Herèthia

Herèthia
Tipus	estat desaparegut
Localització
	41° 11′ 31″ N, 47° 10′ 14″ E / 41.1919°N,47.1706°E
Capital	Shaki
Dades històriques
Creació	893
Dissolució	dècada del 1020

Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920). Avui està dividida en tres regions: Tuixètia, Pxàvia i Khevsurètia.

Història

Regne d'Ibèria

Aquest territori fou habitat antigament pels hers o ers, els sukhs, els txilbs i els lbins; el conjunt d'aquestes tribus foren coneguts com a hers (heretis) i van quedar sota domini de l'Albània del Caucas. Herèthia va ser conquerida pel rei Vakhtang I Cap de Llop d'Ibèria cap al 463 i va ser la seu d'un Samthavro o seristavo (comtat/principat) regit per una dinastia; la població local fou assimilada amb la població ibèrica (georgiana). És llavors quan a les fonts georgianes comença a aparèixer el nom d'Herètia (o Herèthia); les fonts tradicionals consideren que el nom derivaria del llegendari patriarca Heroes fill de Thargamos, llegendari fundador de la ciutat d'Hereti (més tard Khoranta) a la riva del Alazani, però més probablement derivaria dels hers.

Curopalat de Kartli

Herètia va seguir els destins d'Ibèria i quan els eristhavis del país assoliren una virtual independència, la dinastia local continuà regint aquestes terres. El Curopalat de Kartli, successor principal del regne d'Ibèria, va tenir diversos dirigents nomenats normalment per Constantinoble (i de vegades per Pèrsia). Cap al 602 apareix un membre de la dinastia anomenat Adarnases com a curopalata, segurament nomenat per la seva fidelitat. La dinastia anomenada cosroida, donarà més representants. Cap al 628 Adarnases va tornar a ser curopalata després d'un temps de domini persa. Esteve II i Adarnases II, els següents curopalates, eren de la mateixa dinastia.

Mihri i Artxil, fills d'Esteve II, van dirigir la rebel·lió contra els musulmans cap al 700 i fugiran més tard cap a Abkhazètia (Abkhàzia) on governava com eristhavi Lleó I. El 717 estant assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador romà d'Orient, acorda reconèixer a Mihri i Artxil com a reis d'Ibèria o Kartli i els dos germans, amb l'ajuda de Lleó I, derrotaren als àrabs cap al 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va caure en mans de Lleó I d'Abkhàzia. Sembla que després van tornar a Herèthia i que el nomenament romà d'Orient no va ser efectiu enfront dels senyors georgians. Artxil va seguir rebel. A Herèthia va desplegar una gran activitat fundant esglésies i fortaleses, incloent-hi la de Nukhpat, i nomenant eristhavis (senyors) i mtvars (caps interiors). També va fer batejar a la part de la població que no era catòlica. El 745 va ser capturat pels àrabs i executat. El van succeir els seus fills Joann i Djuancher.

Principat i regne

A la meitat del segle viii el governant (erismtavari) de Kartli, Archil, va concedir Herètia a la família dels bagràtides, en recompensa per la seva contribució a la lluita contra els àrabs. Uns anys després, cap al 780, la família Bagrationi (Bagratuní a Armènia) va entrar a la regió que sembla que estava malmesa per les incursions àrabs, i després de derrotar a la família governant dels Cosroides o Mihrànides van prendre el poder. Aprofitant la mort dels erismtavaris de Kartli, Joan i Djuancher, els bagràtides van estendre els seus feus i el 787 van establir un principat independent (samtavro) amb capital a Shaki, potser sota Smbat. En aquestes circumstàncies apareix Sahl Sumbatisdze (Sahl fill de Smbat). Cyril Toumanoff considera que Smbat, Sahl i els successius prínceps d'Herèthia pertanyeren a la dinastia armènia dels « Aranshahíkides » enllaçats amb una princesa bagràtida; Nodar Assatiani estima pel seu costat que són una branca dels bagràtides. Certament no està clar si era un membre de la família bagràtida, de la família siuníkida (de Siunia) o d'una branca d'aquesta darrera, coneguda com a aranshahíkida (del primer membre Aranshahik) i hi ha opinions en els tres sentits. Shal governava a Shaki, a Herètia i hauria assolit també el poder al Gelarquniq (una comarca de Siunia) establint el principat de Khatxèn el 821, i el 822 es van estendre cap a l'Aghuània amb centre a Gardman. Un descendent de Sahl, Grigol Hamam va arribar a tenir gran poder i es va proclamar rei el 893, potser com a resposta a l'assumpció del títol reial (rei dels kartvels) pels prínceps de la Taoklardjètia. Alarmat per l'increment del poder dels reis d'Herètia, el rei de Kakhètia Kvirike I (892–918) es va aliar al rei Constantí III d'Abkhàzia i el 915, va fer una campanya militar contra el rei Adarnases II patrikios d'Herètia (897–943). Els aliats van ocupar Herètia vers el 920 i se la van repartir però fou per poc temps, ja que Adarnases Patrikios aviat va reconquerir el control del territori que havia perdut. Un fill i successor, Ishkhanik (943-951) va governar junt amb la seva mare Dinar, germana del curopalata Gurguèn IV, príncep de Taoklardjètia (918–941). Ishkhanik i la seva mare es van veure forçats a reconèixer la sobirania del seu poderós veí, el principat Daylamita governat per la dinastia sallàrida però el 950 una lluita interna en la dinastia va permetre a Ishkhanik deixar de pagar el tribut i restaurar la independència. Sota el seu regnat, Herètia va abandonar la fe monofisita i es van convertir al cristianisme ortodox georgià del concili de Calcedònia.

