a l'italià: Bongiovanni, Zanone (trad.). Instruzione Intorno alla malattia convulsiva denominata tetanos. Verona: eredi di Marco Moroni, 1789.  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Referències

[modifica]
  1. Josep Carrera a la GEC: «Joseph Barthélémy François Carrère». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Izarn, Pierre «La Faculté de Médecine de Perpignan au XVIIIe siècle». Histoire des sciences médicales, tome XXVI, nº 1, 1992. p. 55
  3. 3,0 3,1 3,2 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 109-110.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  4. 4,0 4,1 4,2 Boyer, Anne «Un outil bibliographique méconnu: le "Catalogue des eaux minérales du royaume de France---" de Carrere (1785)». Revue de la presse thermale et climatique, 2003, pàg. 175-180. Arxivat de l'original el 2016-03-02 [Consulta: 24 febrer 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 Castanheira, Maria Zulmira «Joseph-Barthélemy-François Carrère's "Tableau de Lisbonne, en 1796" (1797) in English Translation». inTRAlinea, online translation journal, issue 2, 2013. ISSN: 1827-000X.
  6. A.C.. «Carrère (Joseph-Barthélémy-François)». A: Dictionnaire encyclopédique des Sciences Médicales. París: P.Asselin - Victor Masson et fils, 1871, p. 697-698. 
  7. «Acadèmics corresponents estrangers, al web de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 febrer 2016].
  8. 8,0 8,1 Castañer Muñoz, Esteban. «La représentation de la ville de Perpignan et de sa province à l'âge des Lumières "Le Voyage pittoresque de la France. Province de Roussillon" de Joseph-Barthélemy-François Carrère, 1787». A: Le public et la politique des arts au siècle des Lumières. París - Bordeaux: Centre Ledoux, INHA - William Blake & Co., 2011, p. 369-382. ISBN 9782841031900. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Notices biographiques: Carrère». Bulletin de la Société, agricole scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 10, 1856, pàg. 504-507.
  10. Lieburg, Marius Jan van «De verpleegkundige literatuur in Nederland in de 19e eeuw». Tijdschrift voor de geschiedenis der Geneeskunde, Natuurwetenschappen, Wiskunde en Techniek, 3, 3, 1980, pàg. 97-99. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 0928-303X [Consulta: 24 febrer 2016].
  11. Biografia i bibliografia comentada a: Carrère Bibliotheque littéraire... (1776) vol. 2 pàg. 373-383

Bibliografia

[modifica]
  • Lafont, Jean. Les «Carrère» : une famille de médecins roussillonnais au XVIIIème siècle. Mémoire d'histoire. Perpinyà: Université de Perpignan, 1994.