Vés al contingut

Ken Doherty (atleta)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKen Doherty

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Lancaster (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan
Universitat Estatal Wayne Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, atleta Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivadecatló Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1928Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Estats Units Estats Units
Atletisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Bronze Amsterdam 1928 decatló

Ken Doherty (Detroit, 16 de maig de 1905 - Lancaster, 19 d'abril de 1996) fou un atleta estatunidenc, especialista en el decatló, que va competir durant les dècades de 1920 i 1930. Posteriorment exercí d'entrenador i organitzà i dirigí la Penn Relays.

Mentre estudiava a la Universitat de Michigan va guanyar el campionat estatunidenc de decatló el 1928 i el 1929. El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu d'Amsterdam, on guanyà la medalla d'or en la prova del decatló del programa d'atletisme.[1] El 1929 va establir un nou rècord del món de decatló.[2][3]

Una vegada retirat va exercir com a entrenador d'atletisme a la Universitat Princeton (1929-1930),[4][5] la Universitat de Michigan (1930-1948)[5] i la Universitat de Pennsilvània (1948-1957).[6] També va dirigir els Penn Relays, la competició d'atletisme més antiga i amb més participants dels Estats Units, entre 1956 i 1969;[5] així com la primera trobada atlètica entre els Estats Units i la Unió Soviètica el 1959.[5] També va publicar nombrosos articles i diversos llibres sobre entrenament d'atletisme. El seu Track & Field Omnibook va ser considerat com "la bíblia de l'entrenador de pista" des dels anys setanta fins als noranta.[7]

Ha estat inclòs en almenys sis salons de la fama esportiva, incloent-hi el National Track and Field Hall of Fame[7] i els de les Universitats de Pennsilvània i[8] de Michigan.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Olympedia – Ken Doherty». [Consulta: 4 octubre 2024].
  2. «Track and Field Statistics». [Consulta: 4 octubre 2024].
  3. IAAF World Athletics Championships. Doha 2019. Statistics Handbook. Doha: IAAF, 2019, p. 694 [Consulta: 4 octubre 2024]. 
  4. «J. Kenneth Doherty: 1977 WSU Athletic Hall of Fame Inductee Bio». Wayne State University Athletics.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Frank Litsyk «Ken Doherty, 90, Longtime Penn Relays Director». The New York Times, 21-04-1996.
  6. «Ken Doherty Accepts Post As Penn Coach». Pottstown Mercury, 28-04-1948.
  7. 7,0 7,1 Chuck Rist «Doherty: From Shrine Selector to Inductee». Charleston Daily Mail, 09-06-1976.
  8. «Ken Doherty». U.S. Track & Field and Cross Country Coaches Association.[Enllaç no actiu]
  9. «University of Michigan Men's Track Hall of Fame». mgoblue.com. Arxivat de l'original el 2011-06-17. [Consulta: 24 gener 2009].