Jostein Gaarder

Jostein Gaarder
	(2017)
Biografia
Naixement	8 agost 1952 (72 anys); Oslo (Noruega)
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat d'Oslo ; Escola de la Catedral d'Oslo
Activitat
Ocupació	professor, escriptor de literatura infantil, guionista, filòsof, novel·lista, poeta
Activitat	1986 -
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1990) El misteri del solitari; (1991) El món de Sofia ;
Família
Mare	Inger Margrethe Gaarder
Germans	Helge Gaarder
Premis
	(2005) Comandant de l'Orde de Sant Olaf; (2002) Premi Honorífic Brage; (1997) Premi literari del Jurat de Nous Lectors; (1996) premi Peer Gynti; (1996) Premi Internacional de Literatura Janusz-Korczak; (1996) Prèmi Arquevesque Xóan de San Clemente de roman estrangièr (oc) , per l'obra El món de Sofia; (1993) Premi de Literatura de l'Associació de Bibliotecaris Escolars de Noruega; (1993) Premi dels llibreters noruecs; Premi de llibre infantil i juvenil de Riksmålforbundet ;

Jostein Gaarder, pronunciat /ˈju:staɪn ˈgɔːrdər/, (Oslo, 8 d'agost de 1952) és escriptor en llengua noruega i filòsof. Va ser professor d'història de les idees i de filosofia i és un dels escriptors més destacats de Noruega, per les seves novel·les, contes i relats. En els seus vint anys de trajectòria com a escriptor, Jostein Gaarder ha desenvolupat un univers imaginatiu on la reflexió sobre el passat s'uneix a les qüestions sobre el futur. En aquest context, el filòsof noruec proposa una Declaració Universal de les Obligacions Humanes, amb especial atenció a la responsabilitat en matèria ecològica.^[1]

Vida

Sa mare és professora i escriptora de llibres per a nens i son pare, director d'un col·legi. Va estudiar història de la religió, filologia escandinava, filosofia i història de les idees a la Universitat d'Oslo. Va arribar a ser professor d'aquesta universitat i ho va ser durant molts anys. L'any 1986 va fer un gran salt com a escriptor en publicar Diagnòstic i altres històries, un recull de contes. A començaments dels anys vuitanta va deixar la universitat i es va traslladar a Bergen, on va exercir de professor de filosofia i literatura en un institut fins als anys noranta. L'any 1990 va rebre el Premi Nacional de Crítica Literària de Noruega i el Premi Literari del Ministeri d'Afers Socials i Científics pel llibre de El misteri del solitari. L'èxit li va arribar amb El món de Sofia (1991), que va ser un llibre molt venut arreu del món. Al cap d'un parell d'anys ja estava traduït a més de cinquanta llengües. En deu anys se'n van vendre més de vint-i-sis milions d'exemplars a tot el món i el 2006 ja se'n comptaven trenta milions. L'Editorial Empúries va publicar-ne la versió catalana el 1995 amb molt bones crítiques. El 1992 va rebre el Premi Europeu de Literatura Juvenil. Llavors va decidir canviar altre cop de vida, però aquesta vegada va abandonar completament l'ensenyament. Tot indica que l'èxit de El Món de Sofia va marcar un abans i un després a la seva vida. El 1997 va ser guardonat a Catalunya amb el Premi de Literatura Protagonista Jove.

Ha estat enormement criticat arran de la publicació d'un article al diari noruec Aftenposten.^[2]^[3] A la columna argumentava que la creació de l'Estat d'Israel al territori de Palestina era un fet injust. A més, condemnava certs aspectes de la política israeliana i criticava la religió jueva tot titllant-la d'arcaica i bel·licosa. Aquestes afirmacions el van portar a ser acusat greument d'antisemitisme, cosa que va afectar agudament la seva reputació.