Per la seva banda el fill de Constantí d'Abkhàzia, Jordi (927-957), va sotmetre una part de la Kakhètia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans (ossets) i aquesta hegemonia es va mantenir amb el seu fill Lleó III. El 951 va pujar al tron de l'Herètia Joan (Ioane Senekerim, 951–959) que va afegir al seu regne una part dels territoris que havien governat els antics reis d'Aghuània, i les muntanyes orientals georgianes de Tzanarèthia. Mentre a Abkhàzia a la mort de Jordi (957) van esclatar conflictes civils entre els seus hereus i l'hegemonia va tornar al Curopalat de Kartli. Aquesta situació va portar a un reforçament de Kakhètia, el chorpiscopus de la qual, Kvirike II, (929–976), vers el 959 va conquerir Herètia. Sota el seu successor, David de Kakhètia (976–1010) el territori fou disputat amb l'ara rei d'Abkhàzia, dels Kartvels i curopalata Bagrat (III) l'Unificador. El següent rei de Kakhètia, que ja es va titular rei, Kvirike III el Gran (1010–1037) finalment va absorbir Herètia dins el seu "regne de Kakhs i Rans” després del 1020.

Desaparició

Quan el rei georgià David el Constructor va tenir el control de Kakhètia el 1104, Herètia va esdevenir un seristavo (equivalent a ducat). El domini georgià a Herètia fou interromput pels Atabegs d'Azerbaijan, pels xas de Coràsmia i pels Ilkhànides. Després de la desintegració final de la monarquia unificada georgiana el 1466, Herètia va caure en mans del regne de Kakhètia, i posteriorment el mateix nom de la regió va anar desapareixent tant de les cròniques com de l'ús públic durant els dominis dels kara koyunlu, ak koyunlu, safàvides, afshàrides i otomans.

Governants

Smbat vers 780-vers 815
Sahil Ibn Sumbat o Sahl Smbatean , 815–840
Adarnases I (fill), 840–865
Grigol Hamam dit Arevelktsi o sigui l'Oriental (fill), 865–893, rei 893-895 (segons Grousset el títol fou el de rei d'Aghuània)
Ocupació temporal per Kvirike I de Kakhètia, 895-897
Pipe, 897-913
Adarnases II Patrikios (fill de Grigol Haman), 913-943
Ishkhanik Abdul Abdalmalik (fill), 943-951
Ioane Senekerim (fill), 951–959

Bibliografia

(fr) Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, pàg. 279 notes 2,3 i 4.
(en) C. J. F. Dowsett, « A Neglected Passage in the History of the Caucasian Albanians », al Bulletin of the School of Oriental and African Studies, vol. 19, n° 3 (1957), pàg. 463.
(fr) Nodar Assatiani i Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 pgs. (ISBN 2-7384-6186-7)
(fr) René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pgs.
(en) Papuashvili, T. Problems of Heretian history. Tbilisi, 1970.
(en) Papuashvili, T. Kingdom of the Rans and Kakhs. Tbilisi, 1982.