Katsura Tarō
- En aquest nom japonès, el cognom és Katsura.
Katsura Tarō (桂 太郎; Hagi, 4 de gener de 1848—Tòquio, 10 d'octubre de 1913) va ser un militar i polític japonès, primer ministre del Japó diverses vegades.
Biografia
[modifica]Era fill d'un samurai del clan Hagi,[1] al domini de Chōshū.[2]
Serví a la Guerra Boshin (1868-1869)[1] pel bàndol imperial contra el clan Tokugawa per restaurar el poder de l'emperador.[3] El 1870 anà a Alemanya a estudiar durant cinc anys. El 1875, poc després de la seva tornada, fou enviat de nou, en qualitat d'agregat militar d'una delegació, a Alemanya, on es va dedicar a l'estudi de l'administració, estratègia i tàctiques militars alemanyes.[3][2]
Quan va tornar al Japó, el 1878 fou nomenat viceministre de Guerra[1] i el 1885 general de divisió de l'exèrcit. Com a oficial, serví durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895) com a cap de la Tercera Divisió, sota les ordres del seu mentor, el també militar i polític Yamagata Aritomo.[4] En aquesta guerra el Japó va rebre l'illa de Taiwan, de la qual fou el segon Governador General i com a cap de les forces de defensa de la ciutat de Tòquio.[2][1]
El 1898 torna al Japó[2] i s'incorpora al tercer govern d'Itō Hirobumi (1898), del qual va ser ministre de Guerra. Aquest càrrec el va conservar durant els successius governs d'Okuma Shigenobu, Yamagata Aritomo i en el quart govern d'Itō, és a dir, des de 1898 a 1901.[1][4] De nou com a protegit de Yamagata, que era també militar i conseller especial de l'emperador, el qual es trobava cansat d'exercir el màxim càrrec del govern, va esdevenir primer ministre durant tres mandats successius (1901-1906) i després,[3] i fins a 1912, s'alternà en el poder amb Saionji Kinmochi.[1][2]
Durant els seus mandats va prendre iniciatives militars que van portar al Japó a convertir-se en una potència mundial. Va ser l'artífex de la signatura de l'aliança amb la Gran Bretanya (1902), la Guerra Russojaponesa (1904-1905) o l'annexió de Corea (1910).[1] Malgrat la victòria contra Rússia, el fet de no obtenir indemnitzacions de guerra va provocar protestes entre la població i hagué de dimitir el 1906.[2] D'altra banda, la política amb Corea, que fins aleshores havia estat un protectorat, li va valer l'enemistat amb Itō Hirobumi, el qual preferia mantenir un tracte moderat, a diferència de Katsura, que preferia l'acció directa.[3]
Va tenir una actitud autoritària durant el procés de l'incident d'Alta Traïció (1910), quan van ser arrestats nombrosos socialistes i dotze persones van ser executades. De forma immediata va fundar una força policial especial superior, coneguda com la «polícia dura», que ben aviat va començar a dur a terme arrests.[2]
El 1911 es trobava a Europa, on va rebre notícies de la malaltia de l'emperador. Va tornar ràpidament al Japó i a la mort de Meiji va entrar al servei de l'emperador Taishō.[3] Katsura va ser nomenat guardià del Segell Privat i Gran Camarlenc, a més de ser elevat al rang de príncep. Entrà, així mateix, al consell d'homes de més edat (genrō).[1]
L'any 1912 tornà a ser primer ministre, però va renunciar al càrrec,[1] perquè va resultar que era una figura impopular i representant d'una oligarquia autoritària entre la població i els partits polítics. El 1913 unes fortes protestes que van envoltar l'edifici de la Dieta el van obligar a dimitir, sent aquesta la primera vegada en la història del Japó que un govern queia per les protestes populars.[2]
Va morir el 1913 a causa d'un càncer.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Katsura, Taro» (en anglès). Portraits of Modern Japanese Historical Figures. Biblioteca Nacional de la Dieta, 2013. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Henshall, Kenneth. Historical Dictionary of Japan to 1945 (en anglès). Lanham, Toronto i Plymouth: The Scarecrow Press, 2014, p. 200-201.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Kōshaku Katsura Tarō» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kowner, Rotem. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War (en anglès). Lanham, Boulder, Nova York i Londres: Rowman & Littlefield, 2017, p. 246-247.
| Meiji |  | |
|---|---|---|
| Taishō | ||
| Shōwa | Wakatsuki Reijirō · Tanaka Giichi · Hamaguchi Osachi · Wakatsuki Reijirō · Inukai Tsuyoshi · Takahashi Korekiyo · Saitō Makoto · Okada Keisuke · Hirota Kōki · Senjūrō Hayashi · Fumimaro Konoe · Kiichirō Hiranuma · Nobuyuki Abe · Mitsumasa Yonai · Fumimaro Konoe · Hideki Tōjō · Kuniaki Koiso · Kantarō Suzuki · Naruhiko Higashikuni · Kijūrō Shidehara · Shigeru Yoshida · Tetsu Katayama · Hitoshi Ashida · Shigeru Yoshida · Ichirō Hatoyama · Tanzan Ishibashi · Nobusuke Kishi · Hayato Ikeda · Eisaku Satō · Kakuei Tanaka · Takeo Miki · Takeo Fukuda · Masayoshi Ōhira · Masayoshi Itō · Zenkō Suzuki · Yasuhiro Nakasone · Noboru Takeshita | |
| Heisei | ||
| Reiwa | ||
