Vés al contingut

Justiniano Latorre Rubio

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJustiniano Latorre Rubio
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Utiel (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Alginet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHermelando Bosch Peris Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIsmael Latorre Mendoza Modifica el valor a Wikidata
Estrena del Pasdoble Juliet, Alginet (Ribera Alta-País Valencià, 1947). D'esquerra a dreta Justiniano Latorre tocant el clarinet, Pasqual Pérez Choví dirigint i Juliet el pilotari

Justiniano Latorre Rubio (Utiel, 5 de setembre de 1892; Alginet, 2 de maig de 1958) fou un músic valencià que feia de sastre.[1] Tenia vuit persones al seu càrrec en la seua sastreria, famosa en tota la comarca.[2]

Virtuós del clarinet,[3] va començar amb el flautí a la banda d'Utiel amb vuit anys.[4] El 1904 es trasllada, amb la seua família, a Alginet.[4] El 1931 va ser regidor republicà del primer ajuntament republicà d'Alginet, elegit en les eleccions municipals pel PURA (Partit d'Unió Republicana Autonomista).[5] Publicà un discurs amb motiu de la secularització del cementeri d'Alginet.[6] Professor de guitarra i solfeig. Tingué, entre altres alumnes, el compositor Hermelando Bosch Peris.[7] Director de la Banda de Picanya en temps de guerra civil. Director i cofundador de la Rondalla Albéniz el 1942, així com fundador de l'orquestrina Netalgi. Director de la banda d'Alginet a la mort de Pérez Choví fins a la seva pròpia mort el 1958.[8][9]

Compositor de música popular, pasdobles, masurques i tangos. També compositor de motets. Autor d'arranjaments per a música de banda i música d'església. El mestre Latorre dedicà un pasdoble a Juliet (Julio Palau Lozano).[10][11] L'any 2000 es publicà el pasdoble Juliet interpretat per la banda d'Alginet.[12] El virtuosisme al clarinet quedà reflectit l'any 1926 quan Justiniano Latorre Rubio interpretà el solo del pasdoble Pepita Greus de Pasqual Pérez Choví a la plaça de bous de la ciutat de València,[13] guanyant el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València per la gran interpretació de tots els instrumentistes i del director, compositor del pasdoble.[14] L'any 2011 el pasdoble Juliet ha estat l'obra obligada al certamen de bandes d'Alginet.[15] El seu fill fou el fotògraf Ismael Latorre Mendoza.[16]

Obra (selecció)

[modifica]
Pasdobles
Masurques
Tangos

Referències

[modifica]
  1. ↑ Aragó, Lucila Ecos del pasado, voces del presente. 2005, p.134
  2. ↑ Lairón, Aureliano Levante-EMV 17-10-2010, p.40
  3. ↑ Lozano, Josep Ventall d'imatges. 2004, Extensió dels ulls, p.4
  4. ↑ 4,0 4,1 Ciscar, 2007, p. 159.
  5. ↑ Comes i Hernández, Salvador Alginet, arròs i població abril de 2003, p.188
  6. ↑ Latorre, Justiniano Alerta!! semanario local nº 17 24-12-1931
  7. ↑ Bosch Peris, Hermelando El cuento del posadero(libreto del CD) 2007
  8. ↑ Ciscar, José i altres Justiniano Latorre, músic i sastre en Alginet. Anecdotari i personatges. 2007, p.159 D.L.: V-2464-2007. En l'article hi ha publicada una fotografia d'Ismael Latorre de 1956 que mostra a Justiniano Latorre com a director de banda al Teatre Moderno
  9. ↑ Latorre, Ismael Ventall d'imatges(fotografia de l'any 1956 de Justiniano Latorre Rubio dirigint la banda artística musical d'Alginet tocant al Teatre Moderno) 2004, p.14
  10. ↑ López-Egea, Miguel Ángel Pelota valenciana 1976, p.140
  11. ↑ Fornés Duart, Alberto i altres Alginet, costums i altres relats 2003, pp. 153, 154
  12. ↑ Banda de la Societat Artística Musical d'Alginet La nostra gent(CD) 2000
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Ciscar, 2007, p. 160.
  14. ↑ 14,0 14,1 Fornés Duart, Alberto i altres Alginet, costums i altres relats(fotografia de la banda musical d'Alginet de 1926) 2003, p.174
  15. ↑ «Federació de Societats Musicals del País Valencià». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 novembre 2011].
  16. ↑ Ciscar, José i Fornés, Alberto Alginet. Anecdotari i personatges 2007, p.159

Bibliografia

[modifica]
  • Diversos autors Aljannat 3, revista d'estudis locals: Monogràfic Ismael Latorre Mendoza, desembre del 2008, edició Ajuntament d'Alginet.
  • Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a, 2008. 
  • Torres, Vicenç Salvador. Biografia de Justiniano Latorre Rubio (p. 65 a 87) Aljannat V, Revista d'estudis locals. Monogràfic: Música a Alginet, any 2014. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X
  • Ciscar Bosch, José. «Justiniano Latorre». A: Anecdotari i personatges. Alginet: Societat Cultural Alèdua, 2007, p. 159-160. ISBN V-2464-2007. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justiniano Latorre Rubio
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Justiniano Latorre Rubio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Justiniano_Latorre_Rubio&oldid=34565084»