La Fundació Sofia

L'èxit de la novel·la El Món de Sofia li va aportar recursos econòmics a cabassos i l'any 1997 va decidir de crear una fundació per a gestionar-los. La Fundació Sofia ja fa molts anys que es dedica a donar suport a activitats per la preservació del medi natural. Cada any guardona una d'aquestes iniciatives amb el Premi Sofia.^[4]

Obres

1986 Diagnosen og andre noveller (Diagnostic i altres històries)
1987 Barna fra Sukhavati (Els nens de Sukhavati)
1988 Froskeslottet (El palau de les granotes)
1990 Kabalmysteriet (El misteri del solitari)
1991 Sofies verden. Roman om filosofiens historie (El món de Sofia. Una novel·la sobre la història de la filosofia)
1992 Julemysteriet (El misteri del nadal)
1993 Bibbi Bokkens magiske bibliotek (La biblioteca màgica de Bibbi Bokken)
1993 I et speil, i en gåte (L'enigma i el mirall)
1996 Hallo? Er det noen her? (Que hi ha algú?)
1996 Vita Brevis
1996 Maya (Maya. Novel·la sobre la història de l'univers)
2001 Sirkusdirektørens datter (La filla del director del circ, títol publicat: el traficant de contes)
2003 Appelsinpiken (La noia de les taronges)
2006 Sjakk Matt (Escac i mat)
2006 De gule dvergene (Els nans grocs)
2008 Slottet i Pyreneene (El castell dels Pirineus)
2020 La mida justa (Amsterdam Llibres)

Premis^[5]

1990

Premi del Departament de Cultura del Govern Noruec, per El misteri del solitari (Noruega)
Premi nacional de la crítica literària en categoria de novel·la infantil i juvenil, per El misteri del solitari (Noruega)

1991

Premi de literatura infantil Sonja Hagemann per El món de Sofia (Noruega)

1993

Premi unitari de literatura dels llibreters escolars per El misteri del solitari, El món de Sofia i El misteri de Nadal (Noruega)
LUCHS 84 per El món de Sofia (Alemanya)
“Menzione” al Premi europeu de literatura juvenil per El misteri del solitari (Itàlia)

1994

Premi de literatura juvenil per El món de Sofia (Alemanya)
Guardó honorari Fortuna Bookstore
Premi Wettergren de literatura infantil (Suècia)

1995

Guardó Bancarella per El món de Sofia (Itàlia)
Guardó Flaiano per El món de Sofia (Itàlia)
Premi La Vanguardia (Espanya)

1996

Escollit el Peer Gynt de l'any pel Parlament Noruec (Noruega)
Premi Buxtehuder Bulle per L'enigma i el mirall (Alemanya)
Premi Arzobispo Juan de San Clemente per El món de Sofia (Espanya)
Premi internacional de literatura juvenil (Polònia)
Premi dels llibreters per El món de Sofia (Canadà)

1997

Festival poètic internacional de Bergen (Noruega)
Premi Jugendbuchpreis per L'enigma i el mirall (Àustria)
Premi internacional Fregene per El misteri del Nadal (Itàlia)
Premi de literatura protagonista jove per El misteri del solitari (Catalunya)

2002

Premi honorari The Brage

2003

Premi de la llengua noruega per La noia de les taronges (Noruega)

2004

Premi Willy Brandt

2005

Reconeixement de l'orde reial noruec Saint Olav
Honorary Degree al Trinity College (Irlanda)

Referències

↑ «Jostein Gaarder» ( PDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
↑ «El poble escollit per Déu». Aftenposten, 05-08-2006 [Consulta: 8 juliol 2006].
↑ Gaarder, Jostein. ""El poble escollit per Déu Arxivat 2013-05-31 a Wayback Machine.." 08-25-2006
↑ Pàgina oficial de la Fundació Sofia (anglès)
↑ «Més informació sobre els premis a www.aschehougagency.no». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 20 gener 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jostein Gaarder

Vida de Jostein Gaarder Arxivat 2017-01-10 a Wayback Machine. (anglès)
Jostein Gaarder a Aschehoug Arxivat 2012-03-07 a Wayback Machine. (anglès)
Llista de tots els seus llibres i publicacions Arxivat 2010-03-01 a Wayback Machine. (anglès)
Jostein Gaarder a Goodreads (anglès)

[1] «Jostein Gaarder» ( PDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].

[2] «El poble escollit per Déu». Aftenposten, 05-08-2006 [Consulta: 8 juliol 2006].

[3] Gaarder, Jostein. ""El poble escollit per Déu Arxivat 2013-05-31 a Wayback Machine.." 08-25-2006

[4] Pàgina oficial de la Fundació Sofia (anglès)

[5] «Més informació sobre els premis a www.aschehougagency.no». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 20 gener 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1) Europeana (1)