Karl Robatsch

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Karl Robatsch
	(1961)
Biografia
Naixement	14 octubre 1929 ; Klagenfurt (Àustria)
Mort	19 setembre 2000 (70 anys); Klagenfurt (Àustria)
Causa de mort	càncer d'esòfag
Nacionalitat	Àustria
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs i botànic
Nacionalitat esportiva	Àustria
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1957); Gran Mestre Internacional (1961)
Punts Elo (màx.)	2.460 (1972)<
Participà en
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
1978	Olimpíada d'escacs de 1978
1976	Olimpíada d'escacs de 1976
1974	Olimpíada d'escacs de 1974
1972	Olimpíada d'escacs de 1972
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1960	Olimpíada d'escacs de 1960
1956	Olimpíada d'escacs de 1956
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
Obra
Abrev. botànica	Robatsch
Altres
Títol	Gran Mestre (1961); Campió d'Àustria (1960)

Karl Robatsch (Klagenfurt, 14 d'octubre de 1929 - 19 de setembre de 2000), fou un destacat jugador d'escacs austríac, i notable botànic. Com a escaquista, va tenir el títol de Gran Mestre des de 1961.^[1]

Biografia i resultats destacats en competició

Es va mudar a Graz als 17 anys per estudiar-hi, i allà sovint freqüentava el "cafè de la muntanya", un lloc de trobada per a jugadors d'escacs. Com que ja tenia talent als escacs, es va apuntar al club local "SK Gemeinde" (club d'escacs Municipal) i va millorar ràpidament els seus coneixements en el joc.

Resultats en torneigs

Mentre Robatsch va jugar competitivament durant més de cinc dècades. Els punts culminants de la seva carrera van ser els torneigs internacionals, principalment a finals de 1950 i començaments de 1960. Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1957, i el de GM el 1961. En torneigs, va guanyar a Madrid el 1961, (amb Borislav Milic) i va aconseguir el segon lloc en solitari o compartit a Kapfenberg 1955, Varna 1957, Utrecht 1961, i Beverwijk 1962. A Halle (Saxònia-Anhalt) el 1963, un torneig zonal de classificació per al campionat del món, va acabar amb un meritori empat al tercer lloc (rere Lajos Portisch i Bent Larsen, empatat amb Borislav Ivkov).

Més tard, va compartir la segona posició a Venècia 1969, i el tercer lloc a Olot 1972, Costa Brava 1973, i Viena 1979. Va continuar jugant a un bon nivell fins a la dècada de 1990.

Participació en competicions per equips

Va representar el seu país en onze Olimpíades d'escacs i en un Campionat d'Europa d'escacs per equips. Fins a la seva última Olimpíada el 1994, va jugar sempre al primer tauler i va resoldre de manera impressionant alguns enfrontaments. A l'Olimpíada de Leipzig de 1960, va sorprendre el món dels escacs en puntuar un 84,4% i obtenir la medalla d'or, mentre encara era només MI. Aquest fou també l'any en què es va convertir en campió austríac d'escacs.^[2]

Estil i contribucions a la teoria d'obertures

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Defensa Robatsch, o Moderna

En termes de les seves habilitats de joc, va mostrar un estil altament combinatori en la seva joventut i va adoptar un enfocament més posicional en el futur. El seu joc d'obertura va estar esquitxat sovint de moviments experimentals, la qual cosa va provocar algunes animades partides històriques. El sistema d'obertura que comença amb els moviments 1.e4 g6 2.d4 Ag7, vist per primera vegada al segle xvi, es va convertir en la base del seu joc, i Robatsch el va usar una vegada i una altra quan tenia les peces negres. Amb moviments de preparació com ara Cc6 o d6, les negres retarden el desenvolupament del cavall de rei per afavorir el cop al centre amb e5. El sistema està relacionat amb línies de la defensa Pirc, la defensa índia de rei o la defensa Benoni. Robatsch va reviure, desenvolupar i popularitzar el sistema, que seria conegut com a la "defensa Robatsch» a la dècada dels 60, 70, i fins i tot en la dècada de 1980. Tot i que alguns llibres d'obertura encara fan referència a aquests termes, una denominació més comuna és la de defensa moderna. També va ser conegut per la seva versió excèntrica de la defensa escandinava.

