Klebelsbergita

Klebelsbergita
Fórmula química	Sb₄O₄(SO₄)(OH)₂
Epònim	Kuno von Klebelsberg (mul)
Localitat tipus	Baia Sprie (Felsöbánya), Província de Maramureș, Romania
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BB.35
Dana	30.1.5.1
Heys	25.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,279Å; b = 14,909Å; c = 5,7648Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	groc fosc; incolor a groc en llum transmesa
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanc a groc
Diafanitat	transparent
Densitat	4,62(6) g/cm³ (mesurada); 4,68(1) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1980 s.p.
Any d'aprovació	1929
Símbol	Kbb
Referències

La klebelsbergita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dona nom al grup de la klebelsbergita. Rep el seu nom de Kuno Klebelsberg (1875-1932), antigament ministre d'Educació hongarès.

Característiques

La klebelsbergita és un sulfat de fórmula química Sb₄O₄(SO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. És l'anàleg amb antimoni de la tavagnascoïta. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Smithsonian Institution.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la klebelsbergita pertany a «07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, antlerita, dolerofanita, brochantita, vergasovaïta, schuetteïta, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Baia Sprie (Felsöbánya), en una zona d'oxidació d'un dipòsit d'estibina, a la província de Maramureș (Romania). També ha estat descrita a altres indrets a Europa i Àsia, i els seus jaciments no arriben a la vintena.