Juan José Herranz y Gonzalo
,_B._y_N_(cropped)_Conde_de_Reparaz.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 agost 1839 Múrcia (Espanya) |
| Mort | 1r març 1912 (72 anys) Madrid |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |
| Circumscripció | Valdeorras |
| 3 de setembre de 1896 – 26 de febrer de 1898 | |
| Circumscripció | Madrid |
| 22 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901 | |
| Circumscripció | El Puente del Arzobispo |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, llibretista, periodista, theatrical censor (en)  |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1902–1912) |
| Nom de ploma | Ernesto Labori |
| |
Juan José Herranz y Gonzalo (Múrcia, 29 d'agost de 1839[1] – Madrid, 1 de març de 1912),[2] comte de Reparaz, va ser un periodista, dramaturg,[1] censor teatral i polític espanyol.[2]
En la seva joventut va treballar com a periodista, prenent part en la redacció de les publicacions periòdiques El Eco del País, La Libertad, El Estandarte, Las Noticias (1864-1866), El Arte (1866), La Ley (1867-1868), El Noticiero de España (1868), El Diario del Pueblo (1878),[1] La Gorda, El Cronista,[3] Al començament del segle xx formava part de la redacció de Gente Vieja, i havia col·laborat prèviament en La Familia (1875), Los Niños (1877), La Ilustración Española y Americana, El Día i Pluma y Lápiz (1902).[1] Va conrear igualment el gènere dramàtic[4][1] i des de 1902 va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua.[1] També es dedicà a la política; membre del Partit Conservador,[3] va obtenir un escó al Congrés dels Diputats a les 1884, 1896 i 1899, als districtes de Valdeorras, Madrid i Puente del Arzobispo,[2] a més d'arribar a exercir el càrrec de governador civil de Zamora,[3] entre el 15 de desembre de 1880[5] i el 14 de febrer de 1881, quan fou substituït per José Moreno Albareda.[6][a 1]Va morir a Madrid l'1 de març de 1912.[2]
Notes
[modifica]- ↑ Encara que el reial decret del Butlletí Oficial de Zamora en el qual s'acceptava la seva «dimissió» va ser publicat el 14 de febrer de 1881, segons Cesáreo Fernández Duro hauria cessat ja el 5 de gener de 1881.[7] El seu antecessor en el càrrec havia estat Carlos Frontaura.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ossorio y Bernard, Manuel. «Herránz (Juan José)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 199-200.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Moya del Baño, Francisca «El árbol. Fiesta Murciana». Estudios Románicos. Universidad de Murcia, 16-17, 1, 2008, pàg. 774-777. Arxivat de l'original el 2016-04-05. ISSN: 1989-614X [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Anónimo «El conde de Reparaz». Las Provincias [València], 04-03-1912, pàg. 1.
- ↑ Palmerín de la Oliva «Palabras y plumas». Revista Contemporánea, VI, LXXVI, 30-12-1889, pàg. 644-652. ISSN: 0213-8654.
- ↑ Alfonso; Antonio Cánovas del Castillo «Real decreto». Boletín Oficial de Zamora, año de 1880-81, 72, 15-12-1880, pàg. 1.
- ↑ Alfonso; Práxedes Mateo Sagasta «Reales decretos». Boletín Oficial de Zamora, año de 1880-81, 97, 14-02-1881, pàg. 1.
- ↑ 7,0 7,1 Fernández Duro, Cesáreo. Memorias históricas de la ciudad de Zamora: su provincia y obispado. Editorial Maxtor, 2003, p. 632. ISBN 84-9761-081-4.
Enllaços externs
[modifica]- Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.