Kenneth Alan Ribet

Kenneth Alan Ribet

Kenneth A. Ribet a l'Escola d'Estiu sobre la Conjectura de Serre a Luminy, 19 de juliol de 2007 (2007)
Biografia
Naixement	28 juny 1948 (76 anys) Brooklyn (Nova York)
Formació	Universitat Harvard Universitat Brown Far Rockaway High School
Director de tesi	John Tate
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques, teoria de nombres algebraics i geometria algebraica
Ocupació	matemàtic, superior, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley, catedràtic (1977–)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Estudiant doctoral	Bjorn Poonen, Frank Calegari (en) , Samit Dasgupta (en) , Wên Chên Chi (en) , San Ling (en) , Gene Ward Smith, Elisabeth Eve Pyle (en) , Leanne Davina Robertson (en) , David Morgan Jones (en) , Shuzo Takahashi (en) , Jessica Maya Polito (en) , Janos A. Csirik (en) , Amod Sadanand Agashe (en) , David Silcan Romano (en) , Lawren Michael Smithline (en) , David Helm (en) , Ron A. Fertig (en) , Chu-Wee Lim (en) , Jared Seth Weinstein (en) , David Freeman (en) , Grace Lyo (en) , Dimitar Petkov Jetchev (en) , David Zureick-Brown (en) , Hwajong Yoo (en) , George Johann Schaeffer (en) i Michael Daub (en)
Premis
(2017)  Medalla Brouwer (2013)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (1989)  Premi Fermat

Kenneth Alan "Ken" Ribet és un matemàtic estatunidenc que exerceix de catedràtic a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Els seus camps de recerca inclouen la teoria de nombres algebraica i la geometria algebraica.

Una de les seves contribucions més destacades és la demostració de la conjectura èpsilon efectuada per Gerhard Frey la qual implicava que la demostració de la Conjectura de Taniyama-Shimura implicava la veracitat del Darrer Teorema de Fermat. De fet, el seu resultat demostrava que no es necessitava la demostració completa de la conjectura sinó només un cas particular, el cas de les corbes el·líptiques semiestables. Aquest cas fou finalment demostrat el 1994 per Andrew Wiles amb la col·laboració de Richard Taylor.

Rebé el Premi Fermat l'any 1989.