Konderita
 Konderita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₃Pb(Rh,Pt,Ir)₈S16 |
| Epònim | Kondyor massif (en)   |
| Localitat tipus | Massís alcalí ultrabàsic de Konder, Camp d'Aldan, Districte d'Ayan-Maya, Krai de Khabàrovsk, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.20 |
| Dana | 2.10.4.1 |
| Heys | 3.12.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,02Å; c = 16,48Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Color | gris acer |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,73 g/cm³ (calculada) |
| Impureses comunes | Fe, Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-053 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Kdr |
| Referències | [1] |
La konderita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom del massís de Konder (Rússia), la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La konderita és un sulfur de fórmula química Cu₃Pb(Rh,Pt,Ir)₈S16. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la konderita pertany a «02.D - Sulfurs metàl·lics, amb proporció M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrol·lita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, linneïta, malanita, polidimita, siegenita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita i kingstonita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al massís alcalí ultrabàsic de Konder, situat al Camp d'Aldan, al krai de Khabàrovsk (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita al dipòsit de PGE de Kirakkajuppura (Lapònia, Finlàndia) i a Goodnews Bay (Alaska, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.