Kochsandorita
 Kochsandorita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaAl₂(CO₃)₂(OH)₄·H₂O |
| Epònim | Sándor Koch |
| Localitat tipus | mina de carbó de Mány, conca del riu Bicske-Zsámbéki, Fejér, Hongria |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DB.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,564(6) Å; b = 5,591(4) Å; c = 9,112(4) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,486(20) g/cm³ (mesurada); 2,514(2) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,597(3) nγ = 1,603(6) |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-037 |
| Símbol | Ksd |
| Referències | [1] |
La kochsandorita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la dresserita. Rep el seu nom de Sándor Koch, exprofessor de mineralogia, petrografia i geoquímica de la Universitat de Szeged, Hongria.
Característiques
[modifica]La kochsandorita és un carbonat de fórmula química CaAl₂(CO₃)₂(OH)₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Acostuma a trobar-se en agregats esfèrics de cristalls aciculars de fins a 0,5 mm de llarg, en carbó massiu. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kochsandorita pertany a «05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans i de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: alumohidrocalcita, nasledovita, paraalumohidrocalcita, dresserita, dundasita, montroyalita, estronciodresserita, petterdita, hidrodresserita, schuilingita-(Nd), sergeevita i szymanskiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina de carbó de Mány, a la conca del riu Bicske-Zsámbéki, a la regió de Fejér, Hongria, on sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pirita, caolinita, il·lita, guix, gibbsita, felsőbanyaïta, dolomita, calcita, böhmita, alumohidrocalcita i, naturalment, carbó. També a Hongria, ha estat descrita a les mines de carbó de Tatabánya, als monts Gerecse, a la regió de Komárom-Esztergom. Són els dos únic indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Kochsándorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2017].