Vés al contingut

Karl Lehmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Lehmann
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata
Sigmaringen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Magúncia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Magúncia Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
24 maig 2001 –
Bisbe de Magúncia
1983 – 2016
← Hermann VolkPeter Kohlgraf →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Camp de treballTeologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Magúncia
Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBisbe de Magúncia
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Magúncia
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració2 d'octubre de 1983
per Hermann Cardenal Volk
Proclamació cardenalícia21 de febrer de 2001
per Joan Pau II
Cardenal prevere de San Leone I
Participà en
març 2013Conclave de 2013
abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGerhard Ludwig Müller Modifica el valor a Wikidata
Premis

State in fide

Karl Lehmann (Sigmaringen, Alemanya, 16 de maig de 1936 - Magúncia, 11 de març de 2018), fou un cardenal alemany, bisbe de Magúncia.

Biografia

[modifica]

Va ser ordenat sacerdot per l'arxidiòcesi de Friburg el 10 d'octubre de 1963 i té doctorats a Filosofia i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

Va ser assistent de Karl Rahner a la Universitat de Münster. Després d'obtenir la seva "habilitació", va ensenyar teologia dogmàtica a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia. Va ser membre del Comitè Central de Catòlics Alemanys i el Cercle Ecumènic de Jaeger-Stählin. Més tard va ensenyar a la Universitat Albert Ludwig de Freiburg im Breisgau, i va ser membre de la Comissió Teològica Internacional. També va editar la publicació oficial dels documents del Sínode Conjunt de les diòcesis a la República Federal d'Alemanya (Sínode de Würzburg, 1971-1975).

El 21 de juny de 1983 va ser nomenat bisbe de Magúncia i va rebre l'ordenació episcopal el 12 d'octubre.

Va ser president de la Conferència Episcopal Alemanya durant 20 anys, fins al gener de 2008 (triat el 1987 i reescollit el 1993, el 1999 i el 2005).

El 1991 va ser secretari especial de la Primera Assemblea Especial per a Europa del Sínode dels Bisbes.

Creat i proclamat cardenal per Joan Pau II al consistori del 21 de febrer de 2001, amb el títol de San Leone I.

El cardenal Lehmann ha estat membre de:

Honors i distincions

[modifica]

Lehmann ha rebut nombrosos honors des de 1983. Des d'aquest any és professor honorari de la Facultat de Teologia Catòlica de la Universitat Albert Ludwigs de Friburg i el 1984 de la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia. El 1987 va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències i Literatura de Magúncia. A l'any següent va rebre la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya. El 1991 va rebre el doctorat "honoris causa" per la Universitat d'Innsbruck (Facultat de Teologia Catòlica) i per la Universitat Catòlica d'Amèrica, a Washington DC (Facultat de Dret). El 1991 es va convertir en membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts amb seu a Salzburg. El 1993 va rebre el títol "honoris causa" de la Universitat Catòlica "Sant Patrick College" a Maynooth, Irlanda. El 1994, guanya el Premi Karl Barth de l'Església Evangèlica Unida de Berlín. El 1995 el premi a la protecció del medi ambient "Golden Flower Rheydt" de la ciutat de Mönchengladbach. El 1996 el Premi cardenal Döpfner de l'Acadèmia Catòlica de Baviera, Mònaco. El 1997, el doctorat "honoris causa" de l'Acadèmia de Teologia Catòlica de Varsòvia (Facultat d'Història i Ciències Socials). El 1999, membre del Senat de l'Institut Max Planck. En 2000, el títol "honoris causa" de la Universitat de Graz (Facultat de Teologia Catòlica). En 2006 va rebre el Premi Abraham Geiger hebreu.

Obres

[modifica]

Són abundants les publicacions i les seves contribucions. Es pot consultar la bibliografia a:

  • Karl Lehmann, Bibliografia 1962-1983, Friburg de Brisgòvia, 1983.
  • K. Lehmann, Testimoniare la federació - formaré la società, Friburg de Brisgòvia, 1993, pp. 734–760.

Ha editat nombroses obres, entre les quals figuren:

  • Internationale kath. Zeitschrift Communio (1972 ss.)
  • H. Schlier (Friburg de Brisgòvia, 1980-1982)
  • Dialog der Kirchen (Friburg de Brisgòvia - Göttingen, 1982 ss.)
  • Erik Peterson (Würzburg, 1994 ss.)
  • Karl Rahner, Sämtliche Werke (Friburg de Brisgòvia, 1995 ss.)

Alguns llibres parcialment accessibles són:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Catholic-Hierarchy. Karl Cardinal Lehmann (anglès)
  • Holy See Press Office. Cardinal Karl Lehmann] (anglès)

Enllaços externs

[modifica]