Juan Antonio Gamazo Abarca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Juan Antonio Gamazo y Abarca  1883 Madrid | ||
| Mort | 10 juliol 1968 (84/85 anys) Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |||
Representa: Renovación Española 16 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Valladolid | |||
.svg){kind=small} Governador del Banc d'Espanya | |||
| febrer 1930 – agost 1930 ← José Manuel Figueras Arizcun – Federico Carlos Bas Vassallo → | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1910 – 12 juny 1923 Circumscripció electoral: Medina del Campo | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 21 gener 1909 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Comarca de Valdeorras | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Germán Gamazo y Calvo | ||
| Parents | César de la Mora, germà uterí | ||
Juan Antonio Gamazo Abarca (Madrid, 1883- Madrid, 10 de juliol de 1968) va ser un polític i empresari espanyol.
Biografia
[modifica]Nascut a Madrid en 1883,[1] era fill de Germán Gamazo y Calvo.[2] Es va casar amb Marta Arnús Gallón, neboda del marquès de Comillas i membre d'una família benestant barcelonina.[3] En 1909 va substituir com a diputat pel districte orensà de Valdeorras a José Quiroga Velarde a més de convertir-se en el primer comte de Gamazo.[1] Va ser escollit diputat pel districte electoral de Medina del Campo, feu familiar que ja havia ocupat el seu pare anteriorment,[4] en les eleccions de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.[5]
Destacat home de negocis vinculat a la Societat Anònima Arnús-Garí amb participació del seu sogre. Gamazo era el soci madrileny amb influència política per resoldre problemes amb el govern espanyol.[6] També va formar part, entre altres, a la Compañía General de Tabacos de Filipinas i al Banco Hispano Colonial,[7] va exercir de governador del Banc d'Espanya entre febrer i agost de 1930.[8] Monàrquic alfonsí goicoecheísta[9] de Renovación Española, seria escollit durant la Segona República diputat de les Corts a les eleccions de 1936.[10] Va ser membre del Consell Privat del Comte de Barcelona.[11] Va morir el 10 de juliol de 1968 a la seva ciutat natal.[1][12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gamazo Abarca, Juan Antonio. 45. Elecciones 21.4.1907». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ Carasa Soto, 2001, p. 174.
- ↑ Hidalgo Marín, 1995, p. 110.
- ↑ Carasa Soto 2001, p. 174 ; Cano García 2011, pp. 244-245.
- ↑ José Varela Ortega (Ed.). El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Madrid: Marcial Pons Historia y Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2001, p. 714. ISBN 84-259-1152-4.
- ↑ Cabana, Francesc «La CHADE i altres aventures de Cambó, Ventosa i Garí». Institut Cambó, 2015, pàg. 19.
- ↑ Tuñón de Lara, 2000, p. 268.
- ↑ Gracia Andía, 2000, p. 254.
- ↑ Gil Pecharromán, 1984, p. 123, 127.
- ↑ «Gamazo Abarca, Juan Antonio. 45. Elecciones 16.2.1936». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ Bardavío, 1968, p. 12.
- ↑ «Defunciones». Hidalguía [Madrid], 90, 1968.
Bibliografia
[modifica]- Bardavío, Joaquín «El Consejo Privado del Conde de Barcelona». Triunfo, XXII, 299, 24-02-1968, pàg. 10-13.
- Cano García, Juan Antonio «La transmisión familiar del poder político en Valladolid durante la época contemporánea». Familias, poderes, instituciones y conflictos. Universidad de Murcia [Murcia], 2011, pàg. 235-.
- Carasa Soto, Pedro «Castilla y León». El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons Historia y Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [[[Madrid]]], 2001, pàg. 175-236.
- Gil Pecharromán, Julio «El alfonsismo radical en las elecciones de febrero de 1936». Revista de estudios políticos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [Madrid], 42, 1984, pàg. 101-136. ISSN: 0048-7694.
- Gracia Andía, Ana Belén «Hechos y protagonistas, 1868-1999». Del real al euro: una historia de la peseta. La Caixa [Barcelona], 2000, pàg. 239-259.
- Hidalgo Marín, Inés Sofía «La familia Gamazo: elite castellana en la restauración (1874-1923)». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea. Universidad de Valladolid [Valladolid], 15, 1995, pàg. 107-118. ISSN: 0210-9425.
- Tuñón de Lara, Manuel. La España del siglo XX. 1. Tres Cantos: Ediciones AKAL, 2000. ISBN 84-460-1491-2.
