Kima Guitart
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1947 (76/77 anys) Esparreguera (Espanya Franquista) |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura de seda |
Ocupació | dissenyadora, pintora |
Lloc web | kimaguitart.com |
Kima Guitart (Esparraguera, 1947) és una artista tèxtil, dissenyadora i artesana, pionera a l'Estat Espanyol en la tècnica de pintura en seda.[1]
El 1966, va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Més tard va realitzar un taller d'esmalts amb Montserrat Xicola. El 1970, va realitzar un altre taller d'esmalts a l'Institut d'Art di Porta Romana de Florència. El 1971, va començar la seva formació en pintura sobre seda en el L. Bain Atelier de París. El 1982 i 1983 va cursar estudis a Nova York. Per ampliar els seus coneixements va realitzar diferents viatges de recerca per Àfrica (Algèria, Mali, Burkina Faso, Costa d'Ivori) el 1977, Japó (Kyoto) el 1990 i 2015, Taos (Nou Mexico) el 1994, Kuala Lumpur i Borneo el 1995 i Manila en 2012.[2]
La seva fascinació per la seda es remunta a la seva infància.[3] Va començar dibuixant en seda els reflexos del sol i del mar.[4] En els seus inicis, construïa peces de vestir convertint l'art en un element portable.[5] En els anys 70 va començar a utilitzar les peces com a suport creatiu. Va treballar amb sedes, murals, indumentàries i complements. Les seves obres han estat mostrada en exposicions individuals i col·lectives en galeries d'Europa, Estats Units i Japó. A part de treballar amb seda, ha realitzat dissenys en vaixella, tapisseria, catifes i cristalleria.[6]
Empra la tècnica xinesa i japonesa de pintura sobre seda donant-li un toc personal amb influència mediterrània.[7] Part de la seva obra és una convinació de tradició i d'avantguarda. Als seus vestits poden trobar-se cites ocultes a textos de Paul Valèry, Pablo Picasso, Stéphane Mallármé o Salvador Espriu. Des de 1987, també realitza treballs per a obsequis d'empreses i entitats públiques creant dissenys basats en la imatge de la pròpia marca.[1] En 2013, va realitzar una donació de la seva obra al Museu de l'Estampació de Premià de Mar, a Barcelona. Va publicar el llibre Mapes de seda amb la poeta Susanna Rafart.[8] El Museu del Disseny de Barcelona conserva alguns exemplars de les seves creacions.[9]
Premis
[modifica]- Medalla Mestre Artesá 2010. Generalitat de Catalunya. Barcelona
- Finalista del Premi Nacional d'Artesania 2012.[10]
- Finalista del "Millor disseny de l'any 2012" del FAD. Barcelona
- Finalista del "Millor disseny de l'any 2013" del FAD. Barcelona
- ARTFAD de plata, premi al millor disseny de l'any 2014.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dangla, Assumpta «Kima Guitart inèdita». DataTextil 30, 2014. ISSN: 1139-028X.
- ↑ Custòdia, Projecte. «KIMA GUITART». PROJECTE CUSTÒDIA, 26-09-2018. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Arquitectura, art i artesania (en castellà). Univ. Politèc. de Catalunya, 2004-12-31. ISBN 978-84-9880-013-5.
- ↑ «Kima Guitart: "Prefereixo les dones reals, són molt més atractives"». Ara.cat, 16-02-2012. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Exposició Kima Guitart».
- ↑ Bpec, Gestió. «KIMA GUITART» (en castellà-es). Kima Guitart. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Itineraris - tres mirades des del tèxtil». Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Guitart, Kima. Mapes de seda. Pagès, 2017. ISBN 978-84-9975-890-9. OCLC 1030667112.
- ↑ «Resultat de la cerca | Museu del Disseny de Barcelona». [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ Internet, Unidad Editorial. «La empresa cerámica Art Antic l'Alcora recibe el Premio Nacional de Artesanía 2012» (en castellà). www.elmundo.es. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Blog - Gratacós Barcelona 1940 » Silver ARTFAD award goes to Kima Guitart». www.gratacos.com. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].