Karl Robatsch va morir el 2000, després d'una llarga lluita amb un càncer de gola i d'estómac.

Partides notables

Carrera paral·lela com a botànic

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Robatsch^[3]

A més dels escacs, Robatsch també va practicar la botànica, i la investigació principalment d'orquídies. Pels seus treballs de recerca va rebre el títol de "Professor".

Robatsch va veure obstaculitzat el seu desenvolupament com a jugador d'escacs, en compartir el seu amor pels escacs amb una carrera paral·lela a la botànica. Com notable orquidòleg, se li va concedir el títol de "Professor" pel seu treball de recerca excel·lent en la classificació de les diferents espècies i subespècies d'orquídies.

En el seu estudi de les orquídies, Robatsch va resoldre el difícil gènere taxonòmic de Epipactis, i descriu 21 tàxons nous per a la ciència. Aproximadament la meitat d'ells, però, van ser ja més tard classificats com a subespècies o varietats d'altres espècies. La llista següent és un recull d'aquests nous tàxons, i reclassificacions posteriors (amb els països d'origen de les plantes):

Epipactis aspromontana Bartolo, Pulv. & Robatsch 1996 → E. leptochila subsp. aspromontana. Itàlia
Epipactis bithynica Robatsch 1991 → E. helleborine subsp. bithynica. Turquia
Epipactis bugacensis Robatsch 1990. Hongria
Epipactis cretica Kalop. & Robatsch 1980. Creta
Epipactis danubialis Robatsch & Rydlo 1989 → E. atrorubens subsp. danubialis. Romania
Epipactis fibri Scappat. & Robatsch 1995 → E. albensis var. fibri. França
Epipactis guegelii Robatsch 1997. Romania
Epipactis halacsyi Robatsch 1990. Grècia
Epipactis leutei Robatsch 1989 → E. helleborine subsp. leutei. Àustria
Epipactis mecsekensis A.Molnár & Robatsch 1997 → E. nordeniorum subsp. mecsekensis. Hongria
Epipactis nauosaensis Robatsch 1989 → E. leptochila subsp. nauosaensis. Grècia
Epipactis nordeniorum Robatsch 1991. àustria
Epipactis olympica Robatsch 1990. Grèecia
Epipactis provincialis Aubenas & Robatsch 1996. França
Epipactis renzii Robatsch 1988 → E. helleborine var. renzii. Dinamarca
Epipactis rhodanensis Gévaudan & Robatsch 1994 → E. bugacensis subsp. rhodanensis. França
Epipactis schubertiorum Bartolo, Pulv. & Robatsch 1997 → E. helleborine subsp. schubertiorum. Itàlia
Epipactis subclausa Robatsch 1988 → E. atrorubens subsp. subclausa. Grècia
Epipactis tallosii A.Molnár & Robatsch 1997. Hongria
Epipactis voethii Robatsch 1993. Àustria
Sauroglossum odoratum Robatsch 1994. Brasil

Bibliografia

Sunnucks, Anne. The Encyclopaedia of Chess. Hale, 1970. ISBN 0-7091-1030-8.
Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 356. ISBN 0-7864-2353-6. (supports birthplace as Klagenfurt)

Referències

↑ «Nota biogràfica de Karl Robatsch» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 1r desembre 2012].
↑ «Llista de guanyadors del Campionat d'Àustria d'escacs, 1950-2008» (en alemany). chess.at. Arxivat de l'original el 2009-07-31.
↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

[CGbio-1] «Nota biogràfica de Karl Robatsch» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 1r desembre 2012].

[2] «Llista de guanyadors del Campionat d'Àustria d'escacs, 1950-2008» (en alemany). chess.at. Arxivat de l'original el 2009-07-31.

[3] Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

[1]

[2]

[3]