Sanjō Sanetomi
- En aquest nom japonès, el cognom és Sanjō.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1837 ![]() Kyoto (Japó) ![]() |
Mort | 28 febrer 1891 ![]() Azabu-ku (Japó) ![]() |
Causa de mort | grip ![]() |
Sepultura | Gokoku-ji ![]() |
![]() | |
25 octubre 1889 – 24 desembre 1889 ← Kuroda Kiyotaka – Yamagata Aritomo → | |
Udaijin | |
![]() | |
Naidaijin | |
Konoe Daisho | |
Kokuji goyōgakari (en) ![]() | |
Gijō (en) ![]() | |
Membre de la Cambra dels Pars | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
Partit | cap valor ![]() |
Participà en | |
1863 | Shichikyō Ochi (en) ![]() ![]() |
Altres | |
Títol | Duc ![]() |
Família | Sanjō family (en) ![]() ![]() |
Fills | Sanjō Chieko, Kinyoshi Sanjо̄, Kinteru Sanjō ![]() |
Pare | Sanjō Sanetsumu ![]() |
Germans | Sanjō Kinmutsu Kawabata Sanefumi ![]() |
Parents | Yamauchi Toyokazu, avi Takatsukasa Sukehiro, sogre Mōri Motoakira, gendre Ōtani Kōen, gendre Atsumaro Takakura, gendre ![]() |
Premis | |
|
El Príncep Sanjō Sanetomi (三条実美, Kyoto, 13 de març de 1837 - 28 de febrer de 1891) va ser un kuge (noble de la Cort Imperial de Kyoto) i estadista japonès durant la Restauració Meiji. Va ocupar càrrecs d'alt rang en el govern Meiji.
Era fill del Naidaijin Sanjō Sanetsumu. Va tenir importants llocs en la Cort i va esdevenir la figura central del moviment xenofòbic i antishogunal sonnō jōi ("Reverenciar l'Emperador, expulsar el bàrbar").
Amb el cop d'estat del 30 de setembre de 1863, les faccions moderades d'Aizu i Satsuma van prendre el poder a la Cort i Sanetomi va fugir a Chōshū. Va tornar a Kyoto després de la renúncia del Shogun Tokugawa Yoshinobu i del desmantellament del Shogunat Tokugawa a 1867.
Les primeres estructures administratives (Sanshoku) del govern Meiji van ser establertes el 3 de gener de 1868: foren el Sosai (President), Gijō (Administració) i San'yo (Oficina de Consellers). Aquestes estructures van ser eliminades l'11 de juny del mateix any, amb l'establiment del Daijō-kan (Gran Consell d'Estat). En el nou govern Meiji, Sanetomi va ser cap del Gijō, Udaijin (Ministre de la Dreta, 11 juny 1868 - 15 d'agost de 1871), i Daijō Daijin (Canceller del Regne, 15 d'agost de 1871 - 22 de desembre de 1885).
Va ser condecorat amb el Gran Cordó de la Suprema Orde del Crisantem el 1882. El 7 de juliol de 1884, va ser enaltit al títol de kōshaku (príncep) sota el sistema de noblesa japonès (kazoku).
Va treballar fins a l'abolició del sistema Daijō-kan a finals del 1885. Quan es va establir el sistema de Gabinet, es va convertir en Senyor Guardià del Segell Privat del Japó, i en 1889, quan Kuroda Kiyotaka i el seu gabinet van renunciar en massa, va assumir el càrrec de Primer Ministre interí.
L'any 1890 va prendre possessió del seu escó a la Cambra dels Pars del Japó, establerta per la nova constitució Meiji. A la seua mort l'any 1891, se li va fer un funeral d'estat. Reposa al cementeri del temple Gokoku-ji, a Bunkyō, Tòquio.
Condecoracions
[modifica]Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent (29 de desembre de 1876)
Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (11 d'abril de 1882)
Medalla d'Argent amb galó groc (21 de febrer de 1889)
Referències
[modifica]Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Beasley, W.G.. The Meiji Restoration. Stanford: Stanford University Press, 1972.
- Jansen, Marius B. y Gilbert Rozman, eds.. Japan in Transition: From Tokugawa to Meiji. Princeton: Princeton University Press, 1986.
- Keene, Donald. Emperor of Japan: Meiji and His World, 1852-1912. Columbia University Press, 2005. ISBN 0-231-12341-8.