Vés al contingut

Kinó (grup de música)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Kino (conjunt britànic)».
Infotaula d'organitzacióKinó / Кино
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981, Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1981-1990
AfiliatsVíktor Tsoi (Виктор Цой) - cantant i guitarrista

Iuri Kasparian (Юрий Каспарян) - guitarrista principal
Ígor Tikhomírov (Игорь Тихомиров) - baixista

Gueorgui Guriànov (Георгий Гурьянов) - bateria
Segell discogràficMoroz Records
AnTrop (en) Tradueix
Melódia Modifica el valor a Wikidata
GènereRock
Governança corporativa
Seu
Format per
Víktor Tsoi (1981–1990)
Aleksei Rybin (en) Tradueix (1981–1983)
Alexander Titov (1983–1986)
Georgy Guryanov (en) Tradueix (1984–1990)
Yuri Kasparyan (en) Tradueix (1984–1990)
Igor Tikhomirov (en) Tradueix (1986–1990) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkino.band Modifica el valor a Wikidata

Instagram: kino.band.official Telegram: kinobandofficial VK: kino.band.official Youtube: UCX2Zz28HLCAO5NCSd5Y-Dgw Spotify: 2jkl2xJVm71azWAgZKyf42 Apple Music: 621768190 Last fm: Kino Musicbrainz: 064db6e8-fdfb-4acb-a327-fc2de75b37de Songkick: 229754 Discogs: 345278 Allmusic: mn0000738082 Deezer: 4505880 Modifica el valor a Wikidata

Kinó (rus: Кино́, sovint escrit en majúscules) va ser un grup de rock rus encapçalat per Víktor Tsoi. Foren una de les formacions musicals més populars durant els anys 80 a la Unió Soviètica.

Història

[modifica]

Es van formar l'estiu de 1981 a Leningrad (ara Sant Petersburg) com el grup punk Garin i guiperboloidi (Garin i hiperboloides, nom basat en la novel·la L'hiperboloide de l'enginyer Garin d'Aleksei Nikolàievitx Tolstoi), consistint de Víktor Tsoi, Aleksei Ribin i Oleg Valinski. Un any més tard van canviar el seu nom al més curt Kinó ("cinema" en rus). Com que la música rock era considerada anti-soviètica pel govern de l'època, Kinó, com els altres grups rock, només podien fer concerts en clubs semiunderground i a apartaments d'altres músics.

A l'estiu de 1982, el seu primer àlbum, "45" (la seva durada en minuts), va veure la llum. El disc contenia també cançons del grup Akvàrium, i va aconseguir certa acollida mitjançant canals underground.

El primer àlbum a tenir un èxit veritablement considerable va ser "Notx" ("La nit"), el 1986. Sis cançons extretes de "Notx" van aparèixer en un recopilatori estatunidenc de grups underground soviètics (Red Wave: 4 Underground Bands from the USSR compilation disc) el mateix any.

Gràcies al començament de les reformes de la Perestroika, Kinó va poder sortir a la llum pública i el 1988 finalment pogueren editar un àlbum dins de la legalitat permesa pel règim: "Gruppa krovi" ("El grup sanguini") va representar el pinacle de la popularitat del grup, acompanyada per l'aparició de Tsoi a la pel·lícula ''Iglà'' ("L'agulla").

Els següents dos anys el grup va treure a la venda un altre àlbum i va poder donar concerts tant a l'estranger com a la Unió Soviètica, atraient enormes audiències, fins que el 15 d'agost de 1990 Víktor Tsoi va perdre la vida en un dramàtic accident de cotxe prop de Riga.

La cinta de casset amb la pista de veu llesta per al proper àlbum va sobreviure l'impacte, i va poder veure la llum sense un títol, tot i que sempre se cita amb el nom de "Txorni albom" ("L'àlbum negre"), per la seva coberta negra.

La popularitat del grup a la Unió Soviètica era tan extraordinàriament alta que després de la mort d'en Tsoi molta gent va omplir murs, tanques i roques en tot el país amb les paraules "Цой жив!" ("Tsoi jiv!" – "Tsoi està viu!") i "КИНО" ("KINÓ"). Escriure aquests mots es va convertir en una mena de ritual d'acomiadament i memorial entre els fans de Kinó, i fins i tot avui en dia manifestacions similars segueixen apareixent de tant en tant.

Tsoi va compondre i escriure la major part de les cançons de Kinó. Hi eren sovint presents les idees de llibertat i profunds pensaments sobre la vida, l'amor i la mort.

Discografia

[modifica]
Àlbums d'estudi'
  • 45 (1982)
  • Начальник Камчатки (Natxàlnik Kamtxatki) (1984)
  • Это не Любовь... (Eto ne liubov) (1985)
  • Ночь (Notx) (1986)
  • Группа Крови (Gruppa Krovi) (1988)
  • Звезда по Имени Солнце (Zvezdà po Ímeni Solntse) (1989)
  • Чёрный Альбом (Txorni Albom) (1990)
Recopilacions/maquetes
  • Неизвестные песни Виктора Цоя (Neizvéstnie pesni Víktora Tsoia) (1982)
  • 46 (1983)
  • Последний Герой (Posledni Gueroi) (1989)
  • История Этого Мира (Istória Étogo Mira) (2000)
Gravacions en directe
  • Концерт в Рок-Клубе (Kontsert v Rok-Klube) (1985)
  • Акустический Концерт (Akustítxeski Kontsert) (1987)

Enllaços externs

[modifica]
  • Kinoman, lloc web fet per fans(rus)
  • Iglà a l'IMDB (anglès)
  • Kinó a Musicbrainz (anglès)

Vegeu també

[modifica]