Felsőbanyaïta
 Felsőbanyaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₄(SO₄)(OH)10·4H₂O |
| Epònim | Baia Sprie (en)  |
| Localitat tipus | mina Baia Sprie (Felsöbánya mine), Província de Maramureș, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Dana | 31.4.4.1 |
| Heys | 25.6.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,026(1) Å; b = 10,015(1) Å; c = 11,115(1) Å; β = 104,34(1)° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | incolor, groc, blanc |
| Exfoliació | bona en {010} i {100}; possiblement també en {001} |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Densitat | 2,33 g/cm³ (mesurada); 2,20 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fsb |
| Referències | [1] |
La felsőbanyaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Felsöbánya (Hongria), actualment Baia Sprie, a Romania, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La felsőbanyaïta és un sulfat de fórmula química Al₄(SO₄)(OH)10·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5, sent un mineral molt tou. La felsőbányaïta i la basaluminita eren considerades espècies diferents fins que el 1997 es va demostrar que eran la mateixa. Degut a què la felsőbányaïta va ser descrita per Kenngott l'any 1853 i la basaluminita e 1948, s'ha preservat el nom d'aquesta.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la felsőbanyaïta pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Pot tenir el seu origen com un producte de la deshidratació de la hidrobasaluminita. Va ser descoberta a la mina Baia Sprie, a la província de Maramureș (Romania). Pel que fa als territoris de parla catalana, se n'ha trobat aquesta espècie a Prullans (Cerdanya, Lleida),[3] a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[4] a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)[5] i al dipòsit de terres rares de Mosset (Conflent).[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Felsőbányaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2016].
- ↑ Farkas, L.; Pertlik, F. «Crystal structure determinations of felsőbanyaite and basaluminite, Al4(SO4)(OH)10•4H2O». Acta Mineralogica-Petrographica, 38, 1997, pàg. 5-15.
- ↑ Calvo, M; Viñals, J. & Triviño, A. «Zálesiíte, felsobanyaite and fraipontite, in a conglomerate in Prullans, La Cerdanya, Catalonia (Spain)». Mineral Up, 1, 3, pàg. 49-51 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Felsőbányaite from Turquoise mine (Mina de la Turquesa; Mas de les Moreres), Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Remy, P; Gatel, P., Meisser, N. «Indice à terres rares de Mosset (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 1-2014, 2014, pàg. 3-17 [Consulta: 14 gener 2024].